Llevar-se d’hora al matí, esperar l’ambulància per anar a l’Hospital Universitari de Vic a sotmetre’s a quatre hores d’hemodiàlisi tres dies a la setmana i tornar cap a casa. Així és el dia a dia de les persones que conviuen amb una malaltia renal crònica. Actualment són 96 d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès les que fan aquest tractament substitutiu de la funció renal basat en un procés de filtració de la sang, 16 de les quals estan en llista d’espera per rebre un trasplantament que els permetria deixar de connectar-se 12 hores setmanals a una màquina per eliminar les toxines i líquids del seu cos.
És el cas de Josep Guiteras, que des de fa tres anys espera un ronyó i mentrestant fa hemodiàlisi els dilluns, dimecres i divendres. Pateix poliquistosi renal, un trastorn genètic en què es formen molts quists al ronyó. “Gairebé tota la família ho tenim i ens ve de la meva mare. Quan surto de la sessió estic cansat però l’endemà és com si hagués carregat piles i puc fer les activitats que feia sempre”, explica mentre va parlant amb un i altre. Guiteras coneix tothom de la sala d’hemodiàlisi del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), ja que “aquí al final agafes confiança amb les infermeres i els pacients i som tots com una família”.
Al seu costat Amàlia Gata, que ja fa una dècada que se sotmet al tractament, confirma el vincle especial que hi ha entre els qui comparteixen tantes hores al llarg de molts anys. “Quan trasplanten els companys és com si ho fessin a un germà i et dona molta alegria, però també t’afecta molt quan algun es mor”, confessa. Ella també pateix poliquistosi però no pot ser operada perquè té un càncer de tiroides. “Estic viva gràcies a la màquina i he pogut conèixer els meus nets, però hi ha dies que es fa dur perquè veus que tu et vas quedant aquí a esperar si la medicina avança i pots sortir-ne. Ho portem el millor que podem”, diu.
Gata assegura que “cada persona és una història” i aquestes les coneix totes Marta Colomer, la cap d’Infermeria de Nefrologia del CHV. “El nostre objectiu és que surtin bé de les sessions i que puguin fer vida normal”, afirma. El fet de compartir una part tan important de temps de les seves vides, però, fa que a banda de mirar-los la tensió, el pes i fer-los analítiques regularment, des d’Infermeria també es faci una valoració global del pacient. “Mirem com estan des del punt de vista emocional, social i físic per detectar necessitats que no estiguin cobertes. També ens agrada promocionar estils de vida saludable i els donem consells nutricionals i d’exercici físic”, explica
De sessions d’hemodiàlisi com la que Guiteras i Gata compartien aquesta setmana atesos per infermeres especialitzades i supervisats per Colomer se’n fan unes 14.000 a l’any a Vic. El perfil del pacient és molt variable, perquè tot i que l’edat mitjana ronda els 70, el més jove dels actuals en té 33 i el més gran, 90. La majoria, entre un 60% i un 70%, són homes i la resta són dones perquè hi ha un factor genètic lligat al sexe en aquestes malalties. La més prevalent és la diabetis seguida de les malalties cardiovasculars, principalment la hipertensió, i també hi ha un percentatge important de persones que pateixen malalties inflamatòries renals i malalties hereditàries, com Guiteras i Gata. No tots els pacients, però, han de fer tractament a l’hospital. N’hi ha també una desena més que des dels seus domicilis fan diàlisi peritoneal, és a dir, s’injecten un líquid netejador per l’abdomen.
Aquesta xifra de persones amb insuficiència renal en estadis avançats augmenta cada any entre un 1% i un 2%. “Pot semblar un contrasentit perquè cada vegada la medicina avança més i hi hauria d’haver menys malalts, però com que augmenta l’esperança de vida cada vegada tenim pacients més grans amb possibilitat que tinguin malalties renals cròniques”, comenta el cap del Servei de Nefrologia del Consorci Hospitalari de Vic i l’Hospital de Campdevànol, Laureà Pérez. Per aquest motiu, ara s’estan centrant una part dels esforços en la detecció precoç. “Hi ha característiques de la gent que fan que sigui més probable que desenvolupin aquestes malalties, com els que són hipertensos, diabètics, dislipèmics, amb obesitat o fumadors, i ara hi ha fàrmacs que poden alentir la malaltia, que abans no teníem. Per tant, és interessant detectar-los”, destaca Pérez. Això és justament el que vol fer el CHV de la mà de l’Atenció Primària i ja s’està ultimant un programa que es posarà en marxa de cara al proper 2025. A tots els pacients que tinguin aquests factors de risc i entrin en contacte amb el sistema sanitari pel motiu que sigui se’ls farà una analítica de sang i orina. “No sé si evitarà que entrin en un programa de diàlisi però si més no intentarem demorar-ho el màxim de temps possible”, conclou el cap de Nefrologia. La idea és poder actuar abans i millor davant una malaltia que condiciona el dia a dia dels malalts i que, sovint, és invisible als ulls de la societat.
