El Vic que entenem ara com a ciutat és el resultat de l’evolució al llarg dels anys. La seva economia i la seva estructura com a ciutat estan estretament lligades a l’arribada del tren, com a mitjà de transport primer de mercaderies i després de passatgers. Enguany, se’n compleixen 150 anys d’aquesta efemèride.
Aquest mes de juliol es compleixen 150 anys de l’arribada del tren a Vic, un esdeveniment clau per entendre el desenvolupament econòmic i social de la ciutat i de la comarca d’Osona. El 8 de juliol de 1875 s’inaugurava oficialment el tram ferroviari entre Granollers i Vic, culminant amb l’arribada del tren per sobre del pont del Remei fins a l’antiga estació.
L’objectiu principal d’aquest nou mitjà de transport era garantir que el carbó del Ripollès arribés a Barcelona, on les fàbriques tèxtils, mogudes per motors de vapor, en requerien cada vegada més. “Fins aleshores s’importava d’Anglaterra, amb el sobrecost que això suposava”, explica l’historiador Santi Ponce. Amb l’arribada del tren, el carbó local es va convertir en una alternativa viable, impulsant així una revolució industrial de gran abast.
Aquest canvi no va ser només econòmic, sinó també estructural. “El tren va provocar el que els economistes anomenen un desplaçament: un autèntic xoc per a l’economia i la societat de l’època”, afegeix Ponce.
La pagesia local, basada en el cultiu de cereals, va haver de reinventar-se, ja que arribaven productes d’altres punts de l’Estat a preus més competitius. Això va portar a apostar per nous conreus i activitats ramaderes, com la cria del guarà català o el cultiu de remolatxa, que va donar lloc a la fundació de la Fàbrica del Sucre l’any 1895. Finalment, el pes de l’economia va recaure en la ramaderia porcina i vacuna, un model que encara avui defineix la comarca.
Amb els anys, el tren també va afavorir l’intercanvi de cotó i mercaderies tèxtils entre l’interior i el port de Barcelona, ajudant a superar la crisi econòmica que afectava la zona des de mitjan segle XIX. “Vic va passar de ser una ciutat en decadència a convertir-se en un centre comercial de primer ordre”, apunta l’historiador.
Inicialment, l’estació es trobava uns 50 metres més amunt de l’emplaçament actual. No va ser fins al 1910, coincidint amb el centenari del naixement de Jaume Balmes, que es va construir l’edifici actual i es va obrir el carrer Verdaguer. El que havia començat com un tren de mercaderies va acabar convertint-se també en mitjà de transport de passatgers.
Tot i que a partir dels anys vint l’automoció va anar guanyant pes, el ferrocarril va continuar sent clau. Ja en la dècada dels vuitanta, la falta de rendibilitat va fer desmantellar el tram entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, reconvertit avui en via verda. Però la línia fins a Vic ha sobreviscut, mantenint la connexió amb el Cap i Casal econòmic, social i cultural de Catalunya.
“L’arribada del tren ha estat, possiblement, el fet més transcendental de la història moderna de Vic i la seva comarca”, conclou Ponce. Una efemèride que, 150 anys després, continua marcant el present i el futur del territori.
