La dada de naixements a Osona es va estabilitzar l’any passat després de pràcticament igualar els registres de 2020. De fet, el 2021 va néixer un nadó més que l’any anterior. Una xifra que, tot i que de forma simbòlica, trenca la tendència a la baixa de la natalitat a la comarca, cosa que en els darrers anys només havia passat el 2014. Des d’aleshores, cada any que passava naixien menys nens que l’anterior. Una tònica que, de fet, és general a tot Catalunya. L’any passat, a tot el principat, van néixer un 1,3% menys de nadons vius (57.704) que el 2020, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Icdescat). Al Ripollès, amb un volum menor de població i naixements, la dada és més oscil·lant. Sí que dels 227 naixements del 2010 s’ha passat a 157 el 2021. Però aquest no és el registre més baix, ja que el 2016 en van ser 142.
La consolidació de la tendència de naixements a la baixa posa de manifest una altra dada preocupant, segons el doctor en Sociologia de l’Educació i vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet. L’índex de reposició de manera natural, una dada que s’estima en els 2,1 fills per dona i any, continua a la baixa. A Catalunya, el 2021 l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situava en un 1,20 (1,21 fills el 2020). “És el reflex d’una societat que envelleix i perd població”, recalca Collet.
En aquest sentit, Collet posa l’accent en un altre fet. A Manlleu (50,5%) i Vic (50%) la dada de nadons de mare estrangera iguala els de mare catalana. “Tenim la sort que les mares d’origen estranger mantenen la natalitat. Si no, estaríem tancant escoles”, diu Collet. “Són les famílies d’origen estranger les que aguanten la natalitat.” La mitjana osonenca es redueix fins al 35,5% de fills de famílies nascudes fora de Catalunya. “Això ens obliga a repensar moltes coses”, com el repartiment d’alumnes a les escoles, segons l’origen de les famílies (l’anomenat model Vic o Manlleu) o fins i tot l’ús del català als centres educatius. “El català no el podem ensenyar igual en una aula amb alumnes que el parlen amb els pares que en una altra on la majoria de les famílies no l’usen. El plantejament ha de ser diferent i això ens porta a plantejar preguntes que ja comencen a fer-se en molts centres educatius”, conclou Collet.
Una altra dada que revela l’Idescat és que Osona està entre les comarques amb una taxa bruta de natalitat més elevada, amb 7,9 naixements per cada 1.000 habitants. La xifra va baixant a les comarques més allunyades dels grans nuclis de població i és una constatació més del despoblament rural. En aquesta onada només la Segarra (8,6) trencaria aquesta tònica i una explicació, segons Collet, estaria en la població que s’hi ha establert els darrers mesos fugint de l’entorn metropolità a causa de la pandèmia.
Júlia i Jan van ser els noms més posats a Osona i Mia, al Ripollès
Les dades de naixements, un any més, permeten saber també quins van ser els noms més posats, un rànquing on entren els que arriben a un mínim de quatre repeticions, requisit que el 2021 no va complir cap nom de nen del Ripollès i el Moianès i tampoc de nena en aquesta darrera comarca. A Osona, el nom de nena més posat va ser Júlia (16), mentre que el de nen va ser Jan (13). Al Ripollès només un, Mia, entre les nenes, va arribar just a les quatre repeticions.
