El salari brut a Osona està cinc punts per sota de la mitjana catalana

El salari brut anual mitjà a Osona és de 25.694 euros, una dada que està 5,19 punts per sota de la mitjana catalana i destaca del sisè Informe de la Competitivitat d’Osona, elaborat per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Aquesta dada deriva de diverses realitats. La principal és el pes del sector alimentari sobre l’economia d’Osona i la seva evolució en els darrers anys. Aquest sector aporta el 47% del VAB industrial a Osona, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, i alhora ha protagonitzat un creixement important de llocs de treball en els darrers cinc anys. De 6.805 contractes ha passat a 10.253 (durant aquest lustre s’han substituït les falses cooperatives per empreses d’inserció), pràcticament la meitat dels quals són de treballadors estrangers, que és un col·lectiu amb més rotació laboral i que fa les feines de menys qualificació i amb els salaris més baixos. L’any passat Osona va arribar al rècord històric de contractació laboral, amb un total de 73.402 llocs de treball a 31 de desembre de 2022. “Per mantenir el model productiu és necessària l’arribada de gent d’altres països”, apunta Sandra Álamo, directora de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Per activitats econòmiques, la indústria alimentària és la que contracta més treballadors estrangers (57,4%, el 2022), seguida de la construcció (47,8%), les ETT (40,3%), serveis de neteja (74,5%) i el treball domèstic (72,8%).Una altra dada que crida l’atenció de l’informe de competitivitat és que pràcticament el 60% de la indústria és de baixa tecnologia. Revertir-ho és un repte de futur. “L’alimentària és una indústria que ha generat molta ocupació, perquè ha ajudat molt a la recuperació econòmica, sortint de l’anterior crisi i això ha estat molt positiu. Però a la vegada és una ocupació de poc valor afegit. Això ens fa vulnerables, perquè la digitalització ja és en el nostre dia a dia i la indústria amb tasques més repetitives i amb menys formació serà la que serà més fàcilment automatitzable”, apunta Álamo. De totes maneres, l’agroindustrial és el tercer sector que més ocupació ha generat a Osona des de 2017 i rere seu se’n situen dos d’intensius en coneixement: el de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i el de la recerca, cultura i coneixement. Davant aquest escenari s’hi creuen una previsió general i una realitat. La previsió apunta que l’any 2030 el 34% dels llocs de treball es podrien substituir per una màquina. I la certesa és que els centres de decisió de les empreses càrnies d’Osona s’han anat allunyant de la comarca, tal com apuntava durant la presentació de l’informe Núria Macià, directora de Creacció. L’escorxador Esfosa ja està controlat en un 75% per dos grans grups aragonesos, Jorge i Costa, que en els darrers anys han anat guanyant presència a la comarca, al mateix temps que ho ha fet el lleidatà Vall Companys. Encara en l’àmbit de treball, ara fa un any que va entrar en vigor la reforma laboral i això a la comarca s’ha traduït en una reducció de la contractació temporal (del 85% al 53%) i un increment dels fixos discontinus (del 6% al 19%). El rècord en l’ocupació també ha revertit en la reducció de l’atur registrat que porta pràcticament un any situat en la barrera de les 7.000 persones i la taxa se situava en el 8,67% a finals de l’any passat. Ara bé, com tot, va per barris. Per sexe, la taxa és més alta entre les dones (10,69%) que entre els homes (6,94%). Per franges d’edat, l’única que supera la taxa és la de 55 a 64 anys (14,23%), si bé és cert que les dades no poden reflectir la realitat de l’atur juvenil, perquè els joves que no han treballat no figuren com a aturats. En tot cas, es calcula que un 10,5% dels joves no estudien ni treballen, un col·lectiu per al qual s’ha posat en marxa l’Escola de Noves Oportunitats de la Fundació Albir, d’iniciativa público-privada, entre els principals agents públics i associacions empresarials d’Osona. I pel que fa a l’origen, la taxa d’atur entre els estrangers s’enfila fins gairebé el 15%. L’atur cronificat, en conclusió, “afecta dones amb poca formació, majors de 55 anys i estrangers”, apunta Macià. Neus Páez Des del punt de vista demogràfic, Osona té un índex alt de sobreenvelliment, persones de més de 85 anys, situat en el 18,3% (16,9% a Catalunya). Aquesta dada és més accentuada a les zones més allunyades dels grans nuclis (Collsacabra, Guilleries i Lluçanès). Ara bé, precisament la immigració ha contribuït a reduir l’índex d’envelliment, des de l’any 2000 cap aquí. La previsió és que la població d’Osona continuï creixent els propers anys, però ho farà principalment per l’arribada de població estrangera i l’alta natalitat dins aquest col·lectiu. Una altra dada que ajuda a entendre la singularitat de la comarca és la diferència entre la renda mitjana en funció, no ja dels municipis, sinó de barris dins una mateixa ciutat. S’ha posat el focus en les regions censals i la que té la renda mitjana més alta és a Sant Julià (21.350 euros per habitant), molt per sobre de la mitjana comarcal (13.988), que, alhora, està per sota de la catalana (14.161). Ara bé, el creixement de la renda mitjana entre els anys 2015 i 2020 ha estat més alt a Osona (16%) que a Catalunya (14,6%). Rere el de Sant Julià, el segon districte amb la renda més alta és a Gurb (19.872) i el tercer, a Vic (19.380). Ara bé, aquesta dada contrasta amb la més baixa que és una altra zona censal de la capital de la comarca (11.835). En aquest escenari, Osona es disposa a abordar les tres transicions (verda, digital i demogràfica) de cara a posar les bases de futur. La tasca va més enllà del treball estadístic i la interpretació de les dades i alguns dels reptes ja s’estan abordant en els sis projectes estratègics definits al Manifest Osona, reptes de futur, signat l’any passat: transformació del sector agroalimentari, talent i col·lectius vulnerables, mobilitat de futur, millora de la salut i assistència sanitària, transformació digital de la societat i Nova Energia Osona (NEO). Anàlisi de prospectiva amb 11 escenaris de futur El sisè estudi de competitivitat es va presentar el passat 24 de març. L’informe presenta una radiografia àmplia de la situació actual a la comarca, emmarcada en les tres grans transicions (demogràfica-social, verda i digital). Com a novetat, aquest any s’incorpora al document una anàlisi de prospectiva amb la intenció d’aportar més elements a la reflexió del futur de la comarca. Per fer-ho s’ha emprat la metodologia dels Tres demàs, un enfocament progressiu a partir de l’evolució dels principals indicadors amb els quals treballa l’Observatori Socioeconòmic d’Osona que permet fer una anàlisi on es generen 11 escenaris de futur. Aquests escenaris es donaran a conèixer el proper dijous 20 d’abril en una sessió monogràfica d’anàlisi prospectiva titulada “L’Osona del futur”. Durant el debat posterior a la presentació de l’estudi, sobrevolava una demanda força generalitzada: la necessitat de crear un nou model econòmic per a la comarca, diferent a l’actual, basat en la indústria càrnia. La transformació d’aquest sector es considerava al manifest “Osona, reptes de futur”.

El salari brut a Osona està cinc punts per sota de la mitjana catalana

“Moltes persones de centredreta s’han sentit desenganyades per partits com Junts”

Tallen la carretera N-260 a Campdevànol per un accident entre tres cotxes

La lesió de Vargas reobre el debat sobre el casc a l’hoquei

Salut incrementa en gairebé 10 milions d’euros el finançament de l’Hospital Universitari de Vic

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Un detingut a Sant Hipòlit per apunyalar la seva parella

Un detingut per intentar atracar una joieria de Tona

Mor un jove de 27 anys en un accident laboral a Moià

Mor una veïna de Prats de 22 anys en un accident a l'Eix del Lluçanès

Crema completament un cotxe a Manlleu

Un cotxe bolca a Vic després de xocar contra un altre

Cinc detinguts per haver robat a tres establiments d'Osona en una nit

Una ferida en un accident a l'N-260 a Campdevànol

Mor la conductora d'un cotxe a l'Eix del Lluçanès

Mor l'exdirector del Mercat de Música Viva Marc Lloret