L’escola Casals-Gràcia de Manlleu ha arrencat el curs d’una manera diferent a la resta. El primer dia, l’escola estava ben engalanada. I no els falten motius: estan d’aniversari.
Divendres passat van donar el tret de sortida a la celebració del 50è aniversari al pati de l’escola amb alumnes, mestres i professors. “Farem activitats al llarg de tot el curs”, explicava el director del centre, Gil Erra, com per exemple una exposició, un acte més institucional o un sopar de final de curs. Divendres mateix l’alumnat va gaudir d’un espectacle de circ al pati exterior.
El relleu de la celebració els hi va passar ni més ni menys que el ninot d’en Florenci Ficapals. És el símbol del barri que dona el tret de sortida a les festes del barri i que enguany també han celebrat els 50 anys.
Precisament, l’escola sempre ha estat una part molt important del barri. Tal com subratllava el director, “està molt arrelada a Manlleu i al barri. Va ser un motor de dinamització”. Que les festes i l’escola celebrin el mateix número, doncs, no és casual.
“És una escola amb una idiosincràcia pròpia que sempre ha estat al costat del barri i de la ciutat”, declarava l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira (Junts), a l’acte d’inauguració.
Rovira també destacava la contribució d’aquesta escola concertada a la ciutat: “Si totes fossin públiques difícilment tindríem cobertura per poder mantenir el model públic”. “És important que n’hi hagi i a més que siguin com aquestes que fan barri”, concloïa.
A la bufada d’espelmes també hi havia exdocents com Assumpta Pujol o Margarida Burgaya. Tot i estar jubilades, segueixen vinculades a l’escola. Concretament, han fet un repàs dels orígens del centre.
“El mossèn del barri va demanar a [la mecenes] Àngela Roca un espai per poder fer classes als nens i tot això que veiem avui es va convertir en l’escola”, relatava Pujol, que en va ser directora durant 17 anys. L’any 1973, “va sortir una llei que feia tancar les escoles si no hi havia un nombre concret de nens”.
L’escola del barri es trobava en aquesta tessitura com l’acadèmia Casals. El 1974, doncs, “van decidir unir-se i continuar. I d’això ja fa 50 anys”, afegia. Tal com explicava Burgaya, per la seva banda, “quan ens vam jubilar vam començar un treball de recerca històrica i hem fet una pàgina web”.
Estan acabant de polir serrells, com el glossari, i la intenció és presentar-ho durant el segon trimestre. “La nostra pretensió no és altra que tenir tota la història recollida i aquest any és un bon motiu per tancar-ho”, concloïa Burgaya.
Un cop bufades les espelmes del pastís se’n van fer trossos per als 340 alumnes i els 35 docents que hi ha a l’escola Casals-Gràcia. “Visca el barri de Gràcia i visca l’escola”, cridaven des del pati.
