“Soc egoista.” És la resposta que va donar en una de les xerrades que acostumava a impartir a les escoles, quan els alumnes li van demanar per què s’havia fet voluntària. Un murmuri d’estranyesa va recórrer l’aula. I ella va continuar: “Soc egoista perquè, veient com ajudem els altres, em sento feliç.” Durant l’últim mig segle, la lluita solidària contra el càncer ha tingut un nom propi a Vic i comarca. El de la vigatana Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el Càncer des de la seva creació, l’any 1998.
Aquest divendres l’assemblea de socis de l’entitat oficialitzarà el seu relleu; amb tota probabilitat la substituirà Cristina Herrero.
A punt de fer 89 anys, la seva implicació altruista amb aquesta causa es remunta a principis dels anys 70. El seu difunt marit, Pere Puntí, havia estat investit regidor i en aquella època era habitual que a les dones dels membres de la corporació se’ls convidés a participar en entitats benèfiques.
Ella ho va fer per partida doble: amb l’Assemblea Local de la Creu Roja de Vic i amb la delegació local de l’Associació Espanyola contra el Càncer.
Durant una quinzena d’anys va mantenir la doble adscripció. A mitjans dels anys 80, Freixer va passar a encapçalar la delegació de Vic de l’Associació Espanyola contra el Càncer, substituint Esther Tracksel. En aquella època, Freixer ja havia començat a valorar la possibilitat de destinar específicament a la comarca els diners que recaptaven. Fins llavors, ho enviaven tot a la seu de Barcelona, des d’on es marcaven les prioritats. Aquella inquietud va acabar de prendre cos amb l’organització, l’any 1996, d’una macrocampanya per finançar els 20 milions de pessetes que costaven uns nous aparells per detectar els càncers de mama, pròstata i laringe per a l’Hospital General de Vic. La campanya, que va comptar amb el suport del Rotary Club Vic-Osona, va ser un èxit –van duplicar objectius– i va acabar abocant al naixement d’Osona contra el Càncer, que es va formalitzar l’abril de 1998. A un any del 25è aniversari de l’entitat, Freixer no amaga un somriure quan mira enrere. Els més de tres milions d’euros recollits fins ara, a través d’infinitat d’acaptes i actes benèfics, li confirmen que “tenim una comarca molt especial; és una gran sort”. Han finançat un ampli ventall de serveis i equipaments hospitalaris, però sobretot “hem pogut dir que sí a totes les peticions”. Cas per cas. Des de facilitar coixins per a dones operades de càncer de mama fins a una perruca, passant per medicaments exclosos de la Seguretat Social o el servei de taxi a qui no se’l podia pagar.
L’aportació més recent ha estat cobrir els serveis d’una psicooncòloga. I és que “l’objectiu sempre ha estat prioritzar l’estat físic i mental de cada malalt, i també el de la seva família”.
Freixer admet que feia temps que clamava per fer un pas al costat. “Tu ja ho fas bé”, li anaven prorrogant. De fet, manté intacta la “il·lusió” del primer dia i “em trobo bé de salut”, però després de 50 anys al peu del canó tocava “un relleu”. Admet que la preocupava trobar algú “implicat i que s’estimi Osona contra el Càncer”. I l’ha trobat. Si no surt cap candidat d’última hora serà Cristina Herrera, de Gurb, que els últims 15 anys ja ha format part de la junta com a secretària. El futur d’Osona contra el Càncer, que avui aplega més de 2.000 socis, està assegurat: “Tenim un equip molt bo i compromès”, remarca Freixer. Un treball en equip que ha estat clau per a l’èxit de l’entitat, insisteix, malgrat que sigui ella qui s’ha endut reconeixements com el títol d’Osonenca de l’Any, per votació popular dels lectors d’EL 9 NOU el 2007; la Medalla d’Or de Vic, el 2013, o la Creu de Sant Jordi, el 2017. Menys optimista es mostra quan visualitza el futur de la malaltia. Malgrat els molts avenços mèdics i científics, “no hi ha manera amb aquest coi de càncer”. Per això, fa una crida a autoritats i institucions a no defallir en recerca i investigació. Ella continuarà aportant el seu granet de sorra. “La lluita contra el càncer i l’esperit de voluntària sempre formarà part de mi”, somriu Freixer, que ara estrenarà el càrrec de presidenta d’honor. L’honor haurà estat compartit.
