Fer la maleta perfecta a l’hora de viatjar a l’estranger no és fàcil. Cal tenir en compte el lloc o el clima i l’època de l’any, i no deixar-se per exemple els estris d’higiene personal. Però quan no es tracta d’unes vacances, sinó d’un canvi de vida de llarga durada, cal tenir en compte altres factors per posar-hi tota una vida sencera. Des de l’any 2009, el nombre de població osonenca i ripollesa que ha decidit i meditat fer un canvi de vida i traslladar-se a viure en un altre país pels motius que sigui s’ha multiplicat per quatre.
L’any 2009 hi havia 1.569 persones de les dues comarques que constaven al cens de residents a l’estranger, i amb data 1 de gener de 2021 en són 6.503, de les quals 5.726 originàries d’Osona –s’han multiplicat per 5– i 777 del Ripollès –s’han duplicat–, segons consta a les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Des de llavors, la xifra de població a l’estranger s’ha incrementat, però l’augment és més lent ja que ha patit una frenada des de l’any 2016 en el cas d’Osona –al Ripollès, les tendències no estan tan marcades–. I en aquest alentiment, aquest darrer any hi ha tingut a veure també la limitació de la mobilitat internacional arran de la pandèmia de la Covid-19. Tot i així, al cens de persones que viuen a l’estranger n’hi consten 259 més originàries d’Osona i 30 més del Ripollès –l’any anterior s’havien reduït les persones d’aquesta comarca que vivien fora.
La geògrafa Assumpta Vila explica que en les tendències dels últims anys s’ha de tenir en compte que pel que fa als estudis universitaris s’han fet més Erasmus que poden ser “un tastet per fer el salt” i acabar vivint a l’exterior. També diu que hi ha gent que treballa en multinacionals que envien treballadors a d’altres països, dins d’una mateixa empresa. De fet, afegeix Vila, “l’escenari d’oferta-demanda de treballadors ha deixat de ser local” i “no es busca només feina al costat de casa. La globalització, la formació també en llengües i altres factors han fet que sigui més fàcil connectar amb un lloc de treball més enllà de les fronteres, comenta la geògrafa.
Centrant-ho en l’àmbit comarcal, Vila parla d’un “desajustament” entre els estudis superiors respecte a l’oferta de llocs de treball i això pot animar a marxar, a banda que en ocasions “aquí troben sous més baixos” per la mateixa feina. També diu que en general hi ha una tipologia d’empreses més petites vinculades a la indústria alimentària i al comerç i “llocs de treball poc tecnològics” que també poden ser “un element per fer el salt”, afegeix la geògrafa.
Pel que fa a l’èxode que va fer una pujada exponencial sobretot entre el 2009 i el 2016, Vila ho atribueix a la crisi econòmica, en què per exemple el 2013 es va arribar a unes taxes d’atur que fregaven el 20%. Aquest va ser un motiu pel qual molts ciutadans van decidir buscar oportunitats fora. En la mateixa línia, Pau Miret, professor de la UOC i expert en demografia, apunta que sobretot entre els anys 1997 i 2008 hi va haver molta immigració a Catalunya, que va venir a treballar. Molts d’aquests “quan perden la feina o la situació els va pitjor, busquen un altre lloc” dins les xarxes que tenen connectades en altres països d’Europa. Segons Miret, alguns “han aconseguit la nacionalitat espanyola” i estan empadronats als consolats per mantenir-la. El professor de la UOC remarca també que hi ha moltes persones que viuen a l’estranger que no estan registrades en aquest cens i molts, diu, “són estratègics” i només ho fan “si els reporta algun benefici”. Alguns d’aquests es podrien haver registrat el 2020, fet que podria explicar, en part, l’augment tot i el tancament de fronteres. Miret parla d’una migració familiar en què sí que empadronen els fills. Això explicaria, també, l’alt nombre de persones d’entre 0 i 19 anys d’Osona que consta que viuen a l’estranger –2.671, el 46,6%–, gairebé la meitat, mentre que al Ripollès representen el 23,8% i al global de Catalunya, un 27,4%.
Pel que fa als països de destinació, els osonencs opten, en aquest ordre, per Alemanya, França i Bèlgica, mentre que els ripollesos van a França, Alemanya i l’Argentina. Un cop allà, n’hi ha que desfan les maletes del tot. D’altres les deixen a punt, per si mai fan un viatge de tornada.
