És la tercera alcaldessa d’aquest mandat.
Sí, és curiós però hi va haver unes precipitacions que ens van portar fins aquí. No m’ho esperava de cap manera.
Són bons tants canvis pel poble?
Malgrat la situació que vam viure, al final serà positiu.
Espanta estar al capdavant de l’Ajuntament?
Fa molt respecte. Tens molta responsabilitat i estàs al davant. Per sort, em sento molt acompanyada tant per l’equip de govern com per les persones que treballen a l’Ajuntament, i tot l’equip de Som, a part de la meva família.
Ara que parla de família, el seu pare va ser alcalde de Montesquiu. Ja ho havia viscut a casa.
Ho havia viscut molt de prop però mai m’havia pensat que jo ara estaria on va estar el meu pare durant 20 anys.
És genètic això de la política?
No ho sé. No es pot dir mai no. Sempre havia dit que no ho faria mai i de cop i volta a la vida encetes un camí i te’n va obrint d’altres i aquí estic.
“Els resultats deien que havíem de fer un tripartit, els altres no ho van voler”
La seva va ser la segona força més votada. Entre el primer i l’últim hi havia 26 vots de diferència… no va explorar cap pacte llavors?
Va ser molt igualat. Vam analitzar que, després dels resultats, si escoltàvem la veu del poble, gairebé deia que havíem d’anar a fer un tripartit perquè els resultats eren tan iguals… Ho vam proposar als altres dos grups però no hi va haver acord, no els va interessar.
Al cap de vuit mesos el govern d’ERC s’aixecava i plegava. Els va sorprendre?
Molt. No ens ho esperàvem. Llavors ens va semblar que teníem la responsabilitat de posar-nos al capdavant.
ERC, en minoria, deia que els posaven pals a les rodes per poder tirar endavant els projectes.
Aquesta no era la intenció. Governar en minoria havia de ser difícil, però al capdavall defensàvem el que fèiem, el que volíem era treballar conjuntament, fer propostes i no van ser benvingudes.
Abans que ERC plegués, s’havien plantejat fer una moció de censura.
No ens havíem plantejat fer-la immediatament. Vèiem que era molt difícil que ells poguessin tirar endavant. No hi havia apropament, tampoc per la seva banda. Llavors, en trobar-nos els dos grups a l’oposició vam començar a treballar propostes conjuntament i vam veure que ens enteníem. Ens vam adonar que era molt fàcil i que més o menys teníem els mateixos interessos, bàsicament treballar pel poble i transformar la dinàmica que hi havia hagut durant molts anys.
L’exalcalde de Junts, Jaume Romeu, deia per les eleccions que mai pactaria amb la CUP. De fet la seva llista és hereva de l’antiga CUP, tot i que va amb una marca blanca.
Sí, el que passa és que aquesta llista la vam obrir a altres sectors del poble, hi ha persones que sí que hem viscut tota la vida a Montesquiu, també altres que havien vingut de nou, però tots vèiem la necessitat d’un canvi. Potser en aquell moment es feien unes associacions que al final no han estat.
Malgrat anar sota el paraigua de la CUP, sempre s’han intentat desmarcar de les sigles.
Sí. La CUP a Montesquiu ja es deia APM-CUP, perquè hi havia un sector que no s’identificava totalment amb la CUP. Eren persones amb una altra visió però amb interès i ganes de treballar per Montesquiu.
Però van utilitzar el paraigua de la CUP.
Sí, també perquè quan ens vam decidir gairebé vam esgotar el termini per presentar la llista i no teníem cap altra opció. Havíem valorat presentar-nos com a independents però ja no hi érem a temps i la CUP ens va oferir això.
Havia anat a la llista d’APM-CUP. Què va fer que anés de número 1?
Ho va fer l’assemblea. Jo no en tenia cap intenció. Professionalment i personal no era el meu interès. Ho havia viscut a casa molts anys i sabia què comportava de compromís, de responsabilitat, d’obligació i de sacrifici i en aquell moment no tenia aquesta disposició. Ningú es volia posar com a cap de llista i vam optar per fer votacions, ens vam ordenar per vots i em va tocar.
Què és el primer que ha fet com a alcaldessa?
Una reunió molt intensa amb l’equip redactor del projecte de remodelació de la plaça de la República.
Com valora el pacte?
Molt positivament i els meus companys, també. Sobretot perquè va sorgir de la necessitat del moment. Vam dir que ens hi havíem de posar tots i totes i ens hem respectat moltíssim. En aquest temps complicat per la pandèmia per motius professionals perquè tots teníem la nostra feina i la continuàvem fent, per malalties, per pèrdues… ha estat difícil. Ens hem trobat amb moltes situacions però sempre ens hem fet molt de costat i és molt d’agrair treballar amb gent així.
L’altre regidor de Som, Carles Colomo, li reconeixia l’esforç personal, econòmic i professional de deixar l’escola per ser alcaldessa.
Em costava molt deixar l’escola perquè és una part molt important de la meva vida.
Quina dedicació té?
Ja en temps d’ERC vam entrar una moció i vam proposar que es reduís al 50%, per tant, el sou també. Continuem així. Fruit del pacte, com que vam dir que ens havíem de posar a treballar tots, no només l’alcalde per poder-nos-en sortir, vam distribuir també el sou. Per tant, sí que es veu afectat.
Darrerament a Montesquiu han augmentat els fets delictius.
Ara portem uns dies que està la situació més calmada. No hi ha tants actes vandàlics ni tants robatoris. Tant de bo s’acabés aquí perquè porta molts maldecaps.
Es vincula al grup que ho fa a Sant Quirze?
No ho sabem segur, però podria ser fàcilment.
Reclamaven més presència policial, més Mossos…
Sí. La petició es va fer conjunta i ara estem treballant amb l’alcalde de Sant Quirze per mirar quina solució podem trobar a més que els Mossos potser volten més sovint.
Van descartar posar les càmeres de control als accessos. Ara que hi ha hagut aquest repunt de fets delictius de posar-les?
No. Les vam descartar perquè capten matrícules, però s’utilitzen per vehicles que Mossos ja tenen registrats. Optarem per posar algunes càmeres al municipi però d’un altre tipus.
Després de dos anys tallat finalment han començat les obres del nou accés a la C-17 direcció a Ripoll.
Era molt complicat el terreny on hi havia els despreniments. Els redactors del projecte volien fer una cosa molt complicada que no garantia que no hi hagués més despreniments i el cost era molt elevat. Vam ser els ajuntaments del Bisaura que vam proposar una solució més fàcil d’un accés més directe.
En la reunió de la plaça de la República van acordar quan començaran les obres?
Vam fer un concurs d’idees i la població va votar. La idea guanyadora ja està redactada i hem acabat de valorar unes petites millores. El dia 1 ho portarem al ple i s’iniciarà el procés. Segons el que hem parlat possiblement a principis d’abril començaran les obres i en tres o quatre mesos haurien d’estar acabades. Hem calculat inaugurar-la al juliol, per la festa major d’estiu.
La riuada del 2018 es va endur la passera. Els proposaven que fos inundable però finalment no ho serà.
Serà una passera més elevada, com la que hi havia però més ampla. Ja està en marxa i segurament començarà a finals d’any o inicis de l’altre.
“Negociem per uns terrenys davant del cementiri per fer-hi l’escola”
Encara a l’oposició plantejaven un canvi d’ubicació de l’escola, que és en zona inundable i no es pot ampliar. Plantejaven traslladar-la on hi ha el camp de futbol. Tenen un espai?
Hem trobat la ubicació. Montesquiu és molt petit, el 93% del terreny és del parc natural i estem limitats, de terrenys municipals no n’hi ha, només el del camp de futbol. Vam estudiar altres possibilitats i ens vam posar en contacte amb els propietaris d’uns terrenys que hi ha davant del cementiri. Estem en negociació. Esperem que surti bé i el departament es pugui posar a treballar en el projecte.
I la llar d’infants?
Amb la construcció de l’escola també la preveiem. Ara és al costat de l’escola, en zona inundable i en uns mòduls prefabricats que havien de ser provisionals i porten cap a 18 anys allà i està quedant petita.
Fa un any tenien 1.048 habitants, ara en són 1.075. És un dels pobles que més creix. Per què ve la gent a Montesquiu?
És un poble petit i estem en un entorn privilegiat. Actualment, i més amb la pandèmia, molta gent de l’àrea metropolitana ha fet el pas de buscar un lloc amb unes condicions de vida millors. Tots els pisos que es van construir a l’entrada, que no hi havia manera que hi hagués moviment i estava tot tancat i es van reconvertir en pisos socials, ara ja s’han acabat els contractes i gairebé tothom ha adquirit el pis, s’han venut pràcticament tots. Cada dia truquen persones a l’Ajuntament demanant habitatge. La població que ve és diversa, hi ha famílies amb nens petits i també persones semijubilades o jubilades que volen viure en un entorn més tranquil.
Aquests veïns poden utilitzar el nou centre cívic. Feia falta un espai de trobada?
Sí, ha tingut molt bona acollida i precisament moltes persones que han vingut recentment ho han acceptat amb molt entusiasme, participen, proposen activitats… i funciona molt bé.
Tenen previst fer-hi res més a la resta de l’edifici?
És de la Diputació i l’Ajuntament teníem cedit una part on hi ha el centre cívic i ara ens han cedit tota la planta baixa, dos espais més que tenen accessos des de fora però que es comuniquen per dins. Hi farem un espai de joves i un altre per a famílies i infants.
Van fer el pacte a set anys vista. Inclou el proper mandat.
Vam dir-ho perquè d’entrada semblava que era molt ambiciós tot el pla d’actuacions que volíem fer i vèiem que amb tres anys no seria factible. Esperem que sí que tingui continuïtat, ja es veurà.
Hi ha la possibilitat que s’unifiquin els dos grups en les properes eleccions, ja que s’entenen tan bé?
Ens entenem molt bé, però no n’hem parlat encara.
