L’any passat, la policia va registrar 58 denúncies per desaparicions a Osona. Gairebé totes, 56, es van tancar el mateix 2017, és a dir que els cossos de seguretat van trobar la persona desapareguda, amb o sense vida. Els dos casos pendents de resoldre són el d’un jove de 20 anys que va desaparèixer al mes de juny –els Mossos d’Esquadra no poden concretar on– i el d’Antoni Estrada, un veí de Taradell de 79 anys del qual la família no té notícies des del 30 de desembre. Pel que fa a Pietat Roure, Conxita, que va marxar caminant d’una residència de Tona fa quatre mesos, el cas tampoc està resolt, però la policia intueix que el cadàver localitzat a Balenyà a finals de gener podria ser seu.
Els municipis d’Osona que van registrar més desaparicions l’any passat són Vic (29), Manlleu (6), Tona (3) i Gurb (3). En altres poblacions, com Torelló, Roda de Ter o Sant Martí de Centelles, n’hi va haver una, però la gran majoria mantenen el zero que tots voldrien. En el cas del Ripollès, el 2017 s’hi van presentar sis denúncies. Les desaparicions havien tingut lloc a Ripoll, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Planoles, Llanars i Ribes de Freser i totes es van resoldre durant l’any.
Els Mossos d’Esquadra estan fent les primeres anàlisis d’aquestes dades, però el portaveu del cos, Albert Oliva, explica que a totes dues comarques la taxa de desaparicions és “proporcional i baixa” en relació amb el total d’habitants –d’entre el 0,02 i el 0,04 per cada mil– i que més del 98% de les vegades s’acaba localitzant la persona desapareguda. En el cas d’Osona, una conclusió que ja han extret és que la zona sud de la comarca concentra més denúncies que la nord.
Segons Daniel Cejas, caporal dels Mossos i cap de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, la primera causa de desaparició, no només aquí, sinó a tot Catalunya, són les marxes voluntàries: “Algú que no vol ser trobat i, sobretot, adolescents que s’escapoleixen el divendres i acaben tornant, o sent localitzats, el diumenge”. La segona causa més freqüent engloba les malalties mentals i neurodegeneratives. Per darrere hi ha les desaparicions en zones específiques, que fan referència sobretot a indrets de muntanya, i les d’àmbit criminal. “Les últimes, a molta distància de tota la resta”, apunta Cejas.
Altres dades interessants són que entre el 80% i el 82% de les persones desaparegudes s’acaben localitzant en un termini de tres dies i un 60%, en un radi de 10 quilòmetres respecte on havien estat vistes per última vegada. Tres de cada cinc són adults. Entre els menors hi ha més desaparicions de nenes, una tendència que es capgira superada la majoria d’edat.
CASOS QUE NO S’ACLAREIXEN MAI
Malgrat l’elevat nombre de desaparicions que els cossos de seguretat acaben resolent, més del 98%, n’hi ha d’altres que no s’aclareixen mai. El maig passat, per exemple, Mossos i Bombers, amb l’ajuda de Protecció Civil, entitats i voluntaris, van portar a terme una recerca a Rupit (a la foto de dalt). Buscaven una dona desapareguda a Barcelona sobre la qual s’hauria trobat una pista a la comarca, però el dispositiu no va donar fruits. Pot ser un cas que no s’arribi a tancar mai. D’altres requereixen anys, com el d’un jove de Centelles que va desaparèixer el 1997 a París i que la família no va localitzar fins l’any 2000 a la capital francesa. Havia mort sense documentació.
QUÈ CAL SABER SOBRE DESAPARICIONS?
“S’han de denunciar immediatament” | Dani Cejas i Albert Oliva, caporal i portaveu dels Mossos d’Esquadra, són taxatius: esperar 48 hores per denunciar una desaparició no té sentit. De fet, destaquen que la immediatesa “és fonamental”, perquè permet acotar els dispositius de recerca i investigació. “Tot el que sigui reduir temps, el guanyem a posteriori”, asseguren. A banda de ràpida, la denúncia ha de ser completa i actualitzada, fent-hi destacar tot el que a la família li sembli rutinari: què fa normalment la persona desapareguda, per quines zones es mou i a quines hores, quins elements de perill hi ha a prop, si es tracta d’algú que sempre va vestit de la mateixa manera, si és normal que tregui molts o pocs diners del caixer automàtic… La informació que pugui recopilar la policia és clau, ja que cada recerca s’articula segons les característiques de qui s’està buscant.
Daniel Cejas i Albert Oliva, caporal i portaveu dels Mossos
“Busquem una persona, que no en siguin dues” | Quan reben l’avís d’una persona desapareguda, els Bombers poden muntar dos dispositius diferents: recerca extensiva o intensiva. Carles Garcia, cap de l’Àrea d’Operacions de la Regió d’Emergències Centre, explica que el primer tipus fa referència a recórrer molt espai en poc temps i sense ser exhaustiu. És la recerca que correspon a “una persona que s’està movent sobre el territori i que vol ser trobada; que quan la cridem, respondrà”. El segon tipus, la intensiva, l’activen quan pensen que –pel motiu que sigui– el desaparegut no contestarà: “Busquem en àrees petites, però exhaustivament”. Els voluntaris són “molt útils” en les recerques extensives, perquè ajuden a pentinar espais més grans. Garcia diu que és important que tinguin tota la informació i, sobretot, que estiguin coordinats: “Busquem una persona, que no en siguin dues”.
Carles Garcia, cap de l’Àrea d’Operacions de la Regió d’Emergències Centre
