Protestant a les 12 del migdia a davant dels ajuntaments. Així és com van viure els caçadors el primer dia de la temporada de caça del senglar, aquest diumenge: sense escopetes, gossos ni trets, i fent servir els petos taronges no per guanyar visibilitat a bosc, sinó per manifestar-se simultàniament arreu de Catalunya amb motiu del pols que mantenen amb el departament d’Acció Climàtica. Tal com detallava EL 9 NOU de divendres, el detonant de la vaga és un nou article que s’ha introduït a la normativa i que obliga les colles a comunicar amb 48 hores d’antelació on portaran a terme les batudes. La Generalitat defensa la mesura argumentant que incrementarà la seguretat al medi natural i servirà per compatibilitzar millor la caça amb activitats de lleure i esport. Els caçadors, en canvi, ho consideren un “sense sentit”. Des de l’associació de caça Colla de les Guilleries, que es va manifestar aquest diumenge a Tavèrnoles, Joaquim Montañà explicava que “els ramats es mouen contínuament. No depèn de nosaltres, i a vegades un mateix matí podem variar i anar ajustant les ubicacions”.
Les converses dels últims dies han portat el departament a rebaixar els tràmits que d’entrada es demanaven als caçadors, però pel col·lectiu la comunicació de les zones de batuda és la “gota que fa vessar el got” i ha obert una caixa de pandora amb motiu de normatives, sancions i “promeses incomplertes”. Al rerafons hi ha que les colles se senten “criminalitzades” i, en un moment de superpoblació del senglar, demanen a la Generalitat i als polítics “el reconeixement i aval de la nostra activitat sense embuts, en obert i sense tabús”.
Concentrats a Tavèrnoles, els caçadors també van reivindicar que s’han demostrat la mesura més efectiva contra la fauna cinegètica, i que surten a caçar voluntàriament, de franc: “Ens reunim i posem cèntims de la nostra butxaca per practicar un esport que acaba revertint en pro de tota la societat, sense que l’administració s’hagi de gastar ni un duro més enllà de les ajudes aprovades fa un any”.
La vaga ha tingut un seguiment massiu a Osona i el Ripollès. Es tracta de comarques amb tradició de caça, però on les societats també es troben amb cada cop més dificultats per engrescar noves generacions. La colla de les Guilleries, per exemple, compta amb uns 80 membres i la mitjana d’edat voreja els 60 anys.
