L’any 1988 el consistori ripollès dirigit per Pere Jordi Piella va encarregar un estudi amb l’objectiu d’ordenar les barraques dels horts que proliferaven entorn del municipi. L’impacte estètic que aquestes edificacions habitualment improvisades amb fustes, plàstics i uralites provocaven en el paisatge no era patrimoni només de Ripoll, però es va voler trobar una homogeneïtzació per revertir de mica en mica una situació que ja en aquella època no agradava. L’orografia del poble afavoreix que a les feixes de les muntanyes hi abundin els horts que exerceixen una funció social per a moltes persones, sobretot jubilats, a banda dels aliments que els proporcionen.
Tres dècades més tard, el problema del barraquisme als horts continua persistint, si bé en cada mandat s’hi ha intentat incidir amb més bona voluntat que no pas resultats. Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Ripoll va enderrocar una barraca a la zona de Can Guetes formada per andròmines que estaven en zona inundable per proximitat amb el riu Ter. Altres horts pròxims al curs fluvial també han estat eliminats, com ara a la zona del Roig. En d’altres s’ha demanat a la gent que els cultiva que hi posin una mica d’ordre. És el cas dels que hi ha prop de la carretera de Sant Joan, on se’ls ha requerit retirar les reixes taronges que feien de barrera “i que donaven una mala imatge terrible”, segons la regidora de Medi Ambient, Fina Guix (PDeCAT).
La voluntat de l’Ajuntament és que se segueixi el model de la normativa municipal, com als horts urbans que empara el mateix Ajuntament a Cal Déu. Fina Guix aposta per “retirar plàstics, elements rovellats i uralites” i alhora que es poguessin trobar sistemes per aprofitar l’aigua de la pluja i eliminar els dipòsits que la majoria utilitzen encara avui. Per això caldrà continuar incidint-hi i demanar als propietaris dels terrenys que acullen els horts que ho traslladin als hortolans a qui els tenen llogats o cedits. Guix es proposa “fer pedagogia” per obtenir uns resultats que en més de trenta anys no s’ha aconseguit.
La riuada de fa dues setmanes ha deixat al descobert, però, que la problemàtica no és exclusiva de Ripoll, i que en el decurs dels dos rius que hi conflueixen hi ha encara horts que amb una crescuda de l’aigua veuen arrossegades les construccions que s’utilitzen per guardar-hi eines i estris. Molts objectes de tot tipus s’han acumulat a les lleres dels rius, barrejant-se amb la vegetació que s’està retirant en les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua. Completar aquesta tasca serà una “feina de mesos”, diu Guix.
{{ comment.text }}