L’aigua torna a circular des de dimarts pel canal industrial de Manlleu, una derivada de les últimes pluges i el fet que, amb la crescuda del Ter, se’n pot segregar part del cabal sense que perilli el curs del riu i els seus ecosistemes. D’aquesta manera queda enrere la imatge dels darrers mesos, i és que el canal es va buidar a mitjan octubre –per reparar desperfectes de les parets– i ja no es va poder reomplir. La imatge corsecava els veïns, tal com havien traslladat diversos regidors al ple municipal, i l’Ajuntament n’anava fent monitoratge amb l’Agència Catalana de l’Aigua, que aquesta setmana l’ha autoritzat a reobrir les comportes.
Més enllà de la sensació de normalitat que traspua l’estampa, també s’ha reprès la generació d’electricitat mitjançant les tres turbines de propietat municipal, una energia que s’aboca a la xarxa i després reverteix en positiu a les finances de l’Ajuntament.
“La imatge d’abans era molt lletja, però és que a més a més hi havia el risc que el canal i els seus mecanismes es degradessin”, diu Marta Moreta, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manlleu. El temps que ha estat buit s’ha aprofitat, tot i això, per a obres de millora als murs i a la solera, així com revisar preventivament les turbines.
El naixement del canal industrial de Manlleu es remunta a l’any 1841, per iniciativa de Francesc Puget i la fàbrica de filats i teixits de cotó que regentava.
L’origen era una antiga sèquia que des de 1769 havia fet moure la roda de fusta del molí de Miarons.
Al seu entorn hi va anar germinant la indústria que ha caracteritzat històricament Manlleu, en una aposta per l’energia hidràulica en comptes de continuar depenent del carbó i els costos que suposava transportar-lo.
Amb una amplada mitjana de 6,5 metres i una fondària de 2, el canal s’estén al llarg de gairebé dos quilòmetres.
