S’estima que a Vic hi ha unes 400 llars en situació d’exclusió residencial, és a dir, que estan en risc de perdre o no poder accedir a un habitatge. L’increment del preu del lloguer i la manca d’oferta agreugen aquesta problemàtica. Aquesta és una de les conclusions a què s’ha arribat en la diagnosi per elaborar el pla d’habitatge, i que la setmana passada es va aprovar al ple.
Tal com explicava la regidora d’Habitatge, Fabiana Palmero, el document fixa “estratègies i propostes a desenvolupar” en aquesta matèria per als propers sis anys. Els objectius que marca són ampliar el parc d’habitatge social i assequible, revertir la segregació residencial (els barris del sud tenen un percentatge major de població amb baixes rendes i de nacionalitat estrangera), promoure l’activació d’edificis buits, acompanyar la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica i l’accessibilitat, i vetllar perquè tothom pugui accedir i mantenir el seu habitatge.
Per assolir aquestes fites, s’estableixen uns mecanismes, com reforçar els equips i lideratges de l’oficina local d’habitatge, o impulsar la col·laboració entre el govern de la ciutat i les entitats socials, i uns eixos d’actuació, com la gestió d’habitatges socials o atendre les situacions de vulnerabilitat. “Cada fitxa d’actuació fixa un pressupost, que és ambiciós”, subratllava la regidora. En concret, el pla preveu una inversió de 21 milions d’euros en aquest període de sis anys. “És una inversió substancial de la política d’habitatge”, remarcava.
Van aprovar el document, en fase inicial, l’equip de govern (Junts), Capgirem Vic i la regidora no adscrita Carme Tena. ERC va votar-hi en contra. La regidora republicana Viqui Terricabras exposava que “malgrat que el document està ben fet, el pressupost és del tot insuficient”. Remarcava que calia “afrontar ja” les mancances que presenta la ciutat com “la segregació urbana dels barris del sud” o “les 376 llars que estan en risc d’exclusió”. En aquest sentit, lamentava la poca predisposició del govern i la poca inversió en matèria d’habitatge en els darrers pressupostos.
Per la seva banda, des de Capgirem Vic, Carla Dinarès remarcava que el pla era “bàsic i fonamental” perquè és “la primera casella per poder fer front al problema de l’habitatge”. “El que fa anys que es demana des de les entitats i el teixit associatiu ara s’ha constatat amb xifres i números.” També apuntava que “cal reforçar les polítiques d’habitatge i destinar-hi més diners”. “No és un pla ambiciós, és de mínims. Per això el mínim que pot fer l’Ajuntament és començar a treballar-hi”, concloïa.
La regidora no adscrita Carme Tena destacava que era un pla “molt esperat”, mentre subratllava que l’administració ha de vetllar per l’aplicació de les polítiques d’habitatge. Per això, considerava que era un bon punt de partida per començar.
“Treballem amb la convicció de desenvolupar-lo”, remarcava la regidora d’Habitatge. El document s’ha redactat dos anys després d’aprovar el POUM. Recull les línies d’aquest planejament i d’altres plans com el de joventut o el d’inclusió social.
{{ comment.text }}