Collformic i el Matagalls, la Creu de Gurb, el pantà de Sau, el salt de Sallent, el Morro d’Abella, la riera de Merlès, el salt del Mir, els Bufadors o el bosc de la Grevolosa són alguns dels indrets naturals que acostumen a rebre més visitants a les comarques d’Osona i el Lluçanès.
I el comportament d’alguns excursionistes no acostuma a ser exemplar: accedeixen amb cotxe a llocs on està prohibit, hi abandonen les deixalles, hi fan foc o hi passegen el gos deslligat a tocar d’un ramat d’ovelles. Qui vetlla perquè això no passi i, per tant, no es malmetin aquests espais naturals, és el cos dels Agents Rurals.
De l’1 de gener al 31 de juliol d’enguany, els Agents Rurals han realitzat 8.712 actuacions d’inspecció i control arreu de Catalunya i s’han posat 827 denúncies. Si ens fixem en les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Ripollès i el Moianès, s’han fet un total de 224 actuacions.
En el mateix període de l’any passat, n’hi va haver 305, i el 2022, 218. Tal com explica el cap de l’àrea bàsica dels Agents Rurals d’Osona, Quim Dalmau, “les actuacions i les denúncies augmenten perquè hi ha més afluència de gent, s’hi està més a sobre i hi ha més regulació”.
“La gent coneix més el territori”, apunta Dalmau, mentre assenyala dos factors principals d’aquest increment de visitants. El primer és “l’efecte crida de les xarxes socials” on es fa propaganda de llocs emblemàtics, des d’un preciós salt d’aigua a una excursió formidable. I, en segon lloc, el pòsit que arrosseguem d’una època postpandèmica. “Es va restringir l’accés i va fer que la gent trepitgés més el país. Ara es torna a marxar, però ha quedat el coneixement del territori”, ressalta. Tot i l’augment d’intervencions al medi natural, el cap dels Agents Rurals augura que “la tendència s’estabilitzarà”.
Segons Dalmau, la majoria d’actuacions i denúncies que han interposat a Osona i el Lluçanès són per “accedir amb el vehicle a llocs on no es pot fer”. “És el pa de cada dia. La gent va amb cotxe fins al punt on vol arribar per precisament després posar-se a caminar”, remarca.
Això ha suposat que els ajuntaments i altres administracions hagin hagut d’habilitar zones d’aparcament o senyalitzar que és un camí particular o on està prohibit estacionar. “Abans no estava regulat i era un xou”, apunta.
A més d’aquest comportament estrella, el cap dels Agents Rurals exposa que també hi ha un xoc cultural amb l’arribada de persones d’altres països. “Hi ha nouvinguts que fan foc, pesquen, van a banyar-se amb la nevera i el pneumàtic a llocs que són espais naturals”, exemplifica.
En aquest sentit, relata que són contrastos que ja s’havien superat perquè molts dels nouvinguts ja estan informats, però que actualment es tornen a donar aquests comportaments.
Aquesta afluència de visitants canvia en funció de l’època de l’any, moment en què també varia el perfil d’excursionistes. “Al juny i al juliol és quan hi ha més presència de gent a les rieres i llavors, a l’agost, es va més a la platja”, explica Dalmau, que destaca que durant aquest mes d’agost el comportament a les rieres és “més normal” i no massificat. L’estiu és sens dubte l’època amb més gent als entorns naturals.
Tot i això, més enllà de l’estiu també hi ha altres problemàtiques. “A l’època dels bolets, torna a haver-hi un boom que t’omple els boscos de gent” exemplifica el cap. A més, també “tenim un greu problema al Montseny”, a la zona de Collformic i de pujada al Matagalls. “Hi ha ramaderia extensiva i la gent hi passeja amb els gossos deslligats. Aquí tenim un conflicte”, reitera.
De les 224 actuacions que s’han fet a Osona, el Lluçanès, el Ripollès i el Moianès durant aquests set primers mesos, només s’han interposat 45 denúncies. La majoria són per circulació motoritzada al medi natural, seguida de la prevenció d’incendis.
L’any passat, se’n van posar 38 i el 2022, 58. Tal com explica Dalmau, abans de sancionar, fan pedagogia: “La tendència és donar el màxim d’informació i s’arriba a la sanció quan és una cosa molt evident, no hi ha més remei i és intolerable”.
