Miquel Casadevall, metge de família i director de l’Equip d’Atenció Primària Lluçanès, està a punt de fer 65 anys, és a dir que té a tocar l’opció de jubilar-se. Des que va començar a visitar a Sant Bartomeu, el 1979, han passat quatre dècades, però poc podia imaginar-se que al tram final de la seva carrera un virus altament contagiós es propagaria tan de pressa, infectant milers de persones i posant contra les cordes sistemes sanitaris de primer ordre mundial.
Al Lluçanès, com a la resta de Catalunya, l’expansió de la Covid-19 ha trastocat les rutines dels professionals sanitaris. Els consultoris locals estan tancats i les 17 persones que integren l’equip d’atenció primària treballen per torns al CAP de Prats. L’objectiu, a banda de minimitzar els contagis amb menys centres oberts, és garantir el relleu en cas que algun professional es posi malalt, de manera que Casadevall ha deixat de visitar en horari regular a Sant Bartomeu o Perafita.
Tot i això, explica que “fem molts més domicilis que de normal, i som nosaltres que ens desplacem si algú no pot venir a Prats”. Al CAP, la sala d’espera, habitualment plena, passa la major part del temps buida, testimoni de com l’atenció telefònica i telemàtica han substituït temporalment la presencial sense que, segons assegura, hagi empitjorat el seguiment de malalts crònics, els que prenen anticoagulants orals o la població més vulnerable.
“Fem molt més domicilis que de normal”
Ara bé, sí que és cert que actualment la majoria de consultes tenen a veure amb el coronavirus. “Les últimes setmanes també ens hem hagut d’adaptar a canvis importants a nivell administratiu, sobretot pel que fa a la instrucció de baixes i altes laborals”, destaca Casadevall.
El confinament, o que les xifres d’infectats i defuncions continuïn sent elevades, fa que els metges de família també hagin de calmar l’angoixa: “Rebem moltes consultes. La gent vol saber quan s’acabarà tot això”, una qüestió per la qual de moment no tenen resposta, ja que “anem coneixent el virus a mesura que passen els dies, els protocols que seguim nosaltres mateixos s’han hagut d’anar modificant”. Un neguit afegit per als sanitaris és el risc de contagiar les seves famílies. O fins i tot posar-se malalts ells mateixos. Però Casadevall defensa que Osona ha estat pionera en dispositius per frenar l’epidèmia, com ara dissenyar equips específics de professionals que atenen les residències.
El context fa que ara mateix no sigui moment de pensar en l’edat ni la jubilació, però ell té clar que “si no fos perquè ho estem vivint, tot això ens semblaria ciència-ficció”.
