Sant Joan de les Abadesses s’ha quedat sense la comunitat de germanes Vedruna, després de 170 anys. La germana Ventura Guillamet, de 80 anys, va ser la darrera a marxar, en el seu cas a Cellera de Ter, mentre que les seves dues companyes, Ascensió Causa (va estar a Sant Joan 30 anys) i Amèlia Arcuzo, ho havien fet hores abans.
La manca de vocacions ha fet que no se’ls hagi trobat substitutes, però la residència que ocupaven fins ara a la plaça Torras i Bages continuarà oberta per acollir grups de diverses comunitats que vulguin fer uns dies de reflexió. “Ens hem sentit molt acollides, valorades i respectades”, assegura Ventura, que visitarà Sant Joan dos cops a la setmana per continuar fent alguna tasca.
Després d’abandonar l’ensenyament, les germanes Vedruna que van quedar a la comunitat de Sant Joan s’han dedicat al voluntariat, com fer companyia a la gent gran, ajudar la parròquia o bé fer classes de català a dones immigrants, entre altres coses. La germana Ventura explica que “a la gent li ha sabut molt de greu que marxem, ja que sempre hem tingut presència tant en el camp religiós com humà”, i afegeix que hi ha hagut persones que els han dit que “era només veure’ns i els transmetíem pau. Això és molt bonic”, diu emocionada.
La germana Ventura reconeix que actualment “hi ha una crisi de valors general”, però està convençuda que la vida religiosa i les vocacions no acabaran mai “tot i que potser tindran formes diferents”. A l’hora de valorar el llegat que la comunitat Vedruna deixa a Sant Joan, destaca “l’ensenyament, amb una formació amb valors evangèlics que precisament ara s’estan perdent”.
La comunitat de germanes Vedruna de Sant Joan de les Abadesses era la més antiga del Ripollès, ja que va ser fundada el 30 d’octubre de 1943, quan Joaquima de Vedruna va tornar de l’exili amb motiu de la primera Guerra Carlina. La seva funció inicial i que va durar molts anys va ser la de cuidar malalts i l’ensenyament, sobretot a noies. “En aquesta mateixa casa –fent referència a la residència actual– hi havia una sala per als malalts, i dues classes petites per ensenyar”, explica la germana Ventura Guillamet.
Després de la Guerra Civil la comunitat Vedruna, que van arribar a ser una dotzena, van deixar l’hospital de malalts perquè es va construir la residència de la carretera de Camprodon. Van continuar amb l’ensenyament, però: “Primer només amb nenes, després amb classes mixtes i una temporada vam fer Batxillerat i tot”. Amb la regressió demogràfica es va decidir ajuntar l’escola, que es deia Col·legi del Carme, amb la parroquial, Abadessa Emma. Les germanes van continuar fent classe en aquest centre unificat fins al 2005 “quan el rector i l’Ajuntament van acordar fer-nos tancar perquè la pública pogués tenir més alumnes”, explica la germana Ventura.
