QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Sant Tomàs es mou per salvar la seu històrica de Riudeperes

L’antic monestir està situat a Calldetenes i es va adquirir per subscripció popular. L’associació hi manté part important dels seus serveis, però l’edifici religiós, on hi va haver la primera escola, està actualment en desús i pendent d’una intervenció que n’eviti la degradació.

El 9 Nou
09/08/2013

Tant la Generalitat com l’Associació Sant Tomàs confien que entre setembre i octubre es pugui firmar el conveni que permetrà la intervenció sobre el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes, seu històrica de l’entitat i que li dóna el nom.

L’antic monestir, adquirit l’any 1974 gràcies a una campanya de subscripció popular, va ser seu de Sant Tomàs i la seva escola fins al tombant de segle i ara ha caigut en desús.

Es tracta, però, d’un edifici d’alt valor patrimonial i simbòlic, declarat Bé Cultural d’Interès Local i que té en tràmit el seu reconeixement com a Bé d’Interès Nacional.

Al seu voltant, i dins de la finca, Sant Tomàs hi té la residència-centre de dia i part dels tallers ocupacionals i del TAC Osona, una zona esportiva i de lleure, i els horts.

L’actuació a Sant Tomàs de Riudeperes és una de les set que s’han previst en el pla d’inversions de l’1% cultural amb motiu de les obres de desdoblament de l’Eix Transversal.

Davant la degradació de l’edifici es fa urgent una intervenció que, d’entrada, salvi l’estructura.

Temps enrere ja es va fer una primera actuació d’urgència per impermeabilitzar la teulada, “amb el benentès que era una mesura provisional i que cal una reforma més a fons”, explica Ricard Aceves, gerent de l’entitat.

L’últim episodi que ha acabat d’encendre les alarmes és que fa poques setmanes va cedir un tros del terra del segon pis del claustre.

En aquest cas, en tractar-se d’un espai protegit i “sensible”, caldrà una intervenció autoritzada i tutelada pel Departament de Cultura de la Generalitat.

Un cop feta la consolidació de l’estructura, s’entraria en una segona fase per donar un nou ús a l’equipament, de cara al futur.

2,4 milions per a set actuacions en tres comarques

La intervenció al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes és un dels set projectes d’Osona, el Bages i el Berguedà acollits al conveni marc signat el novembre del 2012 entre la Generalitat i Cedinsa, concessionària de les obres de desdoblament de l’Eix, per destinar l’1% de la inversió en obra pública a patrimoni cultural.

A Osona també s’hi van incloure el projecte museogràfic i adequació del museu de l’Esquerda, a Roda de Ter, i les intervencions al jaciment de Puig Ciutat, a Oristà.

Fins ara, només una de les set actuacions previstes, al Bages, s’ha concretat en un conveni per començar-hi a treballar.

La delegada dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, M. Àngels Blasco, confia que els sis restants –entre ells els tres d’Osona– “es concretin aquesta tardor”.

No hi ha una distribució equitativa dels diners, sinó en funció de cada projecte.

Un cop signat el conveni, diu Blasco, “l’actuació s’ha de fer dins del termini de tres anys”.

En el cas de Sant Tomàs, el cost de la intervenció per consolidar l’estructura de Riudeperes “no creiem que estigui per sota del milió d’euros”, diu Aceves.

Encara queden restes de l’església romànica consagrada l’any 1095

La història de l’Associació Sant Tomàs situa en lloc central el monestir de Riudeperes, primera seu i referent també sentimental per a l’entitat.

De manera que qualsevol projecte de restauració que s’hi acabi concretant “l’ha de convertir en un lloc emblemàtic, respectant la seva imatge actual”, diu Aceves.

L’edifici ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. L’origen més remot se situa l’any 1095, amb l’acta de consagració d’una primitiva església romànica, de la qual encara avui s’entreveu algun rastre.

L’arribada dels franciscans l’any 1560 va marcar un punt d’inflexió en el creixement del monestir, amb la construcció de l’edifici del convent i un claustre renaixentista de dos pisos.

El 1901, els pares camils van agafar el relleu dels franciscans i van convertir Sant Tomàs en noviciat i després seminari de la congregació.

L’última gran reforma de l’església data de l’any 1914 i després de 1940 se’n va redecorar l’interior.

El 1974 el convent va ser adquirit per la llavors recentment creada (1966) Agrupació Pro-subnormals d’Osona, gràcies a una campanya popular.

Ben aviat l’entitat va quedar associada a Sant Tomàs, de qui va acabar agafant el nom.

Alumnes d’Arquitectura de la UPC proposen usos de futur per a Sant Tomàs de Riudeperes

La delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes, a Vic, ha acollit aquest juliol una exposició d’una vintena de projectes i maquetes amb propostes de futur per al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes.

Ja era, al seu torn, una selecció de treballs d’alumnes dels últims dos cursos de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), de Sant Cugat, vinculada a la UPC.

Un amic comú del gerent de Sant Tomàs i una professora del centre “es van posar en contacte per tirar endavant aquest projecte, que ha estat molt enriquidor”, explicava durant la inauguració Magda Mària, que va coordinar el programa.

Els alumnes van fer un treball intensiu de quatre mesos, entre febrer i juny, per elaborar un projecte arquitectònic i una proposta d’usos per al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, partint de la seva configuració actual.

La consigna era clara i d’acord, també, amb l’essencial de l’assignatura en què es va treballar el projecte: definir una comunitat habitable condicionada per l’entorn on caldria fer la intervenció.

“Hi ha hagut, malgrat tot, propostes més i menys agosarades”, explicava Mària, que es mostrava molt satisfeta per “l’alt nivell de creativitat” que es recollia en les propostes presentades.

Un dels objectius era que la definició dels espais fos prou versàtil com per donar cabuda a diferents solucions finals possibles.

“Tant de bo que d’aquestes propostes en pugui sortir la idea de futur per a Sant Tomàs de Riudeperes”, va dir durant la inauguració de la mostra el president de l’associació, Toni Ramírez.

Es tractaria, en qualsevol cas, d’una segona fase a mitjà o llarg termini un cop superat el pas previ de la consolidació de l’edifici.

Respecte als usos que podria acabar tenint l’equipament, el perfil és residencial.

“Són 3.600 metres quadrats que ens permetrien, fins i tot, donar-hi diferents usos de manera simultània”, diu Ricard Aceves.

I en el ventall de propostes, hi hauria des d’un hotel fins a una residència per a gent gran. En el primer cas, “no perdem de vista que estem situats a tocar de l’Eix Transversal [sortida de Calldetenes] i en un entorn molt tranquil i agradable”.

En el segon, també es constata que hi ha un col·lectiu creixent dins dels usuaris de Sant Tomàs “que són cada vegada més grans i poden tenir necessitat d’una residència adequada en el futur”.

Fins i tot, apunta el gerent de l’entitat, amb una fórmula mixta i sempre tenint en compte que, fos quina fos la solució, “ha de ser un projecte per donar oportunitats de feina a les persones discapacitades”.

Si tot va segons el previst, en el primer projecte de consolidació de l’edifici ja es farà l’enderroc d’alguns elements volants que es van afegir a l’edifici original.

Quedarà la base, després, per iniciar el projecte de futur definitiu.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 368 persones.