“Era un bon noi i molt treballador”, explicava Suleman Boakye aquest dissabte a la tarda pels carrers del Remei de Vic. Ell s’havia trobat la manifestació antiracista que havien organitzat vuit entitats de la ciutat en el marc de la jornada d’homenatge als treballadors ofegats al Gurri l’abril passat, un dels quals havia estat company de feina durant un temps de Boakye. Al seu costat, Maxwell Nanaberko recordava que “ens coneixíem del poble i el veia aquí”. Tots dos feien referència a Obidiava Knadno, una de les dues víctimes. Una fotografia de grans dimensions del seu rostre, juntament amb el de la segona víctima, Sarbjit Singh, a qui van localitzar setmanes després, el 3 de juliol, encapçalaven la manifestació, que va resseguir els carrers del barri on havien viscut i que en dos punts s’aturava per fer un minut de silenci en record seu. Al final de la manifestació, en l’acte pròpiament d’homenatge que es va fer a la plaça de la Noguera, Robert Masih, senador per ERC d’origen indi, va parlar en nom de les famílies dels treballadors morts. Va donar les gràcies per l’homenatge per part de l’entorn més proper de les víctimes i també “als qui els heu ajudat en aquests temps tan difícils”. També feia un agraïment als serveis d’emergències, que “van treballar dies i nits per trobar el cos”. Masih acabava el discurs reivindicant que “tots som ciutadans d’una Catalunya molt diversa, amb diferents orígens, colors i religions” i demanava a l’Estat espanyol “que regularitzi la gent amb situació administrativa irregular” perquè “ho necessiten per tenir una feina digna”.
La jornada havia començat al migdia amb un dinar i un taller de pancartes en què no hi van faltar lemes com “Black lives matter”, “Amb el racisme no hi ha neutralitat”, “Padró per a tothom” o “Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc”. Durant el recorregut, en què de mica en mica es va anar afegint gent a la manifestació, es van cridar consignes com “Ningú no ha de morir per no arreglar un camí”. Amb aquest crit també reclamaven als ajuntaments de Vic i Santa Eugènia mesures per arreglar el camí per on passen molts treballadors que van a les càrnies i també un servei de transport per poder fer els desplaçaments amb seguretat. De fet, aquesta crítica també es va sentir en els discursos que van fer les entitats organitzadores a la plaça de la Noguera. Des de Càrnies en Lluita i la COS insistien que va ser un accident laboral mentre anaven i tornaven de treballar, comentaven que “desplaçar-se de matinada sense alternatives segures de transport forma part de la precarietat” i demanaven als dos ajuntaments “que assumeixin la responsabilitat”. Representants de Vic Black Lives insistien que la mort dels dos treballadors “deixa en evidència la precarietat laboral i el racisme de la societat” i deien que “estem farts que se’ns tracti d’estrangers i se’ns vegi com a delinqüents pels trets físics”. Representants d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme visibilitzaven els “brots de racisme” que també es noten amb “la impossibilitat de trobar un pis” a la ciutat. Arran se centrava en Knadno, la víctima de 21 anys, per posar de manifest la precarietat laboral que pateixen també els joves com ell. L’assemblea anarquista de Vic recordava la moció que va aprovar l’Ajuntament de Vic el 2017 per la creació de busos urbans pels polígons i demanava que se n’activin més. Finalment, des de l’associació de veïns del Remei i Remei Reviu recordaven les dues víctimes com a “veïns i treballadors humils” que havien patit unes morts “derivades del treball precari”. Ara “ens esforçarem per recordar-los”, asseguraven, ja que “sempre sereu a la nostra memòria”. L’acte acabava amb actuacions musicals i després de tot plegat l’homenatge pretenia dir a “Sarbjit i Obidiava, que descanseu en pau”.
La jornada havia començat al migdia amb un dinar i un taller de pancartes en què no hi van faltar lemes com “Black lives matter”, “Amb el racisme no hi ha neutralitat”, “Padró per a tothom” o “Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc”. Durant el recorregut, en què de mica en mica es va anar afegint gent a la manifestació, es van cridar consignes com “Ningú no ha de morir per no arreglar un camí”. Amb aquest crit també reclamaven als ajuntaments de Vic i Santa Eugènia mesures per arreglar el camí per on passen molts treballadors que van a les càrnies i també un servei de transport per poder fer els desplaçaments amb seguretat. De fet, aquesta crítica també es va sentir en els discursos que van fer les entitats organitzadores a la plaça de la Noguera. Des de Càrnies en Lluita i la COS insistien que va ser un accident laboral mentre anaven i tornaven de treballar, comentaven que “desplaçar-se de matinada sense alternatives segures de transport forma part de la precarietat” i demanaven als dos ajuntaments “que assumeixin la responsabilitat”. Representants de Vic Black Lives insistien que la mort dels dos treballadors “deixa en evidència la precarietat laboral i el racisme de la societat” i deien que “estem farts que se’ns tracti d’estrangers i se’ns vegi com a delinqüents pels trets físics”. Representants d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme visibilitzaven els “brots de racisme” que també es noten amb “la impossibilitat de trobar un pis” a la ciutat. Arran se centrava en Knadno, la víctima de 21 anys, per posar de manifest la precarietat laboral que pateixen també els joves com ell. L’assemblea anarquista de Vic recordava la moció que va aprovar l’Ajuntament de Vic el 2017 per la creació de busos urbans pels polígons i demanava que se n’activin més. Finalment, des de l’associació de veïns del Remei i Remei Reviu recordaven les dues víctimes com a “veïns i treballadors humils” que havien patit unes morts “derivades del treball precari”. Ara “ens esforçarem per recordar-los”, asseguraven, ja que “sempre sereu a la nostra memòria”.
L’acte acabava amb actuacions musicals i després de tot plegat l’homenatge pretenia dir a “Sarbjit i Obidiava, que descanseu en pau”.
