Trobar professionals sanitaris d’algunes especialitats pot ser difícil, però quan l’entorn en què han de treballar és en un context de centres i consultoris d’àmbit rural, encara ho és més. Ho demostra el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària, que defineix quins són els equips assistencials d’arreu de Catalunya que es troben amb més obstacles per cobrir els llocs vacants i estableix també un programa d’incentius per intentar trobar professionals i fidelitzar-los. D’acord amb el pla, presentat aquest dijous pel Departament de Salut, la problemàtica és molt significativa: dels 378 equips assistencials que ofereixen servei a tot Catalunya, 73 tenen dificultats per cobrir els llocs de treball que ofereixen. Entre tots aquests, s’hi troben vuit d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, quatre dels quals amb una situació més complexa, de nivell alt: les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de Sant Quirze de Besora, el Lluçanès i Camprodon i l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Ribes de Freser-Campdevànol. També és el cas de l’ABS de Moià-Castellterçol. A les tres comarques, completen el llistat les ABS de Santa Eugènia de Berga, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà i Ripoll.
La classificació de quins són els equips amb llocs de difícil cobertura en l’àmbit rural es determina a partir d’un indicador creat per Salut que té en compte sis criteris clau que poden repercutir en la dificultat de trobar professionals: la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional en algunes èpoques de l’any, la quantitat de guàrdies realitzades, la distància entre el centre d’atenció de capçalera i cadascun dels consultoris locals vinculats, així com l’envelliment de la població. Amb els indicadors recollits en aquests sis criteris estructurals de cada territori i un cop ponderats segons la seva importància, Salut determina els diferents nivells de difícil cobertura en l’àmbit rural: nivell alt, mitjà i baix. Després d’analitzar els sis criteris arreu del territori, una tercera part (31,6%) dels centres superaven el llindar de guàrdies totals, mentre que un de cada cinc (20,14%) tenien un índex d’envelliment elevat. La resta d’indicadors apareixien en entre un 10% i un 15% de les vegades. La voluntat del departament és poder actualitzar de forma periòdica aquests valors i discriminar adequadament quins són els llocs de difícil cobertura que es mantenen en aquesta situació.
Territori desigual
Al conjunt d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès, la meitat dels EAP i ABS es troben en situació de difícil cobertura, un fet que encara és més notori a la comarca ripollesa, on s’arriba a la seva totalitat. A la Regió Sanitària de la Catalunya Central, el percentatge es redueix, però suposa un de cada cinc de tot el territori. Aquest contrast, destacable, encara ho és més amb perspectiva catalana: tots els EAP de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran són considerats de nivell alt de difícil cobertura, mentre que en l’anàlisi del Departament de Salut no s’ha identificat cap centre afectat a les regions sanitàries de Barcelona ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud.
Pla d’incentius
Per intentar atraure nous professionals als centres de difícil cobertura de nivell alt i mitjà, Salut posarà en marxa un pla d’incentius de caràcter econòmic, professional i personal, tant per al personal que arribi nou als centres com per als que ja hi treballen, amb la voluntat de fidelitzar-los i facilitar que s’hi quedin.
En l’àmbit econòmic, els metges de les especialitats de Medicina Familiar i Comunitària i de Pediatria rebran un increment anual de 3.500 euros, mentre que el personal d’infermeria, llevadores i treball social rebran la quantitat de 2.000 euros. Aquest complement s’afegirà a l’incentiu ja existent de muntanya en els casos que correspongui.
Els incentius plantejats pel departament també pretenen oferir un projecte professional més atractiu, amb el desenvolupament de formació continuada, de grau, postgrau i formació professional, l’aplicació de mesures per compatibilitzar l’activitat assistencial amb la docència universitària, així com més facilitats perquè els professionals puguin participar en projectes de recerca o fer un doctorat. La millora del model organitzatiu, amb més treball en equip i la innovació en l’atenció sanitària, la flexibilització de la jornada de treball per facilitar la conciliació, o la creació d’un entorn de treball més agradable són altres aspectes destacats en l’àmbit professional.
Paral·lelament, el projecte també inclou millorar altres aspectes de caire més personal, fora del lloc de treball, com la possibilitat de crear paquets d’acollida amb facilitats per a l’habitatge, la família (amb ocupació per a la parella, cura de la gent gran a càrrec o places garantides als centres educatius), la mobilitat pel territori (amb bones infraestructures, transport públic, vehicle o descomptes en peatges) o subvencions per a formació i lleure, a més de generar xarxes de relació o una connectivitat adequada. Per aquestes mesures, Salut té previst establir acords de col·laboració amb entitats municipalistes.
L’impacte global del pla d’incentius previst per Salut s’aproximaria als 11,5 milions d’euros anuals. En aquest sentit, el conseller de Salut, Manel Balcells, va destacar dijous que l’actuació “és un esforç per prioritzar aquests 73 equips [de tot Catalunya] perquè tinguin un increment, a més dels ja previstos en els convenis respectius, tant en el de l’ICS com el del SISCAT”.
