Quan falta pràcticament un any i mig per a les eleccions municipals, el president de Junts a Osona i el Lluçanès, Arnau Basco, fa un repàs de la formació a l’Angle obert d’EL 9 TV, així com també dels reptes, com la seguretat.
Després del traspàs amb l’antiga executiva comarcal, quines carpetes tenen sobre la taula?
Un repte molt important són les municipals del 2027. A través d’aquest apareixen tots els que preocupen a la comarca. Més enllà de les eleccions, també hem d’anar treballant la militància, l’estructura organitzativa i els reptes de comarca, que no són pocs.
Quins són?
Des dels pobles més rurals fins a les grans ciutats, n’hi ha de molt transversals. Un d’endèmic és el dèficit de finançament del món local. També n’hi ha d’altres com la qualitat de l’aire, la mobilitat, la transició energètica o la gestió dels recursos humans als ajuntaments. Ara els que estan de moda són la seguretat, les ocupacions o els empadronaments. Treballem per generar propostes perquè puguin ser extrapolables i puguin tenir influència al Parlament. Són temes de les nostres comarques però compartides per la resta.
A principis d’any, alcaldes de Junts van fer una roda de premsa, que després es va vehicular a través del Consell d’Alcaldes, demanant més recursos per a la policia, una borsa d’efectius mancomunada o front comú contra les ocupacions i la multireincidència. Hi ha hagut avenços en aquest sentit?
No hi ha les novetats que desitjaríem. Sabíem que era una proposta arriscada per les competències. Hi ha aspectes que malauradament no pot resoldre el món municipal. Per tant, hi ha propostes que van molt encarrilades a fer canvis legislatius i estem veient que no s’avança en aquest sentit ni al Parlament ni al Congrés dels Diputats, pel que fa a, per exemple, multireincidència. I, d’altra banda, hi ha aspectes més locals com la creació d’una Junta Comarcal de Seguretat.
Aquesta setmana alcaldes de Junts, com el de Vic, Albert Castells, s’han reunit a Waterloo amb Carles Puigdemont i Jordi Turull per demanar canvis en l’estratègia de la formació. Què en sap, d’això?
És molt important que el debat que palpen els alcaldes del territori circuli a les estructures del partit perquè es puguin prendre mesures legislatives i es pugui fer política als llocs on es pot fer política. Les coses estan canviant molt ràpidament i la política no pot ignorar aquests temes. El que està fent Albert Castells quan està a Waterloo és fer arribar aquest missatge al president Puigdemont i posar sobre la taula allò llargament reivindicat pel món municipal. És una dinàmica bona, normal, de funcionament… La política ha de servir per promoure els canvis necessaris sabent que hi ha temes que depenen de majories parlamentàries que marxen de Catalunya, van al Congrés i moltes vegades no s’escolten amb la contundència que Junts demana. Això no vol dir ni extrema dreta, ni racisme… És una qüestió d’atendre les necessitats, dels drets i els deures de les persones d’aquí amb independència del seu origen.
Junts ha endurit el discurs pel que fa a migració i seguretat per l’ascens de l’extrema dreta, com Aliança Catalana?
No és endurir el discurs, és una qüestió natural. Quan mirem el 2020, amb una covid que ens confinava a tots, teníem una situació diferent a la d’ara. El creixement demogràfic afecta a tots els àmbits i el de la seguretat n’és un. Aquí, però, hi ha un sistema judicial que falla. Es detenen persones multireincidents, passen a disposició judicial i acaben en llibertat. També hi ha moltíssimes ocupacions i no són fets aïllats. Dir això no és endurir el discurs, és explicar la realitat. No ho diem perquè hem canviat de discurs, ho diem perquè realment és el que és.
Creu que Osona i el Lluçanès són comarques segures?
Evidentment. Però també ens trobem amb situacions que generen molta inseguretat. Una cosa són les dades policials i l’altra són les percepcions. Si tens molt bones dades policials però la gent no se sent segura, cal ficar-hi l’accent. Hi ha aspectes que són molt millorables, des de posar una denúncia amb menys dies o l’incivisme que genera conflictivitat. Això el món municipal cada vegada ho té més clar. Un mandat enrere aquest no era el tema de debat del Consell d’Alcaldes.
I la carpeta de la comarca del Lluçanès?
És una carpeta important. S’ha de transitar cap al futur Consell Comarcal del Lluçanès, d’acord amb la llei que es va aprovar al Parlament. No hi ha un manual d’estil per fer aquestes transicions perquè depèn moltíssim de les relacions que hi ha hagut, dels serveis o de com s’acaba consolidant amb la Mancomunitat del Lluçanès. Tot això s’ha d’anar acompassant amb les necessitats que té el Lluçanès i d’anar desconnectant d’Osona perquè puguin anar fent els serveis que li són propis com a comarca.
Com estan treballant les municipals?
Portem molts mesos fent-ho, amb reunions i, sobretot, donant suport a tots els representants, estiguin a govern o no. Junts és una organització potent que té instruments per poder ajudar d’una manera molt directa a tot el món municipal. A part d’això, hem de ser capaços de recollir totes les inquietuds per treballar-les o perquè puguin arribar a altres organismes i institucions.
És el partit amb més alcaldies a Osona i el Lluçanès. Volen fer llistes arreu?
L’objectiu és fer llistes dignes amb persones i relleus que puguin representar molt bé els pobles i les ciutats d’Osona i el Lluçanès. Es tracta de fer bons equips i de donar eines a aquelles persones que tinguin ganes d’aportar el seu granet de sorra. És un repte important, però ens concentrem en això: preparar equips i buscar persones que ho puguin fer bé.
El cisma intern d’Esquerra en l’àmbit nacional els pot beneficiar?
Cada formació té els seus mals de panxa. Això és cíclic. El que ens pot beneficiar és que siguem capaços de demostrar que som bons gestors en l’àmbit municipal. Aquest és el repte i el més important. Nosaltres ens centrem en nosaltres, que prou feina tenim, i hem d’afrontar aquest repte des de la serenor, la responsabilitat i exercint la política del dia a dia a través dels municipis. Si som capaços de fer la feina ben feta els ciutadans veuran en nosaltres un partit útil, que és el que ha de ser la política.
Aliança els veuen com a competència? Els fa patir l’ascens d’aquest partit?
Les coses s’han de mirar amb esportivitat. No és la primera vegada que el nostre espai polític ha de lluitar perquè apareixen nous partits. Ha passat i passarà. A Junts ens hem de preocupar a fer les coses bé i respectar que hi hagi altres persones amb altres punts de vista. No podem oblidar, però, que som persones que fa anys que estem a les institucions. Hem de ser capaços també d’identificar aquells problemes i no ignorar-los, afrontar-los de cara, amb el convenciment que des de la gestió i des de les bones decisions podrem corregir els problemes que actualment preocupen els ciutadans i els ajuntaments. El de la seguretat i les ocupacions són evidents, però fa anys que parlem del repte de la simplificació administrativa, que també hi hem de donar resposta.
Des de l’executiva dibuixen línies vermelles a l’hora de pactar després de les municipals?
No ens ho hem ni preguntat ni ens ho volem preguntar. Això és fer especulacions sobre què passarà a les eleccions. Els municipis estan molt ocupats a gestionar el dia a dia, com perquè ara des de les estructures de partit comencem a fer debats estèrils.
I vostè ja ha pensat si es tornarà a presentar com a alcalde d’Orís?
Fins que no sigui l’hora no decidiré res. Si tot va com ara, continuaré, però si d’aquí a un any no em noto amb les energies, les ganes ni la il·lusió, no continuaré.
