La persona que més rellevància ha aconseguit durant l’últim mandat a Ripoll ho ha estat a partir de la polèmica que ha aixecat el seu discurs. La polseguera ja va iniciar-se ara fa quatre anys, abans de les eleccions, quan a petició de la CUP la resta de partits del consistori van signar un acord comú per aïllar tant el Front Nacional de Catalunya, proposta que encapçalava Sílvia Orriols, com Som Catalans, en considerar-les opcions xenòfobes. Aquell cordó sanitari, que posteriorment s’ha negat com a tal, va posar-la en el mapa polític i va ajudar que assolís més de 500 vots. Alhora, va convertir-la en la regidora “outsider”, a qui se li han negat gairebé totes les mocions sense ni tan sols entrar a discutir-les.
L’estratègia li ha servit a Orriols per transmetre la imatge d’injustament marginada a través de xarxes socials. És conscient que pot repetir-se la situació encara que obtingui un molt bon resultat. De fet, excepte en el cas que guanyés les eleccions “seguiré fent el paper de cap de l’oposició que ni ERC ni el PSC han assumit, ja que han actuat unitàriament amb el govern actual”.
El bullir de l’olla ripollesa indica que augmentarà exponencialment el nombre de regidories, i ella mateixa es posa el repte que “si tinc menys de quatre regidors, no plegaré pas en aquest mandat, però tampoc em tornaré a presentar”. Inicialment, a Orriols li sabia greu que la qualifiquessin de racista o xenòfoba, però amb el temps “he demostrat que no en soc; simplement combato l’extremisme islàmic i el desgavell migratori”. En realitat creu que d’aquests temes no se’n parla “perquè són tabú” i continua defensant que “la immigració no és responsable de tot el que ens passa, però té incidència en la inseguretat, la degradació dels carrers o la manca de turisme”. Quan EL 9 NOU li diu que el català el conservaran els fills d’immigrants marroquins, replica que “no sé d’on treus aquesta afirmació, jo en veig molts que parlen castellà o àrab entre ells”. Per ara passeja tranquil·la per Ripoll tot i haver passat diverses vegades pel jutjat: “Només faltaria, estic a casa meva”.
{{ comment.text }}