El projecte es pot considerar un ‘erasmus intensiu’, ja que es tracta d’una experiència de dues setmanes de durada, en la qual 40 alumnes de les diferents universitats comparteixen els seus coneixements i preocupacions i estableixen llaços per realitzar futurs projectes personals i professionals. A més de la UVic, han pres part al Media Culture 2020 les universitats Liepaja University (Letònia), l’Escola d’Art d’Utrech (Holanda), la Universitat de Lincoln (Regne Unit) i la Tampere University (Finlàndia).
Els representants de la UVic van ser 5 estudiants i dues professores, entre elles, Rosa Pons. El grup de catalans desplaçats a Tampere, van poder veure el sistema acadèmic de Finlàndia, un dels més valorats a nivell europeu. En aquest sentit Rosa Pons, referint-se a aquest sistema educatiu, assegura que “hi ha molta diferència i no té res a veure amb Espanya. Quan ho veus t’adones que són models que estan tenint molt d’èxit i que funcionen molt bé. En canvi, aquí sembla que ens faci por aplicar el pla Bolònia amb totes les seves conseqüències. Allà tenen la universitat del segle XXI i, aquí, tenim la del segle XX. S’hauria de ser una mica més valent i fer que els estudis estiguin, des del primer dia, més connectats amb el que la societat necessita.”
Els estudiants van quedar gratament sorpresos amb l’experiència i amb el model finlandès. “Els estudiants van quedar molt impactats. Van dir que quan arribessin aquí volien parlar amb el cap d’estudis perquè això s’ha d’implantar”, explica la professora.
Tot i això, reconeix que els primers dies a Finlàndia van ser complicats, ja que degut a la magnitud del projecte i els lògics problemes de l’idioma, “els estudiants es van espantar”. A partir del tercer dia, però, explica Rosa Pons que els estudiants saltaven d’alegria. Ja s’havien calmat i van dedicar-se a treballar, compartir i gaudir. Fins arribar al punt que “l’últim dia es sentien com una gran família i expressaven que l’experiència els havia canviat la vida”, diu la professora.
No tan sols va ser una experiència acadèmica, sinó que també personal i professional, ja que els estudiants catalans han creat una xarxa de networking amb els altres estudiants del projecte, amb els quals tenen ja projectes d’emprenedoria per un futur proper.
Sobre les pròximes edicions del Media Culture 2020, Rosa Pons va expressar la voluntat de fer la UVic seu de la propera edició. Tot i això “degut a problemes d’organització, l’any vinent no es podrà fer aquí i es farà a Letònia”, explica la professora.
En aquest sentit, el nivell de la UVic s’ha vist beneficiat pel projecte. “A la UVic i a la FEC ens sentim, de vegades, molt petits, com si no tinguéssim uns valors propis, però jo crec que estem fent coses que són magnifiques, que ja els agradaria a moltes altres universitats catalanes. I això és possible justament per la mida: perquè som petits i ens podem permetre determinades coses”.
{{ comment.text }}