El nou govern de la Generalitat, un executiu d’ERC en solitari després de la sortida de Junts, va començar a caminar la setmana passada. Salvador Illa, primer secretari del PSC i cap de l’oposició, valora en aquesta entrevista l’escenari actual i insisteix en l’oferta de mà estesa per aprovar els pressupostos. Divendres va ser un dels convidats a l’… i bona lletra d’EL 9 TV.
Veu el nou govern en disposició d’acabar la legislatura?
Em sembla molt dèbil, amb una viabilitat parlamentària que caldrà comprovar si existeix. El president donarà compte dimecres al Parlament de la composició del nou executiu, tindrem ocasió d’escoltar què vol fer i com, però és obvi que es tracta d’un govern molt dèbil.
Això vol dir que necessitarà suports. El PSC manté la mà estesa per negociar els pressupostos?
El que estem fent nosaltres és construir una alternativa a un govern que ha fracassat. Ho hem vist de ple després de 500 dies, però el conflicte entre els fins ara socis ha estat crònic. En faig responsable el president Aragonès.
Per què?
Va ser investit amb 74 vots, a banda dels d’ERC, els de Junts i la CUP, i ara tots dos diuen que no es poden fiar d’ell, que no ha complert els compromisos. Com a president, és el màxim responsable que un govern es trenqui i, a més a més, en un moment molt delicat d’atac als valors europeus, augment generalitzat de preus… I que cal dedicar els esforços a ajudar els ciutadans. Veient aquest fracàs, el PSC estem construint una alternativa, però sempre he dit que mantenim la mà estesa per acordar les coses que beneficiïn els catalans, en particular els pressupostos. A data d’avui, però, i havent anunciat això ja fa dies, el més calent és a l’aigüera.
No n’han parlat?
ERC ni tan sols ha aclarit públicament si vol comptar amb el PSC o no.
Dins mateix d’Esquerra hi ha posicions diferents. Oriol Junqueras sembla més partidari del no, mentre que Pere Aragonès no ho descarta, però situant com a prioritat Junts, la CUP i els Comuns.
Però aquí qui mana? No és moment de perdre temps. Ja sabem una molt mala notícia, que a 1 de gener Catalunya no tindrà pressupostos en vigor. Això és una irresponsabilitat, perquè hem tingut temps d’enraonar-ne. Nosaltres estem en disposició de seure i parlar, però demano al govern què vol fer i com. Actuar d’una altra manera no és tractar responsablement els temes que afecten els catalans i catalanes.
Quines premisses haurien de complir els comptes perquè el PSC s’avingués a negociar-los?
Primer, constatar que no hi ha voluntat de fer comèdia i, després, poder-hi aportar les nostres consideracions. Divendres, el govern alternatiu de Catalunya vam aprovar un pla de xoc de 850 milions d’euros: un paquet de mesures de reactivació de l’economia, i molt en particular de la transició energètica i ecològica al nostre país, que estem a la cua. També hi ha qüestions relatives a com potenciar l’autogovern. Es tracta de feina avançada que vam traslladar al president el mateix dia. Jo tinc disposició d’escoltar-lo, i parlo de la construcció d’una alternativa sense que això signifiqui dir que no a tot. Abans, però, ens cal aquesta clarificació d’idees.
Té data de caducitat l’oferiment?
El moment que estem vivint a Europa requereix de governs forts i estables i de política útil i constructiva, respectuosa amb tothom, creïble. És el que he intentat fer jo des del principi i, per tant, no es tracta de posar dates. Ara, el que tampoc vull és perdre el temps. Portem poc més de 500 dies de legislatura i ja s’ha malbaratat el temps col·lectiu dels catalans, un temps que no pertany ni als partits ni al senyor Aragonès.
Si volen construir aquesta alternativa, l’escenari d’una moció de censura el consideren? Ciutadans ha dit explícitament que els donaria suport.
No crec que sigui el moment, per la complexitat dels temps: l’atac als valors europeus, l’increment de preus, les empreses que veuen compresa la seva viabilitat… Toca adreçar les energies a solucionar aquests problemes.
Tampoc hi hauria d’haver eleccions, per tant?
Crec que hem de prioritzar ajudar la ciutadania, però necessitem claredat, saber cap on anem. Algú es pensa que després d’haver trencat el govern ara Junts aprovarà els pressupostos a ERC? La meva preocupació és que n’hi hagi i que puguem posar aquests 3.098 milions d’euros de majors ingressos al servei dels catalans.
Què passaria si es prorroguessin?
Seria una molt mala notícia, un fracàs sobre un fracàs. Aquests dies s’està fent un intent de presentar-ho com a normal, però no ho és, i menys quan hi ha disposició de grups a enraonar.
Què entén vostè quan Pere Aragonès demana al PSC acords en les vies per acabar amb la repressió?
No ho sé. Primer perquè a Catalunya hi ha hagut un incompliment de l’estat de dret, i les persones que el van vulnerar han hagut de donar-ne compte d’acord amb el nostre sistema i marc de convivència i, segon, perquè el PSC no s’ha alegrat mai del patiment de ningú i ha intentat resoldre situacions doloroses. En aquest capítol no sé què volen dir. I deixi’m ser molt clar: no m’agrada donar lliçons a ningú, però tampoc que me’n donin.
En l’entrevista a TV3, Pere Aragonès també deia que no sap quina és la proposta del PSC per a Catalunya en relació amb el conflicte polític.
Doncs miri que els hi hem explicat vegades. Generar prosperitat al nostre país: millorar les infraestructures, fer la transició energètica, agilitzar un sistema excessivament burocratizat quan algú vol engegar o ampliar un negoci, garantir amb ajudes que ningú es quedi enrere, millorar l’autogovern… El primer és crear el marc perquè ens puguem explicar les propostes, la taula de partits.
En aquest sentit, vostè diu que el govern de Catalunya no ho ha complert.
És ERC qui no ho ha fet. Vam signar un acord amb motiu de la investidura de Pedro Sánchez acordant un diàleg amb tres potes: una comissió bilateral, que ja s’ha reunit; una taula de diàleg entre governs, un instrument novedós que ha anat funcionant; i la potenciació de la taula de partits. El president Torra ens hi havia convocat dues vegades; ERC, ni una. No m’agrada perdre el temps. Si acordem una cosa, es compleix, o en tot cas s’explica per què no és possible.
Tornant al nou govern, l’ha sorprès la incorporació de consellers abans vinculats a Convergència, Podem i sobretot de Quim Nadal, un històric del PSC?
No. Desitjo que facin bona feina, perquè el seu èxit serà el de Catalunya, tot i que em sembla un intent de fer passar el bou per bèstia grossa. Hem de veure quina viabilitat parlamentària tindrà aquest govern.
El procés també va tocar el PSC, amb la sortida de dirigents com Quim Nadal, Ernest Maragall, Marina Geli, Montserrat Tura…
Tots els partits es van veure afectats d’alguna manera per uns anys que van ser molt convulsos, però nosaltres vam mantenir un línia de coherència, agradés més o menys. Hauríem pogut fer les coses millor? Segur, però avui som el primer partit de Catalunya, per tant, tan malament tampoc vam actuar.
Què haurien pogut fer millor?
Dir que Catalunya estava prenent un camí equivocat a partir del 2012. Hauríem hagut de ser molt més clars i contundents. Tot i això, ara vull centrar el meu esforç a girar full, buscar allò que uneix els catalans i no seguir amb l’espiral de divisió en què alguns volen persistir.
Com encaren les eleccions municipals?
Amb calma i serenitat. Veig persones molt inquietes quan el que cal ara és centrar-se a resoldre problemes.
A qui es refereix?
En general. Les municipals les farem quan toqui. Els partits ens hem d’anar preparant, escollint els equips, però amb calma. Des del meu punt de vista, actualment l’energia principal l’hem de dedicar a ajudar la ciutadania en un context molt incert.
A Osona, quins objectius es plantegen?
Aspirem a reforçar la nostra presència als diferents municipis. Des de la federació comarcal s’està fent una molt bona feina. Hi ha l’experiència acumulada d’anys, i estem treballant amb molta modèstia, però també amb la convicció d’obtenir tant suport com sigui possible per ajudar a millorar la vida de la gent.
{{ comment.text }}