358 persones van demanar ajuda per morir a Catalunya el 2024 i es van fer 142 eutanàsies

Un total de 358 persones van demanar ajuda per morir el 2024, un 63% més que l’any anterior. Pel que fa al nombre de prestacions fetes, van ser 142, un 51% més. Són dades de l’informe anual sobre l’aplicació de la Llei de regulació de l’eutanàsia a Catalunya, presentat aquest dilluns.

Els portaveus de Salut creuen que l’increment en les sol·licituds i les prestacions es pot relacionar amb un coneixement cada vegada major de la llei, que va entrar en vigor el juny del 2021, i des de l’associació Dret a Morir Dignament ho atribueixen també a l’augment dels Documents de Voluntats Anticipades (DVA). Aquesta entitat i la Comissió de Garantia i Avaluació demanen insistir en la informació als ciutadans i en la formació als professionals sanitaris.

Les sol·licituds de prestació d’ajuda per morir (PRAM) van augmentar el 2024 a Catalunya i, de mitjana, n’hi va haver pràcticament una al dia, amb un 358. De les sol·licituds rebudes, se’n van aprovar 189, un 73% més que el 2023, i es van realitzar un total de 142 eutanàsies.

Durant el procediment per a l’eutanàsia, 121 persones van morir abans de rebre la prestació; això representa una de cada tres que l’havien demanada. Per altra banda, hi va haver 25 denegacions (7%). Les eutanàsies representen un 0,21% del total de les defuncions a Catalunya l’any passat.

La majoria de sol·licituds venen de l’atenció primària

Dels 358 sol·licitants de la prestació d’ajuda per morir, més de la meitat eren dones (53%), amb una mitjana d’edat de 75 anys. Els homes representen el 47% i la mitjana d’edat és de 74 anys. La majoria de les sol·licituds (62%) provenen de l’atenció primària, seguida pels hospitals (28%), l’atenció intermèdia (9,5%) i les residències de gent gran (0,5%).

Pel que fa a les persones que finalment van rebre la prestació, un 56% eren dones, amb una mitjana d’edat de 78 anys, i el 44% eren homes, amb una mitjana d’edat de 74. L’any passat, es van igualar les prestacions fetes a l’hospital i les eutanàsies al domicili: un 39,5%. Les prestacions en els centres d’atenció intermèdia van representar un 7% i a les residències de gent gran, un 14%.

Pel que fa als problemes de salut que originen una petició, les malalties oncològiques són el primer motiu darrere les sol·licituds (24%), seguides de les neurodegeneratives. En canvi, en el cas de les eutanàsies fetes, les neurodegeneratives són el primer motiu (33%), seguides per les oncològiques (21%).

Per demarcacions, de les 142 prestacions del 2024, 109 van fer-se a la de Barcelona; 22 a Girona; 7 a Tarragona i 4 a Lleida.

63 dies de mitjana

L’informe anual presentat aquest dilluns al Departament de Salut recull que el temps mitjà entre la presentació de la primera sol·licitud i la resolució en els casos favorables va ser de 63 dies el 2024, mentre que la mediana es va situar en els 50 dies.

La durada dels diferents processos és molt variable i, en l’informe, assenyalen que aquest període de temps “depèn, en part, de la voluntat de la persona sol·licitant” La llei estableix que han de passar un mínim de 15 dies entre la presentació de la primera i la segona sol·licitud, amb l’opció de reduir aquest termini si hi ha un risc considerable de pèrdua de la capacitat del pacient, però no hi ha un màxim de temps per presentar la segona petició.

Més informació, formació i temps

La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, Clara Pareja, ha assenyalat que, a més d’un increment sostingut de les sol·licituds, la valoració de les patologies i situació clínica de les persones que demanen ajuda per morir cada vegada és més complexa. També ha constat que la distribució territorial és desigual i ha apuntat que cal aprofundir en l’estudi de les dades per identificar possibles accions.

Albert Planes, metge de família i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) de l’eutanàsia, ha posat l’accent en la necessitat de reforçar la formació, el suport i el temps als professionals sanitaris davant una petició d’eutanàsia.

“Se’ns educa per salvar o ajudar a viure. També acompanyem una persona quan mor, però amb l’eutanàsia ens demanen que l’ajudem a morir i això pot crear una sensació de por inicial. ‘Seré capaç de fer-ho bé?’ ‘Hi ha algun problema moral o ètic?’, es pregunten de vegades”, ha reflexionat, per afegir: “El professional també pot necessitar un temps. En qualsevol cas, hi ha estudis que diuen quan els professionals passen de la por a la pau. Senten una pau intensa quan han pogut ajudar una persona a deixar de patir”.

Planes ha assenyalat que cal acompanyar i formar els professionals també perquè quan un pacient els plantegi la sol·licitud d’una eutanàsia no es quedi bloquejat per aquesta por. I és que, del que passa abans que es registri la primera sol·licitud, la comissió no en té una fotografia precisa -totes les dades de l’informe comencen a partir del registre de la primera sol·licitud-, però intueixen que la petició pot quedar encallada, en alguns casos, uns dies en aquests moments previs. En aquest sentit, ha recordat la figura dels referents del model català: “Els professionals han de saber que poden tenir referents que estaran al seu costat i l’ajudaran”.

Aquest vocal de la comissió també ha apuntat que algunes sol·licituds iniciades en centres privats han estat derivades al sistema públic i que això pot generar un repte encara major per als metges de família del CAP, que es troben amb peticions de pacients que no coneixen o coneixen molt poc. Planes ha recordat que la llei estableix que l’ajuda per morir és una prestació de tot el sistema sanitari, no només públic, i ha recalcat que els metges de centres privats han de poder rebre el mateix suport per donar resposta a una petició, sobretot perquè el pacient pugui fer tot aquest procés amb el metge que el coneix millor.

Parlar del final de la vida

Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament, ha valorat molt positivament la publicació d’aquest informe i s’ha mostrat d’acord amb les seves conclusions. Vallès ha incidit en aspectes que poden millorar i en el seu cas ha posat el focus en la informació als ciutadans sobre la regulació de l’eutanàsia com una prestació sanitària garantida i també sobre el Document de Voluntats Anticipades (DVA), un conjunt d’instruccions que una persona major d’edat escriu sobre el tractament mèdic que vol rebre si ell no pot expressar-se i sobre com s’imagina el final de vida d’acord amb els seus valors.

En aquest sentit, Vallès ha recordat que han incrementat molt els documents registrats en els darrers mesos, sobretot des que es poden formalitzar davant de professionals sanitaris de l’atenció primària. La presidenta de l’entitat ha puntualitzat que, si bé molt poques persones demanaran l’eutanàsia, en aquest document es parla del final de vida, fet que ajuda a “normalitzar” tots els aspectes que l’envolten, entre ells l’eutanàsia.

Quan l’eutanàsia arriba als jutjats

Preguntada pels dos casos de petició d’ajuda per morir que s’han judicialitzat, Pareja ha afirmat que entenen que els drets de l’autonomia de la voluntat i de la vida són “individuals” i “intransferibles” i que no consideren que hi pugui haver “un tercer” que hi interfereixi.

Per la seva banda, Planes ha recalcat que s’ha d’entendre el dolor tan humà dels familiars davant la mort d’una persona estimada, però ha puntualitzat que aquest dolor no hauria de portar a oposar-se legalment a la decisió d’un altre. Vallès ha mostrat tot el suport de l’entitat a la Comissió de Garantia i Avaluació. Fa pocs dies, un jutjat de Barcelona va rebutjar el recurs d’un home contra l’autorització d’eutanàsia de la seva filla de 24 anys en considerar que no estava legitimat per recórrer-hi, al contrari del que opina la fiscalia.

Evolució des de l’entrada en vigor de la LORE

Des del juny de 2021, quan va entrar en vigor la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE), que garanteix a Catalunya el dret dels ciutadans a rebre la PRAM, s’han fet 361 prestacions d’ajuda a morir a Catalunya.