L’estudi que l’Agència Catalana de Residus va realitzar el 2012 va determinar que anualment es llencen a Catalunya unes 260.000 tones de menjar en bon estat i que podria ser reaprofitat per a l’alimentació. Aquest rebuig representa un 7% del total d’aliments que consumeix anualment una família. Si s’aconseguís disminuir aquest malbaratament a zero s’estima que es podrien alimentar mig milió de persones.
Totes aquestes dades evidencien un problema econòmic i ètic en la societat actual pel que fa al malbaratament alimentari, i davant d’aquest escenari, el març del 2020 l’aleshores conegut com a Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació –encapçalat per la ripollesa Teresa Jordà– va crear la Llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. Sense competències per incloure mesures en l’àmbit de la política agrícola, pesquera o de seguretat alimentària, la llei habilita eines i vol crear consciència per minimitzar la pèrdua d’aliments. I és que en el document s’hi apunta que la major part del malbaratament es produeix als domicilis (58%), i el segueixen els supermercats (16%), l’hostaleria (12%), el comerç minorista d’alimentació (9%), els negocis de serveis d’àpats (4%) i els mercats municipals (1%). En la majoria dels casos, el llençament d’aliments en bon estat o amb capacitat per ser reaprofitats es produeix per la manca de consciència de tot el que acaba a les deixalles, la manca de planificació en les compres i les racions adquirides o el desconeixement de tècniques de conservació i confusió entre què vol dir data de caducitat i de consum preferent.
Precisament seguint la principal recomanació que fa la llei, que és la conscienciació, la Mancomunitat La Plana treballa des del 2019 en una campanya per donar valor als aliments que consumim i evitar-ne així el malbaratament. Amb el títol “Amb el menjar no s’hi juga”, l’ens supramunicipal ha realitzat diversos projectes com díptics informatius per a la població o fins i tot tallers de cuina d’aprofitament. El més recent ha anat destinat als restaurants i s’ha fet amb la col·laboració de la consultoria Ecostudi Sima. “Els restauradors, com que treballen amb els aliments, són conscients del valor que tenen i la importància de malbaratar el mínim possible”, destaca la consultora Tània Grima.
La campanya va constar de diverses trobades entre la consultoria i els restaurants per conèixer experiències i proposar millores en l’àmbit professional. La primera va consistir “a conèixer el funcionament de cada establiment”, i a partir d’això es va retornar un document individual on es recollien “punts forts, punts dèbils i consells per reduir més el malbaratament alimentari”. En una segona visita, es va fer un intercanvi d’opinions per veure “si hi havien incorporat algunes de les propostes de millora”. Grima remarca que els set establiments que van visitar “ja tenien implementades accions per aprofitar al màxim els aliments” i que el marge per proposar millores des de la consultoria “va ser escàs”, un escenari que, d’altra banda, “és una molt bona notícia”. Grima ressalta que els restaurants que van participar en la campanya tenien “molt interioritzades” tècniques de preservació dels aliments per conservar-los i aprofitar-los millor, així com també una consciència a l’hora d’apostar “pel producte de proximitat”, un fet que els permet “ajustar més el preu i comprar les quantitats que necessiten”.
En la campanya “Amb el menjar no s’hi juga” hi han participat set negocis de restauració: La Ferreria, Pepeta Vilaró, Tombouctou i Torre Simón, de Tona; El Nou Montseny i el Serrat del Figaró, de Taradell; Cal Xoriguer i Can Ton, de Santa Eulàlia de Riuprimer; Can Rafael, de Seva; Bar L’Espai, de Folgueroles; l’Estanyol, del Brull, i el Bar Miguel, d’Aiguafreda. La valoració dels participants s’ha recollit en un vídeo que es pot veure a les xarxes socials i que també ha de servir per crear consciència entre la població per reduir el malbaratament alimentari.Tona
