Després de 12 anys a l’equip de govern i alguns més al consistori, haurà arribat el moment de plegar tal com ho farà Jordi Munell?
Sí, és clar que sí. De totes totes. Aquest és el meu últim mandat. Vaig acompanyar Jordi Munell des del primer dia, i ara si decideix marxar em sembla bé, però si volgués continuar jo plego igual. El meu compromís era de vuit anys, tot i que aleshores Munell em va demanar que n’aguantés quatre més, i ho he fet.
L’objectiu inicial quan van assolir el govern de l’Ajuntament de Ripoll era superar una situació econòmica complicada. Ho han aconseguit?
Al principi hi havia un problema econòmic greu, i vam reconduir-lo en sis anys. Va ser una sort perquè dins d’aquests deu anys i escaig que ja portem governant hi hauria circumstàncies que sense el plantejament inicial de reduir el deute i de tenir un marge de diners que entressin de més cada any, hauríem tingut dues dificultats pràcticament insalvables. Una va ser la covid, a la qual vam poder destinar uns recursos que no haurien estat possibles, i una altra les expropiacions que ha hagut de fer l’Ajuntament. Arran del POUM de 2008 i que les inversions immobiliàries han baixat considerablement, hi ha gent que tenia previst edificar o tenir beneficis immobiliaris que han demanat expropiacions. I per llei l’Ajuntament ha hagut de fer-ho i d’afrontar el seu pagament.
Durant aquests anys se l’ha considerat com un regidor proper a l’alcalde Jordi Munell, i de fet el seu home fort dins del govern que ostenta. No li interessa en absolut el càrrec d’alcalde?
No. Sempre he tingut molt clar que quan em va cridar Jordi Munell era per portar la regidoria que aleshores s’anomenava d’Hisenda i Economia. Jo li vaig treure el nom d’Hisenda per les connotacions negatives que podia tenir, perquè la gent estem acostumats a associar la hisenda amb els impostos que es recapten i que sovint no es gestionen prou bé. Per això vam quedar-nos amb el nom de Serveis Econòmics, per ser més propers a la població. I sabia que la meva funció era posar ordre en els comptes municipals i intentar no apujar els impostos. Durant els anys que portem a l’Ajuntament el nivell de vida s’ha apujat un 17% i nosaltres els impostos només els hem augmentat un 3,9%. Això vol dir que hem fet una bona tasca en la contenció de la despesa, sense que hagi suposat treure serveis essencials o que ja disposàvem anteriorment. És del que estic més satisfet: de no haver apujat impostos i sortir-me’n de molts entrebancs que han estat complicats de gestionar en el dia a dia.
Més enllà de la feina feta, què li haurà quedat en la carpeta del deure al cap d’aquests anys de govern, de cara al Ripoll del futur?
Una vegada garanteixes que el pressupost dels pròxims anys pot afrontar diferents projectes, ja et quedes tranquil d’haver superat un objectiu primordial. Sí que em queda una mica la recança de veure que els municipis no puguin influir en aspectes que corresponen a ens polítics superiors. Quan hi ha hagut la crisi immobiliària i l’endeutament de les administracions públiques, als únics que ens han obligat a complir ha estat als ajuntaments. I de forma estricta. També hauríem de tenir doncs la possibilitat d’influir en altres decisions a escala de Generalitat o d’Estat.
Li fa por que quedi la sensació que durant els dos mandats de Teresa Jordà es fessin moltes infraestructures noves pel municipi, però que en entrar el vostre equip de CiU primer i Junts més tard, la vostra política econòmica hagi estat més de supervivència?
Crec que no és així. Durant els anys de govern de Teresa Jordà es van fer moltes obres, independentment que fossin necessàries o no, i això va provocar, a causa d’algunes subvencions que es van prometre i no van arribar i a l’endeutament que va suposar, que durant els quatre primers anys de mandat de Munell calgués posar ordre i recuperar-nos econòmicament de tot plegat. Però els altres vuit anys s’han fet moltes inversions. Potser no tenen la consideració que pugui tenir un pavelló o un museu. Tanmateix, hem invertit entre tres i quatre milions d’euros.
“Sovint Ripoll no rep el reconeixement del compromís amb la comarca”
Seria un graó insalvable per a l’economia de Ripoll el fet de baixar dels 10.000 habitants?
No, però caldria recondicionar el pressupost municipal, perquè perdria un milió d’euros. El poble se’n ressentiria i amb els habitants que seríem no es recuperaria a base d’impostos, perquè és inviable. Això afectaria sobretot els serveis. Esperem que no passi, tot i que hi va haver una època dins d’aquests mandats on vam arribar a 10.300 habitants i la situació ens va preocupar molt. Però ara estem a 10.900 i ens ho mirem d’una altra manera.
Aquest condicionant demogràfic pot tenir vasos comunicants amb discursos xenòfobs per l’augment de migrants.
Cada vegada hem de conviure més amb gent que ve de fora. I alhora ens hi hem d’acostumar. Potser som un país amb un caràcter una mica tancat, però hem d’analitzar com aquesta gent que ve de fora ofereix uns serveis a Ripoll, i a quines feines es dediquen. Hi ha llocs de treball que tenim problemes per cobrir, i aquestes persones sí que les volen assumir. Per tant, no ens ho podem agafar des d’un punt de vista xenòfob. Hem d’acollir i afavorir alhora que ells s’integrin. A més que ells es vulguin integrar, també és la nostra feina ajudar-los en aquesta tasca.
El fet que Ripoll sigui capital de comarca, creu que li dona carta blanca per centralitzar serveis o ja li sembla bé el tarannà del municipi de donar joc a la resta de municipis?
La capital de comarca ha de tenir una major presència, sobretot tenint en compte el seu pes demogràfic. Tampoc veig gens malament que els serveis puguin estar repartits amb altres pobles. A mi no em fa res que l’hospital estigui a Campdevànol, entre altres coses perquè està al costat de Ripoll. La gent de Barcelona normalment tarda molt més a arribar a un hospital que no pas nosaltres. Una altra cosa és que l’Ajuntament de Ripoll col·labora amb molts serveis que tot i ser locals també tenen un abast comarcal. Només cal veure la piscina municipal coberta. Tenim un dèficit que sostenim tots els vilatans de Ripoll, quan el servei en realitat és per tota la comarca. El mateix passa amb la Biblioteca Lambert Mata. Quan parlem de serveis comarcals, com que Ripoll té molts més habitants, hi fem una aportació molt més elevada que altres municipis. I això no sempre és proporcional amb la nostra demografia. Ripoll sempre ha col·laborat amb tots els projectes comarcals aportant-hi el que fes falta.
Pensa que s’ha estat just amb aquesta solidaritat que ha mostrat Ripoll amb la resta de municipis?
No crec que hagi tingut la correspondència que hauria calgut, molt sovint per un tema de desconeixement. De vegades quedes parat quan parles amb algun alcalde d’altres pobles i li expliques el que costen aquestes instal·lacions o bé l’Escola de Música, perquè no tenen prou coneixement del que en realitat representa. Com a capital de comarca ho hem de fer, però està bé que es conegui, i per això mateix no em molesta que puguem compartir serveis amb la resta de municipis.
Durant aquest últim mandat vostè ha estat també conseller comarcal. Com ha viscut aquesta nova experiència?
Ha estat un repte nou i diferent. Així com a l’Ajuntament es recapten uns impostos i això et permet prendre unes decisions sobre les polítiques que vols aplicar, al Consell es tracta d’organitzar i buscar serveis per la comarca. Això implica assumir un servei al millor preu possible i oferir-lo a la comarca amb el corresponent retorn que et suposa. És un ens en què la gestió té una importància més gran però alhora amb unes polítiques més acotades, perquè no recapta impostos. L’experiència és diferent i consisteix sobretot en serveis efectius i que tinguin un cost assumible pels municipis.
“Si Junts obtingués majoria absoluta seria un premi a la nostra feina”
Com veu el panorama polític de Ripoll, un cop vostè hagi deixat la política municipal activa d’aquí a quinze mesos?
El sistema polític va evolucionant amb el pas del temps i no crec que hi hagi grans diferències a com està ara mateix. Entenc que no hi ha ningú imprescindible, i un cop hi hagi nou consistori, tant si el presideix Junts com si ho fa un altre partit, hi ha gent prou vàlida per continuar la tasca. El nostre partit ja ha proposat un relleu i jo li dono tot el meu suport.
Creu que hi ha possibilitats de recuperar la majoria absoluta, o això seria parlar en uns termes d’una altra època?
Les ganes d’obtenir majoria absoluta hi són, perquè això valoraria la feina que hem fet en aquests últims mandats. La gent quan vota no només ho fa a la persona que es presenta, sinó a la feina que ha fet aquell grup durant els darrers quatre o vuit anys. Per tant, si hi hagués majoria absoluta ens ho prendríem com un reconeixement a la nostra tasca. En canvi, si s’acaba baixant de vots em sentiré en part culpable, perquè voldrà dir que els ripollesos no l’han aprovat prou.
