Rogeli Montoliu (Vic, 1973) ha mamat l’ofici des de petit. Pare advocat, germà advocat, i ara també una filla que ha començat la carrera de Dret. Destaca de la seva feina que “has de saber una mica de tot. És la professió de la vida”. Posa d’exemple que en un cas d’accident de trànsit s’ha de dominar el dret, però també medicina o mecànica; en una caiguda al carrer, tenir coneixements sobre voreres; entendre els vicis de la construcció pel que fa a habitatge… Montoliu és degà del Col·legi d’Advocats de Vic des de l’any 2019 i el passat desembre també es convertia en el president del Consell de l’Advocacia Catalana.
Assumeix el càrrec en un moment social intens. Fa vertigen?
Sempre ens queixem i ens pensem que èpoques passades van ser millors, però no és veritat. Cada moment planteja canvis i cal saber-s’hi adaptar. Hem d’aprofitar la modernitat per tenir més benestar i, en el que a mi m’ocupa, una societat més justa. Ara disposem d’eines que abans no existien.
Quines prioritats s’ha fixat al capdavant del Consell?
A Catalunya hi ha 14 col·legis d’advocats, un dels quals és el de Vic, i estan agrupats sota el paraigua del Consell de l’Advocacia Catalana. En un moment de molts canvis a la nostra societat, cada vegada més profunds i que se succeeixen més de pressa, som un termòmetre de les necessitats, demandes i problemes de la gent. Tenim una desena llarga de reptes. Un dels primers, el torn d’ofici.
Per què?
El torn d’ofici és el servei que garanteixen els col·legis i el Consell per poder atendre un servei públic, el de la justícia gratuïta, a persones que no tenen els recursos econòmics per poder-se costejar la defensa. Com seria la societat sense aquest servei? Tindríem ciutadans de primera i de segona, la qual cosa no ens podem permetre. El Departament de Justícia delega als col·legis l’organització de tot aquest servei i el compensa econòmicament, però les condicions a l’hora d’exercir no són fàcils; més aviat són sempre complicades. Es treballa a hores intempestives, dies festius, s’han de presentar recursos d’urgència… La dedicació és molt alta i la compensació, insuficient.
Què s’hi pot fer?
Hem estat negociant amb el Departament de Justícia i el 30 de desembre vam signar una sèrie de convenis sobre el torn d’ofici que incorporen millores importants, com la creació de nous mòduls. Això vol dir que actuacions que fins ara no cobràvem, perquè no estaven parametritzades, es retribuiran. No són encara totes les que reivindiquem, però és un primer pas.
També han desencallat millores econòmiques.
Hi haurà més diners per atendre el servei de justícia gratuïta i, a més, hem aconseguit que ja aquest any, després de quinze, les retribucions s’incrementin d’acord amb l’IPC. Els advocats d’ofici avui cobren igual que fa quinze anys i en aquest temps l’IPC ha augmentat un 31%. Tenim el compromís signat del president Illa i del conseller Espadaler que en quatre anys s’haurà revertit aquesta pèrdua de poder adquisitiu.
Un altre gran front és el de l’ús del català a la justícia. Realment les dades parlen per si soles…
Podem tenir advocats parlant en català a fora de la sala i que un cop a dins canviïn de llengua. Sobta, però passa, a Vic i arreu. La nostra llengua està patint molt. És una qüestió multifactorial: la influència d’un idioma molt parlat com el castellà sobre un de més minoritari però igualment important; la immigració, que té moltes coses bones però també planteja reptes… Fa 18 o 20 anys, el percentatge de sentències en català a Catalunya era del 20% o el 22%. Actualment estem per sota del 7%. És absolutament residual.
Per què els jutjats són un entorn especialment castellanitzat?
Hi ha molta rotació de jutges. La majoria venen de fora de Catalunya, no coneixen la nostra llengua i s’estan poc temps aquí. Encara que sigui involuntàriament, quan el jutge fa servir el castellà, molts dels operadors jurídics (advocats, procuradors, pèrits, les mateixes parts…) també canvien de llengua.
Quina capacitat té el Consell d’incidir en això?
Hem de remar a favor del català en tots els nostres àmbits. Pel que fa als jutjats, hauríem de recuperar el pla pilot del català. Oferia complements als jutjats que voluntàriament s’acollien a treballar preferentment en la nostra llengua. Això és el que va possibilitar arribar al 20-22% de les sentències en català. Pel que fa als advocats, s’ha d’ampliar el pla de foment del català. Avui en dia només està adreçat als del torn d’ofici. Gratifica amb 25 euros cada escrit en català, però s’hauria d’anar més enllà i que també es reconeguin les intervencions orals en català durant els judicis. Si les sessions es fan en català, segurament les sentències també ho seran. També ens hem marcat millorar el Compendium, un portal de recursos de llenguatge jurídic en català, perquè no hi hagi l’excusa que no existeixen models, escrits, lleis o articles científics en la nostra llengua.
I que fos requisit per als magistrats a Catalunya?
Fa anys que ho reivindiquem. Jo mateix vaig presidir la Comissió de Llengua del Consell durant tres anys i mig i aquesta va ser una de les nostres grans demandes. Seria el més normal del món que un jutge no pugui exercir a Catalunya si no coneix la nostra llengua.
Ser declaradament independentista li pot jugar en contra al capdavant del Consell?
Penso que no. No formo part de cap partit polític. Soc un ciutadà com qualsevol altre que durant un temps exerceix una responsabilitat institucional. Tinc molt clar que la meva funció no és política, sinó corporativa: defensar la professió, els col·legis i els advocats i advocades, per així contribuir a fer un país més just i millor.
Al balcó del Col·legi d’Advocats de Vic hi mantenen el llaç groc. Això és un posicionament polític.
Als nostres estatuts hi ha un article que diu que una de les funcions del Col·legi és defensar els drets humans i les llibertats públiques. Al seu moment, el llaç es va aprovar en una junta general extraordinària i fa poc la mateixa junta va ratificar mantenir-lo.
Què simbolitza avui aquest llaç?
Continuen havent-hi catalans a l’exili, és a dir, que continuen havent-hi situacions de vulneració de drets i llibertats. No podem normalitzar-ho.
Exerceix com a degà del Col·legi d’Advocats de Vic des del 2019. Quin balanç en fa?
Hem fet molta feina. El retorn de les vistes penals de Manresa a Osona és una reivindicació que ens ha costat suor i llàgrimes, però ho hem aconseguit.
Hi haurà Palau de Justícia?
Soc optimista. Si no creus en el que fas, més val no posar-t’hi. Estic convençut que el tindrem, més aviat que tard. Les coses s’estan fent bé, encara que sap greu que hagi hagut de ser el Col·legi d’Advocats qui ha impulsat el projecte des del minut zero quan a qui li corresponia era a l’administració. Tenir aquest equipament evitarà el risc de provincialització de la justícia, ens assegura retenir el servei públic a Osona. Hauríem de tenir-hi dos jutjats penals i, com a mínim, un de social. No té cap sentit que temes laborals com un acomiadament, un accident a la feina, una pensió de la Seguretat Social… s’hagin de resoldre a Granollers.
Altres prioritats al capdavant del Consell?
Continuar batallant la mutualitat. Hi ha advocats que, després de tota una vida cotitzant, es trobaran amb pensions de 400 o 500 euros. Això fa que no es puguin jubilar. Tenim al Congrés la proposta de modificar la llei per permetre el pas dels companys i companyes al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. Des del Col·legi de Vic ho hem treballat tant a Catalunya com a Madrid. És una injustícia.
La nova llei d’eficiència judicial ha canviat l’organització a dins dels jutjats. A Vic es va activar fa sis mesos. Funciona?
La idea és revolucionària. En lloc que tots els funcionaris facin de tot, hi ha una especialització per treballar en sèrie i agilitzar la justícia. Aquí està mig funcionant gràcies al fet que els treballadors i els seus representants s’hi han bolcat, però falten recursos. En partits judicials més grans com Barcelona, on aquesta setmana ha estat la primera hàbil amb el nou sistema, segur que als passadissos ningú sap on ha d’anar.
També té entre cella i cella impulsar el dret civil català.
És un dret modern però amb arrels mil·lenàries, en el dret romà; de gran qualitat i a l’avantguarda europea. Tot i això, alguns advocats el desconeixen, i això fa que no s’invoqui prou. Volem crear una comissió que formi els professionals en aquest dret tan nostre i tan ric i influir en el procés de creació de les lleis. La formació en general és una altra prioritat tant al Consell com al Col·legi. El món canvia molt de pressa i l’advocat no pot quedar-se ancorat en el passat. En l’àmbit de Col·legi, una de les nostres línies d’actuació era restablir el vincle amb la universitat i que hi hagi un grau en Dret a Vic.
En principi passarà el curs 2026-2027.
Ho celebrem. A Vic hi ha tradició jurídica i hem tingut figures del nivell de Jaume Balmes, Jaume Callís o Antoni Mirambell. Recentment també hem acollit la celebració de les dues primeres edicions del congrés sobre dret civil català.
