Què li falta a Ripoll per competir amb capitals de comarques veïnes tan potents com Olot o Vic?
Ripoll té la mida que té i no ens podem comparar ni amb Vic ni amb Olot. Només de massa crítica ja hi tenim un greuge comparatiu. Però tenim altres coses bones, com que ens visita més gent de fora els caps de setmana. Així i tot, igual com no ens podem comparar amb aquestes capitals de comarca tampoc podem fer-ho amb municipis més petits. Tenim la mida que tenim i sobre aquesta circumstància cal plantejar-ho tot.
Després de la pandèmia més crua les dades d’obertura de locals nous està sent positiva…
Avui dia tenim un saldo positiu si comparem tancaments amb obertures. Lamentem els tancaments, però ens hem d’agafar amb molta positivitat que s’obrin nous establiments.
El Ripoll de fa tres o quatre dècades quan hi havia botigues a tots els carrers és una utopia a la qual ja no podem aspirar?
Segur. La societat ha canviat, i no és la mateixa aquí com tampoc ho és a Barcelona. La societat ens porta per aquest camí. Ara tenim la venda per internet que fa quaranta anys no ens podíem ni imaginar. La compra ràpida la fem sobretot per internet perquè és fàcil i es pot fer des del sofà. La venda del comerç tradicional és molt d’impuls. Tothom té més o menys de tot, però passes per davant d’un aparador, veus una cosa, te n’enamores i la compres. Potser la compra en línia es fa perquè realment et fa falta. Nosaltres hem d’estar al cas de cap on va la societat per posar-hi els elements que calguin.
L’assignatura pendent de Ripoll són els dissabtes a la tarda, quan passejar-hi pot semblar fer-ho per Sibèria…
Sí. Hi ha moltes botigues que tanquen el dissabte a la tarda. Hem insistit en aquest sentit i la resposta dels comerciants és que no surt a compte. Jo parteixo de la base que cada comerç és autònom i no podem obligar a ningú a obrir. Hem de procurar de dinamitzar el poble, perquè els comerciants trobin la necessitat d’obrir, tot i que és una mica com el peix que es mossega la cua. No hi ha gent perquè el comerç està tancat, i el comerç està tancat perquè no hi ha gent. I els negocis hi són per guanyar-se la vida. No podem pretendre que la gent obri si hi perden diners, o bé perquè la resta de dies ja es guanyen prou bé la vida. Suposo que hi deu haver casos diferents. El nostre pla estratègic de comerç inclou una enquesta on fèiem aquesta pregunta per tenir elements on agafar-nos per ampliar el nombre d’establiments oberts. Costa molt de canviar sinergies, però tenim exemples com la fira esotèrica o la de Nadal, on cada vegada hi ha més botigues participant-hi. Volem engrescar els comerciants i això va donant fruits. Paral·lelament la Unió de Botiguers s’està reconvertint en Ripoll Comerç, englobant tota mena de botigues, ja siguin de roba, alimentació, restauració o serveis.
Vostè és empresària i té botiga al barri vell. L’obre els dissabtes a la tarda?
No, no obro. Soc empresària, tinc 23 o 24 treballadors, i vaig començar amb la botiga. Tinc una dependenta i per conciliació familiar treballa de dilluns a dissabte a les 2 del migdia. Costa molt trobar personal que treballi unes hores en concret. Segurament podria obrir, però valorant que cada vegada volta menys gent. Si per fer gruix hem de tornar a obrir el dissabte a la tarda, ho farem. Tinc un magatzem a Ripoll i un altre a Puigcerdà. Els horaris que hi fem són diferents. A Puigcerdà s’ha treballat en dates festives de pont. Últimament, a Ripoll també estem fent aquest pas des de fa uns anys. Vivim el 80% de la restauració i intentem donar el màxim de servei. Per tant, els dies de festa treballem sempre.
Quan ERC governava a Ripoll, Teresa Jordà va dir que hi sobraven entitats bancàries. Ja s’ha arribat al punt que les comencem a trobar a faltar?
Teresa Jordà devia tenir la seva part de raó perquè en aquella època la plaça Sant Eudald estava ocupada sobretot per bancs. Més aviat es referia que això era una pena. El mercat i la societat ens han portat a una situació que molts locals macos s’han buidat d’entitats bancàries. De mica en mica cal reconvertir-ho. La plaça Sant Eudald té ara un altre caire. Encara hi ha CaixaBank i les cues a fora, que tampoc ens agraden gaire i que tots patim. Però hi ha restauració, s’han obert botigues, d’altres s’hi han traslladat. D’entitats financeres en queden quatre, però és una tendència genèrica a tot arreu i no hi podem fer quasi res.
El turisme a Ripoll ha crescut exponencialment respecte a dècades anteriors. Quins són els valors on tenim més atractiu com a municipi?
El patrimoni cultural, com ara la portalada, el monestir, el museu, però també un patrimoni natural gràcies a un entorn envejable. A més el tenim tot l’any, perquè a la platja per exemple és més estacional. L’activitat a Ripoll pel que fa a senders o la bicicleta és de 365 dies. La pandèmia ens ha portat alguna cosa bona també, com ara descobrir el nostre país. El Ripollès és una zona que s’ha redescobert, i no només la Vall de Ribes o la de Camprodon, sinó també el Baix Ripollès. Càmpings, hotels, apartaments turístics estan plens gairebé cada cap de setmana.
El bike park afavorirà més Campdevànol o Ripoll?
La comarca. Evidentment afavorirà Ripoll, tal com ha de ser. No dic que no hagi d’afavorir també Campdevànol, però ens tocarà de ple, perquè està ubicat a Ripoll. Per la part que ens toca hem de procurar que sigui així, i la part privada també ho haurà de vetllar. Cada dia ens arriben propostes de negoci o rehabilitació que van en aquest sentit, i no només les fan pel bike park sinó perquè realment estem fent aquest tomb. Es tracta d’un camí natural, igual com fa molts anys Ripoll i els rius i els canals van fer que vingués molta indústria, que finalment van acabar marxant. Ara són temps de turisme, i la gent vol viure les muntanyes, el romànic i la gastronomia. I a més és una feina de fa molts anys i cal que sigui així. Hem de poder viure i treballar en el territori, guanyant-nos-hi la vida. Fa trenta anys que visc i treballo a Ripoll, i també hi venc, però alhora tinc la possibilitat de vendre a un altre territori.
“El ‘bike park’ evidentment afavorirà Ripoll, però també a tota la comarca”
En general a Ripoll s’hi menja bé. La gastronomia ha de ser un dels pals de paller de la nostra requesta turístic?
Sí. El patrimoni gastronòmic va donant fruits després de temps de treballar-hi. El producte del Ripollès i l’aposta per promocionar la Fira Europea del Formatge de la qual vam ser socis fundadors que ja està consolidada permet que puguem vendre no només aquí sinó fora del nostre territori. Una de les nostres tasques ha estat el projecte d’Escorxador que va estar a punt de tancar, però que també ens serveix molt com a base del producte del Ripollès.
Les fires de petit format que han promocionat els diferents equips de govern de Jordi Munell han estat realment efectives?
Les tres o quatre fires potents han de ser-hi, però també hem d’anar aglutinant les fires petites. Tenim la fira del disc però també la de Nadal o la de Santa Teresa, i això promou que periòdicament hi hagi una activitat que cal mantenir. Gràcies a totes aquestes fires, aquest any hem vist com la Fira del Formatge ha sigut una cosa, i segurament l’any vinent serà més potent encara. Hem aglutinat en una agenda totes les activitats i fires que fem, i surt un programa bestial. I a més ens serveix per informar botiguers, comerciants i restauradors, perquè una cursa o un ral·li pot servir perquè aquell dia tinguin ple. És activitat que pot generar més activitat, i les fires petites també compten. I nosaltres intentem donar-hi un toc de qualitat, i a més explicar-ho. Tot plegat fa que ara pràcticament cada dia truqui algú a l’Ajuntament que s’interessa per fer-se soci de la Unió de Botiguers.
Aquesta és la segona etapa de Manoli Vega a l’Ajuntament. En l’anterior va plegar de regidora quan Eudald Casadesús acabava de perdre l’alcaldia en favor de Teresa Jordà. Creu que es va entendre bé aquella renúncia?
En el primer mandat on ja vaig ser regidora de comerç jo m’havia presentat al número 10 de la llista i no pensava pas entrar a l’Ajuntament. Tenia un nen de 3 anys i una nena de 7. Vaig sortir elegida i l’Eudald em va animar a tornar-me a presentar quatre anys més tard. Aleshores vaig plegar perquè estar a l’oposició és molt avorrit. Anar a comissions informatives i no poder fer gairebé res més no anava amb mi. Des de l’oposició, i més en aquella època, no es podia participar i treballar gaire. Va coincidir que Francesc Carlon plegava de la Unió de Botiguers i em van venir a demanar si em volia ser presidenta. Desconec quant cobrava com a regidora de l’oposició, però segur que em sortia més a compte que no pas a un de l’equip de govern. I me’n vaig anar a la Unió, on no cobrava res, però m’hi sentia més útil, amb més informació i amb més ganes. Mai teníem ganes de fer mal, perquè no és el meu tarannà. Anàvem a l’Ajuntament a demanar qualsevol cosa, sempre amb la solució, perquè fer-ho només per criticar no serveix per res. Ningú té una vareta màgica. Durant uns anys he estat fora de tot, fins que em van venir a buscar altre cop. I finalment, després de molt insistir vaig acceptar, amb la condició de no venir a fer de florero, sinó per treballar.
Ara que sembla que Jordi Munell no es presentarà a la reelecció, el seu nom sona com una de les possibles successores. L’hi agradaria?
Falta temps i hi ha molt a dir per part del partit, l’equip, la gent i en Jordi. Hi ha molt a discutir. A qualsevol li agradaria ser l’alcaldessa del seu poble, perquè ha de ser un honor. Si ho poses en una balança potser és diferent. M’agradaria, però per fer-ho cal valorar moltes coses. És un canvi de vida total. A partir d’aleshores la meva vida encara estaria molt més abocada a Ripoll que no ho és ara. Tinc l’avantatge que al negoci ja hi treballem quatre persones de la casa i ja delego molt. Fins ara n’he estat el pal de paller, però ja fa temps que delego molts dels temes. Tampoc ho he de decidir jo. M’hauran de proposar o no, i dir-hi molt més, i jo també hauré de fer aquest procés d’estar-hi disposada i veure-m’hi capacitada. Suposo que sortiran més noms, i falta més d’un any, i el primer que ha de dir que no segueix és en Jordi.
