Només una de cada quatre víctimes de violència masclista denuncia. Això és el que conclou l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya publicada aquest dilluns pel Departament d’Interior. La por, la vergonya o la desconfiança en la justícia poden fer enrere la víctima a l’hora de decidir-se. “A vegades normalitzem tocaments o alguns comportaments de festa que realment són atacs a la llibertat sexual”, explica Ainhoa Campdepadrós, que va patir una agressió sexista el passat 21 de gener en un local d’oci nocturn de Vic. Tot i alguns recels inicials, no va dubtar que calia denunciar-ho. Milita al col·lectiu feminista La Fetillera del Lluçanès i detalla que des del grup han treballat per fer pedagogia respecte als comportaments de festa i com detectar agressions i és per això que “sabia que tindria molt suport si em decidia a denunciar”.
En el context de l’oci nocturn, Campdepadrós lamenta que es tendeix a normalitzar moltes agressions: “Només m’ha tocat un pit, només m’ha tocat el cul, només m’ha seguit… És molt greu tot el que ens passa”. En aquest sentit, afegeix que “a vegades es qüestiona més la víctima que l’agressor”. Aquest sentiment també el va patir ella quan aquella nit de gener, mentre ballava amb un amic, un altre noi –que ja els havia molestat només entrar a la sala– li va aparèixer per darrere, abraçant-la i refregant-li els genitals. Va reaccionar al moment: “Vaig apartar-lo i vaig anar directe a seguretat. Llavors em van dir que si volia podia denunciar-lo”. En aquell moment, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, recorda com “em van preguntar reiteradament si n’estava segura, jo mateixa em qüestionava”. Ho va tirar endavant perquè “no podem tolerar el masclisme i només si denunciem totes les agressions que patim, la justícia millorarà”.
Sis mesos després, aquest dimarts es va celebrar el judici. El jutge inicial havia decidir arxivar el cas perquè no veia cap indici de delicte, però Campdepadrós destaca el paper de la seva advocada, del col·lectiu Adona’t de Vic, per continuar endavant tot i aquest primer revés. Van presentar un recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona, que va decidir reobrir el cas. Sobre el judici d’aquest dimarts, Campdepadrós creu que “va anar bé, almenys hem pogut arribar fins al final i ara ja només queda veure què dirà la sentència”.
La fiscalia imputava a l’agressor el delicte de coaccions per la intimidació i la força utilitzada. I ella va sortir més satisfeta que el cop que va haver de declarar al febrer, quan “vaig haver de demanar al jutge que corregís la meva declaració, ja que considerava que jo increpava l’agressor pel fet de treure-me’l de sobre”.
Amb tot, resta a l’espera de la sentència. Al llarg d’aquests sis mesos, Campdepadrós ha extret conclusions positives com “totes les mostres de suport rebudes i, sobretot, la ferma voluntat de la meva advocada per arribar fins al final”, però alhora queda decebuda del sistema jurídic en general. “Constantment s’assenyala la víctima i es posen en dubte les seves explicacions” i hi afegeix que “només millorarà si deixem de tolerar tots els comportaments masclistes que ens envolten, tant de festa com en qualsevol altre context”.
