Una de les peculiaritats del sistema d’embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral –vinculats tots ells al riu Ter– és que permet jugar amb el nivell de l’aigua entre ells. Així doncs, amb l’objectiu d’optimitzar els usos que permeten aquests pantans es gestiona el nivell d’emplenament en funció de l’estació de l’any, la meteorologia i l’optimització de les funcions que són possibles amb l’aigua que s’hi reserva: abastir el subministrament a la població, mantenir el cabal ecològic del riu i generar energia hidràulica. Aquest estiu, tot i no ser una campanya molt plujosa tampoc s’han encès les alarmes per la sequera. De fet, a finals de juny, les reserves de Sau van assolir una punta de 150 hm3 (90%), segons el gràfic d’evolució de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A partir d’aquell moment, i motivat per la reducció dels episodis de pluja i el manteniment de la demanda de captació per a ús de boca, el volum d’aigua de Sau va començar a baixar progressivament. A principis d’agost va deixar enrere la línia de la mitjana d’emplenament dels últims 10 anys. La imatge més sorprenent, però –Sau és un dels punts més visitats i fotografiats d’Osona–, s’ha produït aquest setembre, quan la caiguda del volum d’aigua s’ha accentuat. Aquest dimecres, l’ACA publicava que el nivell d’aigua a Sau era de 83 hm3, el que representa la meitat de la seva capacitat total (165 hm3) i un 45% menys de la que hi havia ara fa tres mesos. La capacitat també és inferior a la que hi havia ara fa un any (78%), així com la mitjana dels darrers cinc anys (64%) i de l’última dècada (65%).
Si no s’ha produït un episodi de sequera continuat en el temps, com s’explica una baixada del nivell de l’aigua tan destacat en tres mesos i especialment visible aquest setembre? Des de l’ACA, organisme responsable de la gestió de l’embassament, apunten que de cara a la tardor i en previsió d’episodis de pluges intenses, “s’incrementa el volum lliure als embassaments”. En aquesta maniobra, Sau és qui més forat deixa “ja que és l’embassament que rep les principals aportacions des de la capçalera del Ter”, i qui ha de fer la funció principal de laminar l’aigua. Un altre dels motius que explica l’ACA és garantir “la qualitat de l’aigua per a ús de boca”, basada en una distribució als embassaments “complexa i que depèn de múltiples factors”.
Tot aquest joc entre pantans es porta a terme traient el màxim profit possible al recurs natural, “també en producció hidroelèctrica”, reconeixen des de l’ACA. I és que una part del traspàs cap a Susqueda ha permès turbinar i generar electricitat a Endesa sense perdre ni una gota d’aigua –queda frenada a la Selva–, i en un període en què el preu de l’electricitat no ha parat de créixer. Aquest dimecres, per exemple, s’establia un nou sostre històric en el mercat majorista assolint els 189 euros per MW/hora. En el context actual, la generació hidroelèctrica és molt llaminera: amb un cost de producció gairebé nul –l’aigua cau literalment del cel–, les productores d’aquest tipus d’energia poden apujar el seu preu en la subhasta fins acostar-se a la tecnologia que marca l’import final que s’aplicarà per definir el cost del MW/hora: el cicle combinat, una força que utilitza un recurs que s’ha encarit molt en els últims temps com és el gas, i que també es veu penalitzada per les normatives vinculades a l’emissió de gasos contaminants. Així doncs, l’energia procedent del cicle combinat és qui marca l’elevat preu de l’electricitat actual, però no qui més benefici n’obté, ja que és cara de produir.
En aquest àmbit, el govern espanyol va obrir expedient aquest agost a diverses hidroelèctriques després de detectar nivells anormalment baixos en pantans de les conques del Duero, el Tajo i el Miño-Sil coincidint amb l’escalada del preu de la generació d’electricitat. En el cas de Sau, per generar electricitat cal complir amb uns escrupolosos criteris que marca l’ACA, i on es prioritza el cabal mínim, l’abastament a la població i el regadiu.
