Tal com una casa atraurà un o altre tipus de residents segons les condicions que ofereixi, sobre els hàbitats naturals hi incideixen múltiples factors que acaben determinant les espècies que s’hi instal·len. És amb aquesta idea que l’Ajuntament de Vic va encarregar un estudi al Grup de Recerca en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia i Gestió Ambiental (BETA) de la UVic-UCC per tal de conèixer a fons els hàbitats, la vegetació i la flora que hi ha dins del terme municipal i, d’aquesta manera, impulsar accions que contribueixin a preservar-los.
Una de les curiositats del projecte és que, entre les 564 espècies i subespècies detectades a l’estudi florístic, hi ha l’Astragalus austriacus, una planta que –de tot Catalunya– només és present a la Plana de Vic i que està inclosa al catàleg de flora amenaçada com a “vulnerable”. Es tracta d’una espècie molt comuna a les estepes que hi ha al límit entre Europa i Àsia i que els investigadors han detectat a Muntanyola, Malla i tres punts diferents de Vic: els entorns del Mas Peric; el Puig de les Guardioles, conegut com la Muntanyeta, i el turó de Sant Sebastià, on se n’ha comptabilitzat 238 peus, el 59% del total.
Astragalus astriacus
Una altra particularitat és que l’estudi s’ha realitzat a escala 1:10.000, és a dir, amb molt detall i un elevat nivell de precisió que supera, per exemple, l’1:50.0000 de la cartografia d’hàbitats de Catalunya.
La presentació dels resultats es va fer divendres a l’ermita de Sant Sebastià i no és casualitat perquè, juntament amb la zona de la Miranda, aquest és un dels sectors naturals amb un interès més elevat de tota la ciutat. Els tres botànics –Carme Casas, Joan Font i Albert Palou– conclouen que el paisatge vigatà està dominat pels conreus i les àrees urbanes. I és que la vegetació natural o seminatural ocupa només una cinquena part del municipi. Tot i això, hi han identificat 68 hàbitats diferents, entre els quals 25 d’alt interès i 4 de prioritaris: els prats i joncedes, les auronedes que hi ha al límit amb el terme municipal de Muntanyola, les vernedes i boscos de ribera i els hàbitats relacionats amb zones humides, com ara els que hi ha a l’entorn de basses. “Els prats ocupen menys d’un 3% de la superfície de Vic”, explicava Casas divendres, “però hi trobem el 50% de les espècies. Són hàbitats amb una alta diversitat florística”.
Una altra de les conclusions que aporta l’estudi és que la Plana de Vic constitueix una zona de transició entre el món mediterrani i el propi del centre del continent. Segons Casas, “al catàleg florístic, gairebé un 30% de les espècies són centreeuropees, un 23% mediterrànies i, després, plurirregionals”. Pel que fa a la vegetació, dominen els boscos submediterranis, com ara les rouredes; però també hi ha pinedes i alzinars típicament mediterranis i les auronedes, per exemple, ja representen “ambients més humits que trobaríem cap al nord”.
Josep-Ramon Soldevila, regidor de Món Rural i Medi Ambient a l’Ajuntament de Vic, destacava divendres que les conclusions de l’estudi s’han tingut en compte en l’elaboració del nou POUM, concretament a l’hora de definir els graus de protecció del sòl no urbanitzable, perquè “conèixer què tenim al territori és bàsic per gestionar-lo correctament”. Jordi Villà, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, subratllava que ara mateix l’àmbit de la sostenibilitat, en el qual s’emmarca l’estudi, “és el motor de recerca” del centre i una temàtica en què la universitat s’està convertint en referent.
{{ comment.text }}