A Sobremunt, un poble d’una vuitantena d’habitants del Lluçanès, han rebut tres sol·licituds per crear habitatges d’ús turístic en l’últim any. Actualment ja hi ha quatre habitatges amb aquesta activitat al poble. A més, al municipi també hi ha registrada una casa rural, que permet als turistes gaudir d’un entorn privilegiat. Per contra, l’Ajuntament no pot fer front a la demanda de diverses persones d’establir la seva primera residència en una població que perd habitants any rere any: “A Sobremunt, i en d’altres llocs del Lluçanès, tenim un problema d’habitatge. No en tenim de disponible per a qui hi vol venir a viure, tot i que hi ha moltes cases desocupades i una llista de candidats per venir. Els habitatges que s’han reformat no es destinen al lloguer de primera residència sinó al turisme perquè dona més rendiment al propietari”, explica Albert Güell, alcalde de Sobremunt.
Davant d’aquesta situació, el consistori ha pres una decisió contundent i ha decidit aprovar una moratòria d’un any en la concessió de llicències d’habitatges d’ús turístic: “S’han disparat en els últims anys, i també ens hem trobat el cas d’una persona que no li van renovar el contracte de lloguer perquè es volia reconvertir la casa al turisme rural. No ens tanquem ni oposem al turisme, però cal que hi hagi un equilibri i que es puguin destinar habitatges a la gent que vol viure als pobles, que n’hi ha. Ens preocupa que la gent no es pugui quedar a viure en un poble perquè no hi ha oferta, i la que hi ha és a un preu inaccessible”. Així doncs, durant un any Sobremunt no acceptarà noves llicències d’habitatges turístics i la voluntat és fer un estudi en profunditat de la situació per prendre decisions que permetin frenar el despoblament i fins i tot guanyar habitants. De fet, la cancel·lació d’aquest tipus de llicències va lligat al projecte de masoveria urbana que Sobremunt va engegar el març passat, i que consisteix en la cessió temporal d’un habitatge a persones interessades a residir-hi a canvi que n’evitin la degradació i hi facin reformes. En les ordenances fiscals del 2019, l’Ajuntament va aprovar bonificacions del 95% en l’IBI per als propietaris que s’acullin a aquesta iniciativa. “Al llarg d’aquest any estudiarem quines mesures podem fer a través de retocs en el planejament urbanístic per tal de fomentar que la gent que vol venir a viure a Sobremunt ho pugui fer. D’aquí a un any analitzarem si tornem a acceptar llicències turístiques”, apunta l’alcalde de Sobremunt. La tot just creada Assemblea Popular La Truja Negra ha denunciat la contrarietat que suposa el fet que al Lluçanès hi hagi despoblament i moltes masies buides o en mans de bancs, i que els joves que es volen quedar al territori no puguin accedir a un habitatge amb un preu digne.
El creixement del turisme rural al Lluçanès es fa evident si s’observen les xifres. Segons les dades recollides per l’Idescat, el 2018 hi havia a la comarca d’Osona 139 cases rurals repartides en 39 municipis. Al Lluçanès, 9 poblacions es reparteixen 51 establiments destinats a aquest turisme. Amb 12 cases, Oristà és el municipi del Lluçanès i també d’Osona amb més oferta disponible. El debat sobre el futur del territori i el paper del turisme està més obert i és més necessari que mai.
“O les cases estan en mal estat o són molt cares”
Iris Camps a Perafita, a on viu actualment / Marc Sanyé
Iris Camps va créixer entre Sobremunt i Torelló, i ara, amb 34 anys, té el desig de tornar al petit municipi del Lluçanès, no només a viure-hi sinó a construir-hi un projecte de vida: “Tinc ganes de vincular-me al poble, i ho vull fer tornanthi a viure i portant a terme algunes idees de negocis que tinc. També tenir una mica de bestiar i sobretot fer tornar a poc a poc l’activitat a Sobremunt”, explica. A l’hora de fer el primer pas, però, el de trobar un lloc de residència, la situació que ha trobat és decebedora per a una persona jove com ella: “Hi ha habitatges, però et trobes sempre amb tres problemes. O la casa està molt destrossada, el propietari ni la vol reformar ni li interessa el projecte de masoveria urbana –cedir l’habitatge a canvi que el llogater hi faci reformes– o les que ja s’han reformat tenen un preu molt alt. Els propietaris ho destinen als turistes o aposten directament per muntar un negoci de turisme rural”. Camps valora positivament la moratòria en la llicència d’habitatges turístics que ha aprovat Sobremunt, perquè creu que servirà perquè els propietaris no mirin tant el rendiment que els dona el turisme i apostin per gent que hi vol establir la primera residència: “Si volen obtenir un rendiment, hauran de posar-ho a lloguer. Espero que sigui a preus assequibles que permetin que la gent que ho vol pugui tornar als pobles. És important oferir habitatge i també terra per mantenir viu el món rural”.
