18,5 tones d’haixix, 19 desembarcaments i 40 detinguts, 26 dels quals han entrat a presó. Aquest és el resultat final del desmantellament del principal entramat criminal que introduïa haixix a Catalunya a través de la costa. L’anomenada operació Matamala ha anat a càrrec dels Mossos d’Esquadra i el Servei de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària. “És la més important que hem tingut a Catalunya en els últims anys”, subratllava dimecres l’inspector Antoni Salleras, cap de l’àrea central de crim organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal.
Als detinguts (37 homes i 3 dones) se’ls atribueixen els delictes de pertinença a una organització criminal, delictes contra la salut pública per tràfic de drogues i tinença il·lícita d’armes. Durant els nou mesos d’investigació, se’ls ha intervingut 18,5 tones d’haixix, que tenen un valor de 36 milions al mercat negre, però també cinc armes de foc i quatre cotxes robats.
Aquestes xifres són una bona mostra de la potència i la capacitat que tenia l’entramat per entrar droga. Tal com explicava el sostinspector Carles Martínez, cap de la DIC de Girona, tenien una gran capacitat productora –“cada embarcació podia portar 3,5 tones d’haixix”–, eren molt professionals i estaven molt ben organitzats i jerarquitzats –“tant podien fer desembarcaments a les 3 de la matinada com a les 10 del matí”– i amb “l’enginy d’adaptar-se a les accions policials” per evitar que els enxampés la policia. Per esquivar-la, prenien moltes mesures de seguretat, des de tenir diversos magatzems –les anomenades guarderies– arreu del territori, com la de Moià, fins a fer servir diferents mitjans de transport per traslladar la droga. “Tot això dificultava la investigació i la persecució”, puntualitzava.
UN ENTRAMAT I DOS CLANS: EL MANLLEUENC I EL MALAGUENY
Aquest entramat estava format per dues organitzacions: una establerta a Màlaga i una a Manlleu. El grup andalús, que estava format per vuit persones, es desplaçava a Catalunya per encarregar-se de la recepció a les cales catalanes i de la seva distribució a Europa. L’osonenc, format per més de 24 membres, buscava i controlava punts de la costa on portar a terme els desembarcaments i avisava la banda andalusa dels punts exactes. També preparava la logística per assegurar l’èxit dels enviaments, des de buscar llocs on guardar la droga o canviar-la per evitar que la trobés la policia fins a llogar vehicles per transportar-la. “Manlleu tenia un pes important perquè era el lloc de residència del nucli dur del clan”, apuntava el sotsinspector Martínez preguntat per EL 9 NOU.
En la compareixença de Mossos i Agència Tributària de dimecres, van subratllar que per primera vegada una organització d’Andalusia s’ha coordinat amb una altra arrelada a Catalunya. I no només això. “En un primer moment vam considerar que estaven aprofitant la infraestructura que el clan de Manlleu els oferia amb la logística dels desembarcaments”, relatava Antonio Lajusticia, cap de la unitat combinada de l’Agència Tributària a Girona, “però després vam veure que eren capaços de treballar de manera autònoma”. Això significa que, al final, el clan malagueny tenia la seva pròpia infraestructura a Catalunya. “Ens trobem amb un dels primers casos que una organització andalusa trasllada el seu centre d’operacions a Catalunya”, subratllava.
Aquest escenari pot venir donat per la pressió exercida per altres cossos de seguretat i policials a la costa d’Andalusia, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o el mateix Servei de Duanes, a les organitzacions criminals, que mou la droga del Marroc fins a l’Estat espanyol per distribuir-la a Europa. Tal com destacava Carlos Gavilanes, cap de l’àrea regional de Vigilància Duanera de Catalunya, “s’ha tornat a reobrir la ruta del Mediterrani”, que puja entre les Balears i València i arriba “sobretot a les costes catalanes”.
MÉS HAIXIX EN TOT L’OPERATIU QUE EN TOT UN ANY
“Catalunya s’ha convertit en una zona molt atractiva per introduir haixix”, destacava l’inspector Salleras. De fet, aquesta investigació permet fer una radiografia de la introducció d’aquesta droga al territori i veure’n l’evolució. Anys enrere, entre el 2000 i el 2005, ja hi havia activitat a Catalunya amb organitzacions assentades. Ara bé, tal com apuntava el cap antidroga, actualment despunta molt més: “L’activitat que tenien les organitzacions [de Màlaga i Manlleu] no les havíem vist mai. Una bona mostra d’això és l’haixix intervingut en els últims anys. El 2021, els Mossos en van comissar 5,3 tones; el 2022, 7,5, i el 2023, 17,5. “Amb aquesta sola actuació n’hem decomissat 18,5 tones”, exemplificava.
Tot plegat obliga els Mossos “a destinar més recursos per combatre aquesta nova realitat”, que “no és alarmat, però sí preocupant”. Tal com concretava Salleras, una de les principals preocupacions de la policia catalana és “la violència que va associada a aquest tipus d’organitzacions criminals”. Precisament, l’entramat tenia vigilants que anaven armats fins a les dents perquè la partida de droga entrés a les costes catalanes sense incidents. Durant la investigació van identificar un grup de cinc persones que complien aquest encàrrec. L’octubre del 2023, van detenir dos homes quan tornaven d’un acompanyament de droga i duien dos fusells d’assalt carregats al maleter.
{{ comment.text }}