Marc Sucarrats és alcalde d’Oristà des del 2015. El juny passat va arrencar el seu tercer mandat sota les sigles de Som-hi pel municipi d’Oristà, marca blanca de Junts. Al programa d’EL 9 TV Angle obert de fa uns dies va repassar els projectes de mandat, com el model d’escombraries o la comunitat energètica, la relació amb l’oposició i també el procés de creació de la comarca del Lluçanès. De fet, també és vicepresident del Consorci del Lluçanès.
Com encara el mandat?
Bé, amb il·lusió i amb ganes d’anar seguint les coses que ja teníem engegades i de continuar amb les noves que volem fer.
Quins són els projectes i prioritats del seu govern?
Seguim amb moltes de les coses que ja havíem engegat, com el canvi de recollida d’escombraries, continuem arreglant camins perquè el municipi és molt extens o fem activitats per a tot el poble. També hem engegat la comunitat energètica i volem fer un pont a Oristà que connecti amb la zona esportiva i l’escola i no s’hagi de creuar la carretera, que és perillós.
En l’anterior mandat no va tenir oposició, però el maig passat es va presentar una segona llista: Fem Oristà-Fem la Torre (ERC). Vostès van aconseguir quatre dels set regidors, i a l’oposició hi ha tres regidores. S’entenen?
Sí, sí, ens entenem bé. Per exemple, el passat 8-M ens van demanar si podien ajudar en les activitats d’aquell dia.
S’han rumiat incorporar les regidores de l’oposició al govern?
Hi ha bona sintonia i ganes de tirar endavant. En podem anar parlant. Tot just portem un any i tampoc hem tingut massa temps de fer o engegar.
La taxa de recollida de residus està al voltant del 60%. Com volen millorar-la?
Ja tenim fets dos punts de recollida i estem esperant que ens arribin les targetes. Ho engegarem en breu i és per millorar. El porta a porta és impossible, perquè tenim un municipi molt gran. Amb aquests dos punts millorarem i fins i tot podem abaratir o deixar igual la taxa. Es podrà controlar molt més perquè a Oristà tenim un problema: veïns dels pobles del costat que fan porta a porta venen a tirar-nos les escombraries.
Fa poc que s’ha creat la comunitat energètica. Quin és el següent pas?
Vam demanar una ajuda a través de l’Agència Local d’Energia del Consell Comarcal i ens han concedit uns 200.000 euros dels fons Next Generation. En breu posarem plaques als dos pobles: a la Nau de la Torre d’Oristà i a la sala polivalent i centre cívic d’Oristà. Tenim l’handicap que estem una mica més de dos quilòmetres en línia recta entre un poble i l’altre i per llei no podem tibar més. A Alemanya o França tenen més marge, cosa que ens aniria millor pel fet de ser un municipi tan gran i amb cases de pagès. La idea és que a la llarga siguem autosuficients. A la cooperativa hi ha moltes ganes de treballar i això també serveix per fer altres coses, com cotxes compartits o un carregador per a vehicles elèctrics.
Quan va anunciar que optava a un tercer mandat va dir que entre les seves prioritats hi havia aconseguir nous recursos hídrics.
A Oristà tibem de la riera de Merlès, que poc o molt sempre raja. Alguna època hem estat a punt de portar aigua en camions, però la riera sempre ens n’ha donat. Tenim, però, una part del municipi, la que toca amb Sant Bartomeu, amb masies que no tenen comptadors, és a dir, tiben de pous. Vam entrar amb una portada d’aigües del Ter que s’està treballant des del Consell Comarcal amb els municipis nord del Lluçanès. Si no es fa aquesta branca perquè ens entri aigua per la banda de dalt, estem parlant de fer algun altre pou al nord del Lluçanès.
Mentre hi hagi aigua a la riera de Merlès, doncs, Oristà anirà bé?
Som dels que, si més no, no hem patit, encara que llavors l’ACA ens fiqui multes per altres coses. Amb això estic una mica decebut.
Oristà és un poble amb pagesia i ramaderia.
Hi ha una ramaderia molt familiar i la granja més gran tiba de pou. Com ho han plantejat criminalitzen el pagès perquè gastem més aigua, però un animal ha de beure. Han fet un cafè per a tots i a cap gran ciutat, que són els que poden estalviar-ne i molta, no han multat. A Oristà en l’àmbit domèstic estem molt per sota del que es demana. La gran majoria de gent n’és molt conscient i n’ha rebaixat el consum. Però tenim animals i ho dividim per les persones. Ens hem passat per molt poc i ens han multat. I com nosaltres, tot el món rural i després s’omplen la boca pel món rural. Diuen que et volen ajudar, però normalment tot va al revés i en contra.
Amb quant els han multat?
2.000 euros. Això es podia separar entre consum domèstic i ramader, però no ho hem volgut fer perquè llavors la fava encara seria més grossa. Ara bé, hem fet recurs i anar fent.
El jaciment de Puig Ciutat encara té molt per anar excavant i treure’n potencial. Com volen esprémer-ho?
Cada any ve gent de la Universitat d’Edimburg i ajuden amb la recerca i aquí hem picat molta pedra. També s’han fet uns jocs perquè hi vagin escoles, gent gran… I subvenció que surt, subvenció que demanem. Evidentment hi ha molta feina en tots els sentits.
A més d’alcalde, també és vicepresident del Consorci del Lluçanès. Quins objectius s’han fixat per aquests quatre anys?
Continuem amb els serveis que prestem i els que puguin sortir. Hem de donar-ne a tots els municipis que en formen part, que ara mateix som 12.
Paral·lelament a això, hi ha la constitució de la comarca. En quin punt es troba?
Vam aprovar els estatuts de la mancomunitat en què tothom va fer les seves propostes i entenc que per terminis serà una realitat cap a l’estiu. La mancomunitat acabarà sent l’eina per arribar al Consell Comarcal del Lluçanès de cara al mandat següent.
Hi haurà un moment amb tres ens paral·lels: la mancomunitat, el Consell Comarcal del Lluçanès i el d’Osona. Ha de costar explicar això…
Es va fer com molt de cop. Som molt de comarca del Lluçanès, però des del minut u es van ficar cartells dels vuit que havíem seguit. Ha quedat un Lluçanès difícil, a veure si amb aquests quatre anys podem ajuntar-ho tot tal com hauria de ser la comarca.
Hi troba a faltar els altres del Lluçanès?
És un tema que és difícil. Crec que s’hauria de fer consell comarcal a mida del territori i que es constituïssin les vegueries. Els municipis petits necessitem mancomunar serveis i amb consells petits per només fer les polítiques que es poden portar a terme per l’envergadura. Un consell comarcal per llei ha de ser com el d’Osona, però tal com està muntat no fa pel Lluçanès. No necessitem tant i que les coses que tenim funcionin.
Hi ha la mateixa empenta per part de tots els partits o, fins i tot, pobles del Lluçanès, per la comarca?
Sí, anem fent.
L’hi dic perquè en l’aprovació dels estatuts de la mancomunitat, Olost, el segon poble més gran del Lluçanès, es va abstenir.
Si Olost en sortís, crec que ja no sé què hauríem de fer. Tal com ha anat tot en soc una mica escèptic. Hi soc i faré el que convingui, però tal com va tot sap greu. No sé com però s’hauria d’intentar que el Lluçanès fos tal com ha estat sempre. No crec que a Oristà, i tothom, es votés un Lluçanès de només vuit pobles sinó el Lluçanès tal com és. Tot plegat és complicat i difícil de gestionar. Com a president anterior del Consorci, sempre he intentat posar-hi molt sabó i aglutinar. I sempre he vist que n’hi havia que anaven molt embalats i d’altres que tot el contrari. És difícil intentar fer una cosa que ens vagi bé a tots.
