L’osonenca Rosa Vestit va ser designada delegada del govern a la Catalunya Central el juny del 2021. Pertanyent a Junts, després de la decisió del partit de sortir del govern es troba en el temps de descompte del càrrec. Vestit fa balanç del trencament amb Esquerra i de la seva tasca en aquest últim any i mig.
Vostè era partidària de no sortir del govern. Per què?
Potser perquè vinc del món local. I sé de la importància per als ajuntaments que hi hagi un govern amb gent a qui pots trucar. Que et sigui proper. I et serveixi per fer els contactes que necessitis en l’administració. No perquè et faci un favor, sinó perquè t’indiqui qui porta cada tema que vols resoldre o consultar com a municipi. I perquè quan estàs a govern pots prendre decisions. Si en surts, perds aquest poder d’incidir en les coses. Els resultats de les eleccions van ser 33 diputats pel PSC, 33 per ERC i 32 per Junts. Per tant, crec que la població va deixar clar que ERC i Junts ens havíem d’entendre. Ara crec que d’alguna manera fem un flac favor al país. Perquè la política si no la fas, te la fan.
Des de Junts, però, es posa el focus en el fet que el partit en surt reforçat. Ho creu així?
Sí, i el temps potser demostrarà que estava equivocada en el posicionament de no voler sortir del govern. Hi ha hagut una sèrie d’esdeveniments que han fet que Junts no ens sentíssim còmodes, i vèiem que no anàvem cap on volíem arribar: un dels punts clau de l’acord amb ERC era avançar cap a la independència. Creiem que aquesta part de l’acord no s’estava fent, i per això vam demanar explicacions al soci de govern. Esperàvem arribar a una entesa amb ells, però no ha estat possible. I casos com el posicionament amb Laura Borràs al Parlament o el posterior cessament del vicepresident Puigneró ens situava en un punt molt crític. I no hem vist cap moviment per reconduir-ho. Jo puc ser molt partidària de no sortir del govern, però arribats a aquest punt crec que és lògic demanar explicacions al soci. I això és com una parella: a vegades s’ha de cedir una mica.
El resultat de la consulta a la militància de Junts va ser ajustat: un 55% apostant per sortir i un 42% per continuar. Demostra una divisió.
Una primera dada que cal destacar és el 80% de participació. Tots els que hem assistit a consultes o preguntes en partits polítics sabem que és molt elevada. Per tant, crec que els militants volien dir-hi la seva. I després, és cert que el percentatge és força just. Però la proposta era binària: o sí o no. No s’admetien matisos.
I amb aquestes xifres, poden aparèixer noves escissions dins de Junts o es tancaran files?
La idea és tancar files. I a partir d’aquí el mateix partit ha de veure que hi ha un 40% de militants que es volia quedar a govern. I a part que es volia quedar, i això també ho reivindico, sobretot volem saber què farem a partir d’ara. Quina és la nostra proposta. Perquè l’hem de saber explicar als nostres votants. N’hi ha molts que tampoc entenen la sortida del govern. I s’ha d’explicar. Més enllà d’això, crec que amb la unió i el treball del 55% que volia marxar i el 45% que es volia quedar l’objectiu ha de ser preparar una proposta bona i forta pel país a partir de ja.
El fins fa poc alcalde de Tavèrnoles Carles Banús apuntava que, amb tot el procés de post-Convergència, a vegades se sentia una mica orfe. Hi coincideix?
Crec que abans de la consulta hi ha sigut aquest moment. I amb en Carles conec molt bé el seu posicionament i estaríem d’acord absolutament en tot. Els que venim del món local i en concret de pobles petits depenem molt d’administracions superiors on segur que hem d’anar a demanar diners o que s’apliquin polítiques que ens tinguin en compte. I si ho has fet, costa molt d’entendre que si tens la capacitat d’incidir en marxis. Hi ha situacions que costen d’entendre, i per això és important demanar explicacions, perquè tu potser no ho faries.
I com també deia Banús s’han trencat massa coses que potser ja es feien bé en l’etapa de Convergència?
Crec que hi ha hagut molts canvis de persones. I els tarannàs són molt diferents. Hi havia una manera de fer política que ara no seria possible. El país ha canviat molt i ens hem hagut d’anar adaptant. La idea quan en Carles o jo vam començar a fer política municipal, el 2007, era molt diferent a la d’ara. I el país també. Tot canvia el 2012. Aquells anys tots vam fer un clic. Han aflorat molt més els sentiments. I quan parlem de la consulta als militants de Junts el resultat va ser totalment emocional. Fins i tot jo, que era partidària de quedar-me a govern, el meu cor em deia que havia de marxar. En canvi el cap apostava per quedar-me.
I es marxa perquè no es compleixen els acords per avançar cap a la independència. Com s’avançarà des de fora del govern?
És el que hem de tenir clar tots els militants de Junts. Hem de saber explicar què farem. Perquè arribar a la independència tots ho volem.
Però ja s’ha vist que no és fàcil.
Exacte. No és fàcil ni serà demà. I això també ho hem de dir. I hem de ser valents per dir-ho. Ni demà ni d’aquí un any. Hi ha d’haver tot un procés. Que serà difícil i llarg.
Això és una mica el que diu Esquerra.
Sí, però s’hi ha de voler arribar també. I a vegades també és important la comunicació no verbal de les coses. Potser perquè vinc de l’àmbit dels recursos humans, però més enllà de dir les coses has de demostrar que les vols fer. I ho has de demostrar al Parlament, amb els consellers que poses, etc. La gent va tenir una decepció molt gran. Tots vam tenir una decepció. I ara el que hem de fer és tornar a cosir-ho bé. I hem de dir com ho farem. I si han de ser cinc anys, no podem dir que serà llarg i punt. Hem de dir exactament què volem fer. Aquesta és la feina que com a partit hem de fer.
En la seva etapa com a delegada del govern a la Catalunya Central ha visitat molts municipis. Què li demanen els ajuntaments?
Et demanen complicitat a l’administració. Perquè ho fem tot molt difícil. I a vegades, més que donar una subvenció concreta per una cosa el municipi el que vol és que li arribin els diners i hi hagi prou confiança perquè els puguin destinar al que realment necessiten. No posar-ho sempre tan difícil: amb molta paperassa, condicionants, etc. Cada vegada està tot més fiscalitzat, i hi ha coses que caldria corregir. Donar-nos entre tots més confiança.
Recull les demandes, les trasllada al govern, i se li fa cas a la delegada?
Déu-n’hi-do. Quan vaig arribar al càrrec pensava que era més representatiu, i no ens hem quedat només en això. Hem copsat moltes de les demandes dels municipis, i per exemple en l’àmbit d’urbanisme hem aconseguit fer una nova llei de mesures que ajuda a fer les coses més fàcils. El delegat del govern és qui realment trepitja el territori.
La Catalunya Central és un territori ben cohesionat?
No ens hem d’enganyar. A la Catalunya Central ha costat, està costant i costarà que ens creguem del tot aquest concepte. Primer perquè hi ha dues capitalitats molt fortes, amb Manresa i Vic. Tot i això, crec que elements com la universitat han ajudat molt a crear vincles. Al Solsonès, al Berguedà, a Osona… cada vegada més es parla del concepte Catalunya Central. Al Bages ho han fet sempre, potser perquè sempre s’han sentit aquest centre del país.
La capitalitat, però, és clarament a Manresa.
No. A Manresa hi ha el projecte de construcció d’un edifici territorial de la Catalunya Central, però amb l’objectiu d’acollir les delegacions que hi ha a la capital del Bages. Hem de tenir present que tenim serveis territorials a Manresa i també a Vic. La idea seria projectar també un edifici a Vic per agrupar els serveis territorials que hi ha a la capital d’Osona.
Vostè és de Sant Quirze de Besora, tocant al Ripollès i coneixedora del vincle entre aquesta comarca i Osona. La vegueria de l’Alt Ter és un tema enterrat?
No se’n parla. Però tenim l’exemple de l’Institut de Recerca en Salut de la Catalunya Central que s’està creant que em serveix d’exemple: i és que s’hi inclouen la Garrotxa i el Ripollès. Per tant, una cosa és la divisió administrativa, que és una, però l’altra com ens movem com a persones i com treballem. Potser en alguns temes, la Garrotxa i el Ripollès són molt més propers a la Catalunya Central a través d’Osona que no pas amb el Gironès o l’Empordà. Crec que no es tracta de deslligar-nos d’una banda sinó connectar amb altres si veiem que és útil.
Pel que fa al tema de la comarca del Lluçanès. Fa set anys de la consulta i no s’ha avançat en la seva creació. Serà mai una realitat?
Penso que el repte de convertir-se en comarca l’ha d’entomar el mateix territori. El Moianès va fer la mateixa consulta, va sortir el sí, ho van transmetre al Parlament i va ser una realitat. El Lluçanès ha de fer el mateix procés. I el farà si ells ho volen. Però si ho vol tothom. Perquè al Lluçanès, que també s’ha de dir que són menys població que al Moianès, té la dificultat que algun dels pobles grans com Sant Bartomeu del Grau van dir que no hi volien ser. La diferència és la cohesió que hi va haver al Moianès.
Així doncs, una comarca amb un marc administratiu convencional serà complicat?
En tot cas serà el que ells vulguin. Amb aquestes coses soc molt pragmàtica. Ells han d’avaluar si realment volen ser una comarca i si volen tenir un consell comarcal. Que són coses diferents. Una cosa és el reconeixement de la comarca. En el cas del Lluçanès el compro clarament. Tenen una singularitat que no tenen altres territoris. Pel que fa a constituir un consell comarcal hauran de valorar si els hi cal. Perquè ara mateix són dependents del Consell Comarcal d’Osona, que els dona uns serveis.
Parlem de diputacions, vegueries, comarques, municipis… cal posar ordre a les administracions de Catalunya?
Hi va haver un debat que buscava que les vegueries poguessin fer de diputacions. El problema és que encara no som independents, i les diputacions depenen de l’Estat. Per tant, això no ho eliminarem nosaltres. Després es pot fer que les vegueries tinguin més o menys competències, però això ara mateix no pot ser en detriment de les diputacions.
I pel que fa als consells comarcals? En algunes comarques són molt útils i en d’altres no tant.
Totalment. S’ha de parlar del paper dels consells comarcals. Perquè per exemple a Osona s’ha fet una gran feina i és una molt bona eina pels municipis. En canvi jo soc una de les poques persones que pot dir que va eliminar un consell comarcal quan era directora general d’Administració Local. Al Barcelonès van creure que no tenia sentit aquesta institució.
Què farà Rosa Vestit un cop sigui cessada com a delegada del govern a la Catalunya Central?
Ara mateix em ve molt de gust descansar. I això vol dir tenir els caps de setmana per a la família. I tenir temps per enfocar què és el que vull fer. Vinc de l’empresa privada, de l’àmbit dels recursos humans. He de pensar cap on vull anar. O buscar nous reptes. Segur que n’hi haurà. Hi ha coses que tenia pensades i planificades per d’aquí a uns anys. S’ha avançat tot, i segur que trobaré projectes que m’il·lusionin.
Hi ha unes eleccions municipals a tocar. Descarta tornar a la política municipal?
Descarto totalment presentar-me com a cap de llista a Sant Quirze de Besora. Va ser una bona època i ho vaig gaudir molt. Ara bé, una altra cosa és que em desvinculi de la política municipal. És amb la que crec més i la que visc més. Per tant, a Sant Quirze de Besora ajudarem amb el que faci falta per recuperar l’alcaldia.
