A Safae Ibrahimi, del Marroc, sempre li ha agradat aprendre idiomes. I ho acredita el llarg ventall de llengües que porta a la motxilla: l’amazic, l’àrab, el francès, el castellà, una mica d’anglès i ara està aprenent català. Ho fa “per la feina” i també “per gust”.
Va arribar fa uns cinc anys a Catalunya, i va viure un temps a Barcelona. Des que va posar un peu a terra va decidir que aprendria el català. Les condicions per fer-ho no li eren favorables: a la feina no l’hi demanaven i a l’entorn de l’àrea metropolitana no el necessitava per comunicar-se. Tot i que no el necessitava, va començar a aprendre’l pel seu compte.
No va ser fins que va arribar a Vic que se li va requerir a l’entrevista de feina. “Vaig començar a treballar amb la condició d’estudiar el català.”
I així va ser. Des de llavors, Ibrahimi ha anat fent tots els cursos d’inicial, bàsic, elemental i ara intermedi, és a dir, el B2. N’ha fet en línia i presencials. Aquests darrers són els que li agraden més per aprendre. Si aconsegueix treure’s el B2 –aquesta setmana se n’ha examinat–, li agradaria arribar més amunt i aconseguir el C1 i, fins i tot, “potser el C2”.
El seu objectiu és “parlar fluidament el català per comunicar-me millor”. De fet, en el seu entorn més proper “sempre es parla el català”, cosa que li permet practicar-lo. “Tot i que em costa aprendre’l, la veritat és que m’agrada molt”, acaba.
{{ comment.text }}