Què és la menopausa?
M’agradaria diferenciar el terme menopausa del de climateri. La menopausa és la data en què la dona té la seva darrera menstruació. Ha d’estar 12 mesos sense menstruar per poder dir que té la menopausa. El climateri seria tot el període de transició, anys abans i després d’aquesta data.
El climateri té, per tant, diferents fases i una d’elles seria la menopausa?
Sí. Es considera que la menopausa pot arribar entre els 45 i els 55 anys. La mitjana a Catalunya és dels 50 anys. Però els canvis corporals i els canvis en els àmbits emocional i psicològic no són el dia de la menopausa, sinó que són anys abans. Per això és un període més llarg.
Que arribi abans o després de l’habitual condiciona?
Podria ser més condicionant si la menopausa arribés a la dona quan és més jove de 40 anys. Llavors es considera una insuficiència ovàrica primària, els ginecòlegs ho han d’estudiar i en alguns casos s’ha de suplementar amb teràpia amb hormona substitutiva per evitar d’aquesta manera problemes que poden arribar a llarg termini, com l’osteoporosi o l’afectació de la salut cardiovascular.
Què implica cadascuna de les fases del climateri?
En la menopausa els ovaris deixen de funcionar i, per tant, no hi ha producció d’hormones ni d’estrògens ni de progesterona. Aquestes hormones són molt importants tant per a la fertilitat de la dona com per a la seva salut general. El nivell d’estrògens més alt que tenim les dones és al voltant dels 35 anys. Després ja comencen a disminuir. Aquesta falta d’estrògens pot donar símptomes com els típics fogots, sequedat de pell, a les mucoses, la sequedat vaginal, una distribució diferent del greix corporal, canvis en el pes, a vegades una mica d’alopècia. Aquests canvis són abans del cessament de la menstruació i alguns perduren a la postmenopausa.
Es concep encara la menopausa com una malaltia?
A vegades té un concepte pejoratiu. A la societat occidental normalment estem molt preocupats per la nostra imatge personal, donem molta importància a la joventut i arriba un moment que l’aparença física canvia, el guany de pes, la pèrdua de massa muscular… Tot això a vegades condiciona que la dona se senti, entre cometes, vella. És aquest concepte del culte a la joventut.
Quins són els mites més habituals de la menopausa?
Doncs un mite seria que la dona sense menstruació ja no serveix per a la societat, ja no és atractiva físicament, no pot assolir nous reptes, tant en l’àmbit intel·lectual com professional. És com que perdem una mica l’estat social. És un mite, perquè la menopausa arriba en un moment de calma, d’estabilitat professional, més independència, amb més temps per a ella. Cal eliminar l’estigma i convertir-ho en un moment de reafirmació de la personalitat.
Un altre mite és que amb la menopausa s’acaba el sexe.
Acaba el fet de poder ser mare, però la vida sexual no acaba mai. El que passa és que a causa dels canvis a la mucosa vaginal, a la vulva, al plaer, al clítoris… a vegades s’ha de canviar la pràctica sexual, no sempre acabar amb penetració vaginal. A vegades els preliminars poden ser més llargs, per lubricar més. I si no es lubrica de manera natural, n’hi ha de farmàcia i de botigues de productes naturals que són totalment vàlids i eficaços.
Els fogots són els símptomes més habituals?
Els fogots poden passar anys abans de l’última regla. És el símptoma més famós i el que més empipa. És una pujada sobtada de la temperatura corporal que pot anar acompanyada d’un canvi en el color de la pell. Normalment, tòrax i cara. A vegades la dona pot suar durant el fogot o després, i també pot tenir calfreds. El motiu és que regula malament l’hipotàlem, i llavors hi ha aquesta pujada de temperatura molt brusca del cos, que ha de suar per tal de perdre-la.
Poden arribar a representar un problema?
Sí, hi ha càlculs que diuen que el 80% de les dones ho pateixen, però d’aquestes, una de cada quatre ho manifestarà d’una manera molt exagerada, ho viurà malament i s’ha de comentar amb el metge i es pot tractar.
Hi ha altres símptomes com l’insomni, la sequedat vaginal, la falta de concentració, el cansament… Efectes físics i emocionals.
Hi ha receptors d’estrògens en gairebé tots els òrgans del nostre cos. I també afecta el cervell. Per això hi ha una manca de concentració, a vegades pèrdua de memòria… La serotonina, que és un neurotransmissor, s’alimenta dels estrògens. Cauen els estrògens, la serotonina baixa, i llavors apareixen aquests petits problemes. Cal saber-ho, no és que estiguis malalta, i va bé aplicar-se tècniques de relaxació, vigilar una mica l’alimentació, evitar els tòxics… Li hem de treure l’etiqueta de “malaltia”.
Quines altres recomanacions es podrien fer?
Com deia, vigilar l’alimentació, tenir cura de la pell, del cabell, fer esport, continuar amb els exàmens mèdics que per edat o per malalties cròniques toquen… I no oblidar mai les relacions socials, les de parella i tota la resta, perquè som éssers socials i moltes vegades compartint i parlant de la nostra situació fa que no ens trobem soles, perquè l’amiga o la veïna potser també està passant pel mateix. El fet de parlar moltes vegades relativitza el problema.
Hi ha efectes també a llarg termini com l’osteoporosi, la debilitació dels ossos.
El pic de massa òssia el tenim entre els 30-35 anys. Llavors, quan baixen els estrògens, que són els protectors dels ossos, comença una disminució de la massa òssia. Si tenies una càrrega molt bona, aquesta osteoporosi trigarà més a donar problemes i a manifestar-se. Per això està molt bé cuidar-se en aquesta etapa, però també és important fer-ho abans.
Augmenta el risc de malalties cardiovasculars?
Sí. Els estrògens són els grans aliats de les dones i en el moment en què cauen degut a la menopausa s’equipara el nivell de risc de malalties cardiovasculars entre dones i homes. Si abans no ens hem cuidat abans ni ens cuidem ara, tenim els mateixos riscos que els homes de patir infarts de miocardi o malalties tromboembòliques.
Quin tipus de tractaments hi ha dels símptomes?
Hi ha la fitoteràpia, teràpies alternatives o complementàries, com l’acupuntura. Si aquestes no convencen o no li va bé, s’hauria de passar a una valoració per part del ginecòleg per si es pot fer teràpia hormonal substitutòria que, si no hi ha cap contraindicació, els estudis diuen que és bastant eficaç en dones menors de 60 anys i en dones que no hagin superat els 10 anys de vida postmenopàusica.
{{ comment.text }}