Després d’un llarg procés i molts esforços, l’any 2015 es va crear la comarca del Moianès, l’última a aparèixer al mapa de Catalunya. Gairebé 11.000 persones van ser cridades a participar en la consulta que va tenir lloc el 22 de març, i en la qual el sí es va imposar amb el 80% dels vots. Abans, l’Estany, Santa Maria d’Oló, Moià, Calders i Monistrol de Calders formaven part del Bages; Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Castellcir eren del Vallès Oriental, i Collsuspina, d’Osona. Deu municipis petits (la capital té 6.000 habitants i Granera, una vuitantena) que confereixen una personalitat pròpia a la comarca.
La base de la creació del Moianès va ser justament el procés participatiu, que va rebre el suport de la Generalitat i va beure del lideratge de Dionís Guiteras, alcalde de Moià, que en aquell moment era diputat al Parlament (ERC). “Tots els grups van entendre, tot i no compartir-ho, la necessitat de tramitar una llei que reconegués la comarca”, explica. Els resultats de la consulta avalaven que tirés endavant: participació de gairebé el 50% del cens i 80,44% de vots a favor pel 16,35% que hi va haver en contra. Guiteras destaca d’aleshores la necessitat de crear la comarca “per no perdre tot el que havia suposat treballar durant 20 anys mancomunadament a través del Consorci”.
Posteriorment a la creació del Moianès, el Consell Comarcal va començar a treballar per dotar-se de l’estructura tècnica necessària que permetés assumir les competències que li corresponien i definir quin model de servei volien prestar. Els dos primers anys van ser complicats, sobretot per la manca de finançament, i no va ser fins al 2019 que van poder comptar amb un pressupost. A partir d’aquí es van generar diferents projectes, centrats sobretot a reforçar el sector dels serveis i el transport entre poblacions i ciutats més grans.
Tots els alcaldes coincideixen a assenyalar els serveis socials com a àmbit molt reforçat des del Consell Comarcal del Moianès. En aquest sentit, Oriol Batlló, de Collsuspina, destaca que “ara es pot donar una assistència molt més adaptada a les necessitats concretes de cada persona i, alhora, s’ha pogut ampliar la quantitat de ciutadans que reben ajuts socials”.
L’altra branca que destaquen una gran majoria és la de la millora del transport públic, que ha augmentat exponencialment en nombre d’usuaris. Ara, per exemple, hi ha una línia d’autobús per arribar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Un altre dels àmbits que s’ha millorat és la facilitat de contractació de tècnics. La majoria de nuclis es consideren “micropobles”, pel nombre d’habitants que tenen, fet que suposa un problema perquè el pressupost dels consistoris és molt limitat. “No podem contractar tècnics ni enginyers a jornada completa. No tenim prou finançament”, apunta Isaac Burgos, alcalde de Castellterçol. És per això que s’ha fet un gran pas endavant amb l’obertura de l’Oficina de Serveis Tècnics del Moianès (OSTEM), que dona servei a tots els municipis. “Tenir aquesta figura tècnica que podem contractar per hores ens ajuda a no haver d’externalitzar, i això ens dona alè a nivell econòmic.” En la mateixa direcció, Anna Guixà, alcaldessa de Sant Quirze, destaca també aquesta oficina com un dels punts forts i hi afegeix, a més, que “la comarca et dona aquell suport que tu sol no pots aconseguir. A través del consell d’alcaldes, on ens reunim cada dos mesos, ens ajudem entre tots i intercanviem experiències”.
Tot i aquesta millora general, en alguns casos concrets, hi ha poblacions que encara depenen de serveis de fora de la comarca. És el cas de Santa Maria d’Oló. “Des de la creació de la comarca els ciutadans no han notat gaires canvis en el seu dia a dia, perquè en l’àmbit educatiu depenem de l’institut d’Artés i en l’àmbit sanitari continuem anant a l’Hospital de Manresa, però des de l’Ajuntament si que ho hem notat, sobretot a l’hora de poder mancomunar serveis”, apuntava Xavier Baraut, alcalde de Santa Maria d’Oló.
A nivell general, els alcaldes volen que el Moianès continuï treballant per esdevenir una comarca amb una gestió descentralitzada i propera als ciutadans, per tal que tothom s’hi senti representat.
Entre els alcaldes també s’alcen algunes veus critiques com la de Ramon Vancells, de Monistrol de Calders, que considera que “ara ja no es pot tornar enrere però ha estat un autèntic fracàs”, o la d’Eduard Sànchez, alcalde de Calders, que considera que l’únic aspecte positiu que té la creació de la comarca és que pot continuar existint el Consorci de Promoció Econòmica. “No ens ha aportat res millor del que ja teníem al Bages”, apuntava. “Jo era partidari que es creés la comarca però després de l’experiència veig que ha estat massa costosa perquè el Consell Comarcal no té una dimensió pràctica i la burocràcia, que s’ha multiplicat i suposa una gran despesa i un sobreesforç, no compensa.”
Pel que fa al sistema econòmic, el model de la comarca, que sempre s’havia basat en el tèxtil, es va ensorrar entre les dècades dels 80 i els 90, i va deixar unes taxes d’atur molt elevades. “La creació del Moianès ens va servir per canviar el model econòmic que imperava al territori”, apunta Guiteras. Ara, l’espai del sector tèxtil l’ha ocupat la indústria agroalimentària, que en bona part és ecològica. “L’agricultura s’ha transformat en sostenible i això ha permès que moltes explotacions s’hagin pogut ampliar”, afegeix. A més, el sector agrari del Moianès s’ha vist augmentat, els últims anys, per persones joves que s’hi volen dedicar, a diferència d’altres zones de Catalunya on la pagesia s’envelleix cada vegada més.
Pel que fa a les empreses, la creació de la comarca ha suposat “més proximitat amb l’administració i la millora de les comunicacions per una empresa com la nostra que comercialitza arreu del món”, expliquen des de Formatges Mumbrú. En aquest sentit Guiteras apunta que “s’ha demostrat que una administració al costat del sector privat és una administració que funciona i permet que la comarca avanci”.
D’altra banda, els sectors turístics i de serveis també s’han reforçat durant els últims anys i són una de les fonts de finançament de molts negocis de la zona, que augmenten la facturació durant els mesos d’estiu i caps de setmana.
A nivell general, la comarca s’estructura de baix a dalt. “Són les entitats, empreses o persones que presenten projectes o demanen consell a l’administració, els polítics només orientem”, diu Guiteras. A més, un 80% dels llocs de treball del Moianès, estan ocupats per gent de la comarca, una dada que desprèn l’existència d’una indústria molt variada. La pandèmia no ha generat un augment destacable de la població, però sí que s’ha constatat que persones amb segones residències s’hi han quedat a viure gràcies al teletreball.
En definitiva, el Moianès és una comarca que està en constant ebullició i reformulació.
