La nit del 8 al 9 de juliol de l’any 1967, la imatge romànica de la marededéu de Núria va desaparèixer del santuari. “No l’havien robat, va ser segrestada”, explica Ignasi Roviró, membre d’una associació que s’ha creat per commemorar els 60 anys d’aquell fet. L’acció era contra la dictadura franquista, que volia fer un acte de coronació de la Verge i convertir-lo en propaganda del règim. Aquest dijous es recordarà el fet amb un acte a Núria, on s’inaugurarà una placa-escultura de l’artista ripollès Domènec Batalla que en farà memòria permanent.
El fotògraf, muntanyenc i activista Toni Anguera, expresident de la Unió Excursionista de Vic, que va morir l’any passat, havia expressat la idea de no deixar caure en l’oblit les persones que se la van jugar en el segrest. “L’espurna de tot això ve d’ell, vam veure una finestra d’oportunitat per fer-ho ara i hi hem estat treballant des de la tardor”, diu Manel Daví, actual president de la UE Vic. L’Ajuntament de Queralbs, Ferrocarrils de la Generalitat i Òmnium Cultural han participat de diferents maneres en la preparació dels actes.
L’acte central es farà a la creu d’en Riba, prop de la qual ja està instal·lada la peça de Domènec Batalla. “Ja fa dies que està complint el seu objectiu, que és recordar el fet als que arriben a Núria”, explica Daví. Tant si hi arriben des del camí vell de Queralbs com des de Fontalba.
A les 7 del matí sortiran de Queralbs els que hi vulguin pujar a peu, entre els quals hi haurà Xavier Margais, un dels activistes del segrest més joves, que ara té més de 80 anys. Qui vulgui pujar en cremallera, tindrà un servei especial que sortirà de Ribes a les 10.
L’acte serà a 2/4 de 12 del migdia. Els caminadors portaran una còpia de la imatge de la marededéu de Núria que un escultor barceloní va regalar als autors de l’operació, i que en els últims anys havia custodiat el que en va ser el cervell, Nemesi Solà, mort l’any passat.
Un cop acabat l’acte, s’anirà fins al santuari de Núria on entregaran aquesta còpia al capellà custodi, mossèn Joan Perera. Tota la commemoració es finança amb donacions particulars.
La imatge autèntica va tornar a Núria l’any 1971, per mediació de l’advocat Josep Benet, quan els autors de l’acció van considerar que ja no hi havia perill que el dictador Franco volgués anar a coronar-la. En quatre anys, havien dut de corcoll la policia del règim sense que arribessin a descobrir mai els autors. De fet, alguns dels noms encara no se saben actualment.
Tot havia estat ben planificat i exitós. Els segrestadors participaven de la campanya que demanava el nomenament de bisbes catalans a Catalunya. I el dia del retorn de la marededéu a Núria prenia possesió Narcís Jubany, català, com a arquebisbe de Barcelona.
