L’entrada sobtada de 510 milions d’euros a l’economia local d’Osona va crear, d’entrada, una febre emotiva que es va traduir en un consum compulsiu de vehicles de gamma alta i electrònica d’última generació.
La processó va portar cues insòlites als concessionaris.
L’interès es dirigia cap a models de luxe, com el BMW Sèrie 7, valorat en 130.000 euros, o nous totterrenys com l’Audi Q7.
En electrònica, els productes estrella van ser els televisors de pantalla plana i els mòbils de luxe. El cas paradigmàtic era el del client que, havent encarregat una televisió de 32”, l’endemà de la grossa la volia de 37”.
Tot i això, a EL 9 NOU li ha costat trobar negocis d’aquests sectors que passats 20 anys vulguin parlar de l’impacte de la loteria.
També està clar que l’efecte més perenne i complex el va viure l’habitatge.
Constructores i immobiliàries pronosticaven ja el mateix hivern que l’allau de diners encariria els solars i els preus dels pisos.
“La febre al mercat del vehicle va ser bestial, es van matricular molts cotxes nous”, recorda Àngel Isern, de L’Habitatge, “però també ho va ser amb els pisos. Era un moment d’obra nova, hi havia disponibilitat, i el moviment de propietats també va animar el mercat de segona mà”. Hi havia qui canviava de casa per millorar prestacions, però la fórmula de molts va ser comprar un pis amb l’aval del banc, posar-lo a lloguer i, amb els diners treballant, adquirir al cap d’un temps una propietat per a ús propi.
Isern destaca del 20085 que “va ser molt repartit. A la comarca hi havia eufòria, i això va anar molt bé per fer entrades i pagues i senyals, a més a més que va generar una cadena de feina a les empreses i encàrrecs a autònoms com fusters o pintors… Se’n va beneficiar molta gent”.
En dades, l’import de 510 milions d’euros equivalia al 26% del producte interior brut (PIB) comarcal i superava entre 20 i 25 vegades el volum d’activitat i d’inversió generat per la nova creació de la Universitat de Vic.
Els experts van qualificar la pluja de diners com “una transferència sense contrapartida”, amb un potencial impacte sobre el creixement econòmic similar al dels fons de cohesió europeus.
No obstant això, segons un estudi presentat per l’economista Ramon Tremosa el juliol del 2006, l’efecte total acabaria depenent de com es fessin servir els diners (inversió, consum o estalvi). Podia ser màxim multiplicador si anaven a mans d’empresaris i emprenedors que muntessin o expandissin negocis, o molt menor si sobretot se’n beneficiaven pensionistes i persones assalariades.
L’altra clau era que els euros es quedessin a la comarca. En un escenari conservador (si només es gastava localment un 10% del premi), l’impacte s’estimava modest, mentre que en un escenari mitjà es podria haver sumat uns 166 milions d’euros als 510.
És en aquest sentit que sobta que, malgrat tractar-se d’un dels premis més grans concentrats mai en una sola localitat, no consti cap estudi que hagi quantificat públicament i de manera global l’impacte de la grossa del 2005. Una assignatura pendent.
