No seran els robots de Terminator ni els cotxes que volaven pel cel a Futurama, tant els uns com els altres pequen de massa ciència-ficció, però en tan sols uns anys la intel·ligència artificial va impregnant, de manera més o menys sibil·lina, processos abans únicament executables des del saber fer i la ment dels humans. Robots de cuina, navegadors via GPS que redueixen el món al palmell de la mà, assistents de veu… Al catàleg s’hi ha sumat les últimes setmanes el xatbot GPT, una eina de l’empresa OpenAI –fundada el 2015 per magnats com Elon Musk– que en només uns segons és capaç de generar resums de llibres, el guió d’una sèrie o codi font per a pàgina web. La pensada que hi ha al darrere no és nova, de versions menys aconseguides ja fa temps que en circulen, però els punts forts del nou xatbot són que hi pot accedir tothom i que està altament perfeccionat. Al darrere hi ha un arsenal d’informació, domini d’idiomes –incloent-hi el català– i un llenguatge natural que imita amb solvència la ploma humana, fins al punt de poder demanar textos de qualsevol tema i seguint l’estil d’autors reputats.
Tot plegat és el que explica que l’eina hagi esdevingut motiu de conversa a moltes sales de professors d’Osona i el Ripollès. I és que la seva irrupció amenaça de descatalogar definitivament exercicis clàssics als instituts, com ara llegir un llibre i fer-ne un resum o presentar arguments a favor i en contra de debats controvertits.
A l’era del regnat audiovisual, els docents asseguren, d’una banda, que l’expressió escrita dels nois i noies és cada vegada més pobra. Es tendeix a llegir menys i d’això se’n ressent l’ortografia i la interiorització d’estructures i vocabulari que generacions predecessores havien mamat sense ser-ne conscients. A escoles i instituts com els d’Osona i el Ripollès, per tant, més o menys massificats però amb contacte directe entre qui hi ha davant de l’aula i qui s’asseu al pupitre, serà difícil que els alumnes arribin a enganyar uns professors que els coneixen i saben com s’expressen. Alhora, però, aquesta assegurança desapareixerà en canvis de centre, salts d’etapa educativa o a la universitat i en cursos, graus, màsters… que es despleguen a distància.
Domina el català, és de franc i obert a tothom, com a mínim ara
Partint d’aquesta base hi ha opinions per a tots els gustos, des de qui considera que s’està donant massa volada a ChatGPT i apel·la a rebaixar expectatives fins a qui defensa el retorn dels exàmens en paper i llapis de cos present, a classe, o qui veu al bot moltes més virtuts que no defectes.
“Hem d’estudiar com introduir-lo al nostre dia a dia perquè sigui una ajuda, però de moment ens falta informació”, apunta Marta Bayer, directora de l’institut Germans Vila Riera de Camprodon. Aquesta sensació de buit –desconeixement– és, de fet, el sentir majoritari als claustres: l’eina d’OpenAI ha aixecat polseguera, però els professors i professores encara n’estan explorant les potencialitats i seguint el que se’n diu a través dels mitjans de comunicació. El Departament d’Educació tampoc s’ha pronunciat sobre com plantar-se davant de ChatGPT, si amb la ment oberta o anant a buscar-li els defectes. “Fins ara, si una part d’un treball estava copiada d’internet teníem possibilitats de descobrir-ho, però el potencial d’aquest sistema és tal que els textos que elabora acaben sent inèdits, originals, segons les dades introduïdes”, diu Ferran Ferrero, director de l’institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, “hem de veure com treure’n profit”.
Que l’estratègia no ha de ser tancar els ulls, sinó posar-s’hi de cara, també ho comparteix Bayer. I ho equipara amb utilitzar els telèfons mòbils a dins les aules: “Nosaltres fem gamificació. Els tenim regulats com a eina de treball si es necessiten per a àrees concretes, com ara una aplicació a través de la qual aprendre història i geografia. Mòbils al centre sí, però per al que toca. Quan els nois i noies els fan servir de forma inadequada els confisquem”.
Tant ella com Ferrero confien a rebre directrius del Departament d’Educació, i més partint de la base que el xatbot que ha llançat OpenAI de moment és de franc, obert a tothom i una versió inicial susceptible de millora a mesura que s’hi vagi invertint diners i recursos humans. Experts en tecnologia coincideixen que el potencial és grandiós i que, d’una manera o una altra, els avenços en intel·ligència artificial abraçaran totes les professions. També el periodisme. I és que ChatGPT ja pot ser un aliat a l’hora d’escriure textos relativament mecànics en què s’acostuma a repetir estructures, com ara notes breus de successos o resultats esportius. EL 9 NOU va fer la prova dilluns, demanant al robot una crònica pelada del partit de futbol de Primera Catalana entre Vic i Lloret. Amb dades bàsiques dels gols i els minuts, ChatGPT va redactar paràgrafs de l’estil del següent: “El partit va començar a un ritme molt alt, amb ambdós equips buscant constantment la porteria contrària. El Vic va ser el primer a marcar gràcies a un autogol del defensa del Lloret Blanco al minut 57”.
Des del punt de vista del director editorial d’EL 9 NOU, Agustí Danés, “tots els processos que es puguin automatitzar, que siguin feines repetitives i amb mateixos esquemes, es resoldran més ràpidament així”. Ara bé, un text administratiu és insípid i un de periodístic pot resultar plaent, gustós d’assaborir: “Donald Trump es va reunir amb Boris Johnson quan disputava el lideratge del partit conservador a l’aleshores primera ministra Theresa May. Recordo un titular de La Vanguardia que deia ‘Trump apunyala May per l’esquena’. Òbviament era en sentit figurat, però marcava la diferència”. És aquesta màgia, la dels dobles sentits, l’humor o l’emoció, la que queda fora de l’abast de les màquines. Almenys de moment.
{{ comment.text }}