Consolidar una plantilla. Aquest és un dels grans maldecaps i també un dels principals objectius dels empresaris del sector de la restauració a dia d’avui. L’ofici de cambrer, amb peculiaritats històriques pel que fa a horaris i esforços, va patir una important clatellada amb la pandèmia de la covid-19: “Va ser un traspàs de moltes persones que treballaven en l’hostaleria cap a altres sectors”, explica Antoni Dinarès, gerent de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme d’Osona i el Moianès.
Les xifres de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya també confirmen que el pas de la pandèmia va llimar el nombre de cambrers, i que més de tres anys després a Osona i el Ripollès n’hi ha menys que abans de la sotragada del coronavirus.
De fet, en la fotografia anual de contractació feta al mes de juny s’observa que just abans de la covid-19 es va assolir una xifra important amb 1.713 i 343 contractes a Osona i el Ripollès, mentre que aquest 2023 s’han quedat en 1.465 i 216, respectivament. Cal destacar el repunt del 2022, el primer estiu sense mesures per fer front a la pandèmia, un escenari que de ben segur va comportar un clima d’eufòria i ressorgiment.
I quins són els motius de la manca de cambrers? D’una banda, i com ja s’ha apuntat, la reconversió forçada i el no retorn de professionals a l’hostaleria després de la pandèmia.
De l’altra, unes condicions laborals –en alguns casos precàries– que no converteixen l’ofici de cambrer en una sortida llaminera per les noves generacions. És en aquest punt on rau la importància de consolidar equips, buscant un equilibri entre tractar bé la plantilla per part de l’empresari i tenir certa vocació i motivació en la banda del treballador.
“Treballar en molts casos en festius, i sovint en nocturnitat, ha de comportar guanyar-se bé la vida”, comenta Dinarès, tot afegint que l’ofici de cambrer “s’aprèn”, i que per fer-ho és clau “l’actitud i la vocació”. Actualment, el perfil de cambrers que dibuixa l’Observatori del Treball respon a una dona menor de 25 anys i amb estudis secundaris. Malgrat les dificultats al sector, Dinarès posa en valor que d’establiments se’n tanquen pocs: “El més normal és un traspàs i tornar a obrir”.
