A peu. Així és com la família Monroig Farré va i torna de l’escola. Deu minuts de caminar que els serveixen per fer salut i petar la xerrada i que no canviarien per res del món pels trajectes en cotxe que fins al curs passat eren el pa de cada dia a Barcelona. Ara, les quatres rodes les reserven només per anar a fer activitats extraescolars a Vic, ja que Dafne Farré i Àlex Monroig també treballen des de casa i tan sols han de desplaçar-se puntualment a les oficines on abans de la pandèmia passaven la major part del temps. Aquest canvi, de fet, és el que consideren clau a l’hora d’explicar la decisió de traslladar-se a Viladrau, on estan plenament instal·lats des del juliol: “Fa dos anys ens vam comprar un apartament al poble com a segona residència, amb la idea d’anar-lo reformant de mica en mica, però aquest estiu els nens ja han anat a un casal d’aquí i en comptes de només l’agost hi hem passat dos mesos”. Seixanta dies després d’una primavera de confinament en un pis de Barcelona. I l’empenta definitiva per abandonar la gran ciutat a favor d’un entorn més tranquil, “amb més llibertat pels nens” i en una “escola petita”, on en teoria “el risc que acabin confinant els seus grups a causa del coronavirus és menor”.
Que vagin passant les setmanes els ajudarà a acabar de valorar el canvi, però Monroig destaca que fins ara n’estan contents. Ell treballa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Farré, a la Diputació de Barcelona, dues institucions que es van adaptar força ràpid al teletreball. La gran incògnita és fins quan el mantindran: “Ens imaginem que com a mínim aquest any sí. Quan el virus remeti i tornem a la normalitat, confiem que sigui possible fer combinacions i no haver de baixar cada dia”. A llarg termini de moment tampoc s’atreveixen a pronosticar on viuran, ja que “tot això ens ho prenem com una oportunitat i un parèntesi en aquest temps de pandèmia”.
La resposta a la pregunta del milió, com van arribar a Viladrau per primer cop i per què, té molt a veure amb el fet d’haver trobat l’apartament a bon preu i en una zona no excessivament lluny de Barcelona. Tot i això, el cognom Monroig no és la primera vegada que sona al poble: anys enrere els avis de l’Àlex havien estiuejat al mític hostal Bofill.
