De nit, amb gent dormint a dins les cases, i a la recerca d’un botí en forma de joies i diners. La segona quinzena de juliol i l’inici de l’agost va coincidir a Osona amb un repunt dels robatoris en habitatges, sobretot a municipis com Taradell, Tona, Folgueroles i Sant Julià. Els lladres seguien un modus operandi similar al de l’onada que va començar a finals del 2017 i es va allargar tot el 2018: es decantaven per cases unifamiliars, normalment en urbanitzacions de pobles petits o mitjans –fa tres anys n’hi va haver fins i tot als més allunyats de l’Eix i la C-17, com Sant Boi i Perafita– i hi accedien a través de finestres després de saltar pel pati o el jardí. La sospita que els d’aquest estiu podien tenir de nou al darrere bandes especialitzades va fer saltar les alarmes a la comissaria dels Mossos de Vic, que va activar mesures en tres sentits: més campanyes de consells de seguretat per a la ciutadania, coordinació amb les policies locals i dispositius com patrullatges combinant agents d’uniforme i de paisà.
Passades més de tres setmanes, la situació s’ha calmat i l’inspector Joan Salamaña, cap dels Mossos d’Osona, s’hi refereix com “fets aïllats”. Els atribueix a grups que probablement es desplaçaven a la comarca des de l’àrea metropolitana de Barcelona, diferents dels delinqüents que operen amb més freqüència a poblacions com Manlleu: “En aquest cas en general parlem de lladres menys professionals, i veïns de la mateixa ciutat”. Aquest mateix perfil –jove i local– és el que la primavera passada també va portar els Mossos i la Guàrdia Urbana a redoblar els esforços als comerços del centre de Vic. Ara, però, hi ha força calma. Un estat que, de fet, és el natural d’Osona en qüestió de delictes greus. “Juntament amb el Pirineu o el Prepirineu tenim les ràtios més baixes de Catalunya”, destaca Salamaña.
Segons les xifres que maneja el cos, els últims dotze mesos els robatoris en habitatges haurien baixat un 35% respecte al mateix període de l’any passat, però ell considera que és arriscat extreure segons quines conclusions d’aquesta dada: “No m’atreviria a comparar un any que encara no és normal amb un que ho va ser menys”. El que sí que assegura és que “la delinqüència local té una operativa molt diferent de la de fora”, normalment més especialitzada i professional. “Totes dues acostumen a conviure i ens trobem que ara puja una i baixa l’altra, o al revés, però els abordatges són diferents”, diu Salamaña. Les dades obertes que actualitza mensualment el departament d’Interior indiquen que a Osona hi ha anualment uns 740 robatoris amb força en domicilis, empreses i comerços. D’aquests, se n’acaben resolent entre una sisena i una setena part: “És complicat si no s’atrapa els lladres in fraganti”, però “ajuda molt la informació que aporten els testimonis i fins i tot vídeos que hagin pogut gravar”.
Com a la resta de Catalunya, els delictes més habituals ara mateix a la comarca són les estafes per Internet, que s’han disparat amb la pandèmia i el confinament, i els furts, robatoris sense violència ni intimidació. Un mètode que s’ha posat de moda és el de la sembra en aparcaments de supermercat: consisteix a tirar objectes metàl·lics a terra i, mentre un individu distreu l’atenció del comprador cap a aquests elements, dient-li que podrien ser seus, un altre sostreu la bossa de mà de dins del cotxe.
Tant en aquests casos com amb els robatoris, els Mossos insisteixen que el primer per garantir la seguretat és l’autoprotecció i, a efectes pràctics, seguir consells tan bàsics com no deixar les finestres obertes o fer dues voltes al pany en sortir de casa.
{{ comment.text }}