Salers, la vaca autònoma

“Oi que ja tens prou feina? Doncs posa Salers.” Va ser el consell que van donar a Joan Areñas, de la sala de desfer Càrniques Vilamala, de Taradell, quan va comentar al seu entorn que volia introduir un petit ramat de vaques a la finca de la Cucala de Sant Julià. I per què Salers? “Perquè és una vaca de gran format, amb molta facilitat de part i rusticitat. S’adapta molt bé a tot arreu”, assegura Ignasi Rierola, que fa més de deu anys que té un ramat d’aquesta raça francesa als prats del Mas la Parra de l’Esquirol. Areñas i Rierola són dos de la vintena de socis de l’Associació de Ramaders Catalans de Salers, nascuda ara fa un any “per promoure la raça” a Catalunya. A l’entitat hi ha ramaders com Rierola, que s’hi dedica prioritàriament i té un ramat de 140 mares, però també qui té el ramat per afició o complement de la seva tasca principal, com és el cas d'Areñas, que té una sala de desfer de vacum i a qui molts dels ramaders de l’associació li venen els vedells per acabar-los comercialitzant, o del president de l’entitat, el veterinari Jordi Miró, que té 30 vaques a El Galobart, al límit entre Navarcles (Bages) i Calders (Moianès). “Està bé perquè tenim diferents parts de la cadena dins l’associació”, comenta Miró. Actualment a Catalunya es calcula que hi ha 10.000 caps de Salers, dels quals 4.000 són mares. D’aquestes, la meitat són de ramaders d’una associació que “va néixer amb molta il·lusió”, assegura Miró. El 80% dels vedells són d’encreuaments de les mares amb toro xarolès. El 20% restant ho fan amb Salers. Rierola treballa amb xarolès per a l’engreix (“el vedell dona més quilos de carn) i amb Salers per a la reposició. “Encreuada amb xarolès fa un vedell excepcional”, afegeix Miró. Areñas, en canvi, treballa amb 100% Salers. “La raça està creixent a Catalunya, s’està estenent i també hi ha ramaders que treballaven amb altres races i han canviat a Salers”, explica Miró. La Salers és una vaca “excel·lent per gestionar el bosc”. Areñas té el petit ramat en una finca de tres hectàrees. “Des que tinc vaques no he desbrossat mai més”, assegura. Miró també destaca que “és una vaca amb molta longevitat. Pot viure molts anys sent fèrtil”. L’origen d’aquest bestiar se situa a la localitat francesa de Salern (en francès Salers), al departament del Cantal, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Allà no només fan engreix, sinó que munyen les vaques i en fan un dels formatges més antics de França, el Cantal. A còpia d’anys de feina, els ramaders catalans han establert relació amb els francesos. Veient la manera de treballar d’aquí i seguint l’evolució genètica d’alguns dels animals, no es descarta que la nova associació catalana es pugui adherir a la francesa i comptar amb serveis que permetin contribuir a la millora de la raça. “Una delegació francesa ja ha estat aquí”, explica Miró. “Els interessem molt pel nostre caràcter”, subratlla Rierola. Entre els objectius de l’associació hi ha la promoció de la raça i el que ja s’ha establert com un punt de trobada és la Fira de Sant Isidre de Granollers de la Plana. “En la darrera edició hi vam portar bestiar, vam rifar una mitjana i vam fer tastos d’hamburgueses”, expliquen. Ja tenen fixada aquesta cita al calendari de primavera i ara busquen una altra mostra per exhibir-se a la tardor. Al llarg de l’any de funcionament de l’associació, també s’han definit grups de treball en genètica i carn. “És una carn marmoritzada, amb betes de greix com el marbre. És el que li dona gust, que fa salivar”, explica Miró. “És una carn que destaca pel sabor, la tendresa i la infiltració de greix. Té millor qualitat que altres races clàssiques càrnies”, asseguren Rierola i Areñas. “Intentarem crear un segell propi per defensar la raça”, diu Miró. “Voldríem tenir traçabilitat en tot el producte per explicar-ho bé i valoritzar-lo. Sabem que treballem amb un producte bo”, sentencia Miró. “El bestiar en extensiu és fixador de CO2” Ignasi Rierola compta actualment amb un ramat de 140 mares al Mas la Parra de l’Esquirol. Destaca de la raça “la seva rusticitat. S’adapta molt bé a qualsevol terreny”. També és important la facilitat de part. Al ser unes vaques de gran format, “en el 99,9% de casos no necessiten ajuda”. Es tracta d’un ramat en extensiu, que s’alimenta de les pastures. “No només redueix les emissions. El bestiar en extensiu és fixador de CO2.” Les limitacions administratives no li permeten fer tot el cicle a la finca i treu els vedells en el moment del deslletament. Raça “amb valor afegit que estem introduint” Joan Areñas està al capdavant de Càrniques Vilamala, una sala de desfer que treballa amb vedella, porc, xai i aus i la distribueixen, principalment, per restaurants i carnisseries de la comarca d’Osona i l’entorn de Barcelona. Una de les seves apostes és la raça Salers. De fet, fa cinc anys va introduir un petit ramat a la finca de la Cucala, de Sant Julià, amb quatre mares. “El nostre mercat és local. L’objectiu és promocionar la carn de les Salers com a valor afegit.” La que els francesos consideren “la raça del segle XXI”, aquí tot just “estem introduint-la”.

Salers, la vaca autònoma

Neix a Osona la primera associació de criadors de cavall pirinenc que no són a alta muntanya

“La manca de relleu és un problema que tenim a pagès”

“Si no m’hagués jubilat, encara munyiria vaques”

En la darrera dècada han desaparegut la meitat de les granges de llet d’Osona

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

“Anem a fer cuina tradicional, ben feta, la del xup-xup”

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona