Gerros, boles de paper amb llavors, punts de llibre… Són alguns dels productes que l’Associació Diversitat Funcional d’Osona (ADFO) estava preparant per vendre a particulars i empreses amb motiu de Sant Jordi, però la ràpida propagació del coronavirus i les mesures de contenció van obligar a aturar la producció i, al cap d’unes setmanes, suspendre definitivament la campanya prevista per al 23 d’abril d’enguany. La feina va quedar al taller i no hi va haver parada a la plaça Major de Vic, però tot i això a l’ADFO han fet Sant Jordi convocant el seu primer concurs de roses i relats, un exemple concret de com les entitats del tercer sector d’Osona i el Ripollès s’han reinventat durant la pandèmia per continuar oferint els seus serveis.
EL 9 NOU n’ha parlat, a banda de l’ADFO, amb Osonament, que té com a missió millorar la qualitat de vida de persones amb problemes de salut mental i/o addiccions, i la Fundació MAP i Sant Tomàs, que n’atenen respectivament 650 i més de 1.900 amb discapacitat intel·lectual. Quatre institucions que no han tingut l’opció de prémer el botó de pausa malgrat la Covid-19 i que coincideixen a explicar que en línies generals s’ha traslladat a l’entorn virtual tants serveis com era possible.
“Hem mantingut l’atenció directa a través de trucades, videotrucades i sessions de grup”, detalla Maria Balasch, gerent de l’ADFO, “evidentment no és el mateix, però potser suplim la qualitat per la quantitat, ja que hi ha persones que només les veies un cop a la setmana o cada quinze dies i ara les telefones diàriament”.
Des de Sant Tomàs, el director general, Ricard Aceves, explica que “per a les famílies amb un fill amb discapacitat intel·lectual la situació de confinament s’assembla a la de qualsevol altra, però amb més dificultats afegides perquè les necessitats de suport són majors”. Amb l’escola Estel físicament tancada, igual que el CDIAP Tris Tras o el centre de dia, s’han traslladat activitats i exercicis a internet, però “et trobes una gran diversitat de famílies, cadascuna amb realitats i mitjans diferents”. És per això que l’entitat està prioritzant l’acompanyament i el fet d’assegurar un seguiment molt acurat mitjançant el telèfon o videotrucades de WhatsApp.
“Intentem ser encara més propers a les persones i les seves famílies”
Ricard Aceves, director general de Sant Tomàs
Hermínia Ordeig, directora gerent de la Fundació MAP, retrata una adaptació semblant, però destacant que en el seu cas el coronavirus ha accelerat un procés que ja havien iniciat: “No poder atendre les persones presencialment ha comportat que en un temps rècord haguem avançat moltíssim en noves tecnologies tant pel que fa a l’atenció com en organització interna. Serveis com el de logopèdia o fisioteràpia requeriran sempre presencialitat, però a partir d’ara això ja conviurà amb les TIC a l’hora d’oferir suport a la llar, o en la comunicació entre les persones que viuen als nostres serveis residencials i les seves famílies”. En l’apartat de lleure, Ordeig apunta que han creat un canal d’Instagram on cada dia publiquen continguts, alguns en directe, i que això els està permetent acompanyar durant el confinament no només persones vinculades a l’entitat sinó “tota la comunitat”.
“En un temps rècord haurem avançat molt en noves tecnologies”
Hermínia Ordeig, directora gerent de la Fundació MAP
L’ADFO també s’ha obert a la ciutadania en general mitjançant un servei gratuït d’atenció telemàtica que permet posar-se en contacte amb psicòlegs, educadors i treballadors socials o terapeutes ocupacionals. “I ja ens estem plantejant com ha de ser l’atenció a partir d’ara”, assegura Balasch, “els nostres usuaris a vegades tenen problemes de mobilitat per desplaçar-se fins a Vic i ens trobem que a cursos de formació presencials s’hi apunten tres o quatre persones quan virtualment n’hi ha moltes més d’interessades”.
Aquest compendi de circumstàncies fan que malgrat tots els malgrats, les entitats vegin en la situació actual una oportunitat d’actualitzar-se. Una visió optimista que comparteix Mercè Generó, gerent d’Osonament, però que de moment queda eclipsada per la necessitat d’atendre la urgència i, en el seu cas, preveure possibles retrocessos en el tractament de les persones que acompanyen: “La por al contagi, l’angoixa, el confinament a dins del domicili, la convivència… Estem convençuts que s’aguditzaran els trastorns i que sorgiran patologies a les quals no estàvem acostumats”.
“Caldrà tractar noves patologies i afloraran totes de cop”
Mercè Generó, gerent d’Osonament
A banda de l’atenció telemàtica, des del 13 de març Osonament ha continuat físicament obert, ja que a les seves instal·lacions s’hi realitza l’acolliment diürn de persones amb problemes d’addiccions, garantint que es puguin dutxar o esmorzar. Així mateix, també ha calgut dedicar molts esforços a l’atenció residencial, un àmbit que igual que Sant Tomàs o la Fundació MAP ha requerit ampliar plantilles i posar en pràctica nous models d’organització, canviant torns i aprofundint en la mescla de perfils professionals. “Tenim 30 places a la llar residència de Manlleu i 15 en pisos, col·lectius vulnerables que no han sortit al carrer des de fa set setmanes”, apunta Generó, “tampoc han pogut visitar-los les seves famílies, de manera que a banda de resoldre les necessitats bàsiques hem posat en marxa tota mena de sistemes perquè mantinguin el contacte”.
A partir dels testos que els ha realitzat l’atenció primària ara per ara no tenen detectat cap positiu, mentre que als serveis residencials de Sant Tomàs Aceves explica que han pogut contenir la Covid-19, però que una de les persones que n’era usuària va morir a l’hospital després de 12 dies ingressada. A la Fundació MAP han muntat equips de professionals que treballen 12 hores durant quatre dies seguits i després en descansen vuit. “Així minimitzem els riscos i assegurem la reposició en cas que hi hagi personal infectat”, afirma Ordeig.
Un repte que han hagut de superar totes tres institucions ha estat l’obtenció d’equips de protecció individual. “Durant el primer mes de la pandèmia no vam rebre cap suport de la Generalitat pel que fa a aquest material, igual que a nivell de testos o desinfecció. Ara la situació ja s’ha normalitat, però fins al 9 d’abril vam haver de buscar solucions per compte propi i sort n’hi va haver de la solidaritat dels particulars i les empreses d’Osona, les cosidores…”, explica Aceves.
Des de la Fundació MAP Ordeig també assegura que d’entrada no disposaven de prou EPI, i que això va incrementar l’angoixa dels professionals: “Intentàvem comprar-ne, però no n’hi havia enlloc. Vam haver de començar amb els equips que utilitzem a la nostra formatgeria i els que fa servir la secció de jardineria per aplicar fitosanitaris”. Més endavant es van coordinar amb la resta de serveis socials i sanitaris de la comarca i ara, a part de comprar-ne als proveïdors habituals, n’arriben de la Generalitat.
Des del punt de vista de Generó, la resposta de la delegació del govern a la Catalunya Central ha estat a l’altura, igual que la de Salut Pública i tots els agents que treballen en xarxa, i coincideix amb Aceves a l’hora de lloar la solidaritat de la societat osonenca: “Alguns dels nostres treballadors ara estan confeccionant bates al pavelló de Gurb per intentar retornar tot el que rebem de part seva”.
“Ja ens estem plantejant com ha de ser l’atenció a partir d’ara”
Maria Balasch, gerent de l’ADFO
Una altra branca importantíssima de la tasca de Sant Tomàs, la Fundació MAP, Osonament i l’ADFO són els centres especials de treball, alguns dels quals han continuat al peu del canó perquè ofereixen serveis essencials, s’han vist afectats per un ERTO o han tancat temporalment. “Estem treballant un pla de contingència”, apunta Balasch, i pendents de les directrius del govern central pel que fa al desconfinament i l’evolució d’una pandèmia que en general estan convençuts que haurà canviat per sempre més les seves entitats.
“Hi ha coses que no les podrem tornar a fer mai com abans”, assegura Generó, “a les sessions de grup caldrà guardar distàncies, les visites hauran de ser molt més espaiades per desinfectar…”. Ordeig insisteix que les noves tecnologies passaran a ser clau en l’atenció directa, mentre que Aceves recorda que el sector social ja estava molt tocat després d’una dècada de congelacions. Ara tem que encara quedi més debilitat: “Suposo que del que està passant en traurem lliçons. Les oportunitats haurem de buscar-les, perquè segur que hi seran, però potser encara és d’hora per veure-les”.
