Exactament igual que quan un fa obres a casa i s’ha d’acostumar a la vista del menjador sense aquell sofà, o a la nova cuina, Sant Julià ha hagut d’anar adaptant l’ull a l’impacte d’un canvi de paisatge al final del carrer Sant Roc i la desaparició, en concret, de l’antiga pista poliesportiva i les seves característiques grades. L’escenografia, però, tornarà a agafar un altre aire d’aquí a ben poc, ja que –ara sí– han començat les obres per aixecar al solar la batallada residència de gent gran.
La col·locació de la primera pedra de l’edifici, que ha d’estar acabat el 31 de maig de 2026, ha tingut lloc aquest dijous.
Un acte que ha encapçalat la consellera de Drets Socials i Inclusió i que convertia Sant Julià en el punt des d’on Mònica Martínez Bravo ha anunciat que la Generalitat obrirà la setmana que ve la convocatòria de cinc milions d’euros per a millores en residències.
També que el govern té intenció de crear una direcció general de Gent Gran: “La bona notícia que suposa l’increment de l’esperança de vida ha d’anar acompanyada d’un reforç de l’estat del benestar i que assegurem un envelliment amb dignitat a tothom, actiu i amb serveis públics d’excel·lència”.
A Martínez Bravo l’han precedit en els parlaments la plataforma impulsora de la residència de gent gran i l’alcaldessa i el regidor d’Urbanisme de Sant Julià. Tres discursos emotius, en tant que han resseguit els vuit anys que fa que va començar a caminar el projecte i les vicissituds que ha hagut d’entomar.
“Avui és un dia d’aquells que quedaran gravats a la memòria del poble. No només parlem de l’inici d’una construcció, sinó de la materialització d’un projecte col·lectiu i del compromís ferm amb les persones que sempre han estat i seran el centre de la nostra acció de govern”, ha dit Marta Cornellas (Compromes@s-Junts).
El regidor Sergi Saiz, per la seva banda, ha posat el focus en aspectes més tècnics i la “ubicació estratègica” de la residència, ja que l’equipament es construirà al costat del casal d’avis i del centre de dia, però també davant per davant de la zona esportiva, la qual cosa assegura “la relació entre generacions”.
Des de la plataforma impulsora del projecte, Joan Ustrell ha agraït públicament la col·laboració de tothom que s’hi ha implicat: “Som aquí gràcies al suport de la ciutadania i la suma de moltes voluntats”.
A l’hora de projectar l’equipament, ha parlat d’un espai “on la nostra gent gran se senti cuidada, respectada i estimada. Treballarem per a un model centrat en la persona, perquè cadascú pugui viure aquesta etapa amb dignitat, autonomia i qualitat de vida, sent part activa de la comunitat”.
Tal com ha anat detallant EL 9 NOU, la residència valdrà 6,7 milions d’euros, dels quals la meitat es financen amb una subvenció de fons europeus Next Generation.
Per fer-la possible també es disposa de diners de la Diputació i els que es puguin obtenir mitjançant la convocatòria de la Generalitat.
L’Ajuntament, per la seva banda, hi aportarà romanent, però també ha hagut de recórrer a crèdits d’entitats bancàries.
L’edifici, destacava Saiz, s’ha dissenyat donant preponderància a la llum natural i amb criteris bioclimàtics, perquè sigui confortable gastant poc.
Comptarà amb 50 places repartides en habitacions per a 30 persones a la primera planta i 20 a la segona, tot i que el model de gestió –si a càrrec d’una fundació, una empresa…– està per concretar.
A la càpsula del temps de la primera pedra s’hi han dipositat aquest dijous actes documentant el procés, un diari del dia i un tupí i una cassoleta de terrissa, materialitzant les arrels del poble. La brigada l’ha fet baixar i la consellera i l’alcaldessa hi han tirat la primera palada de terra.
