“Tots a punt?”. “A punt!”. Els voluntaris organitzadors de la Diada a Campdevànol repassen que tots els apuntats a la llista de l’autocar hi siguin presents. Són 2/4 de 2 del migdia i ens hem trobat a l’aparcament del costat del pont Vell, a la vora de la carretera N-260. Som 56 persones en un autocar i 8 més s’ajunten amb el que baixa de Ribes de Freser. El nombre d’inscripcions és inferior al de l’any passat, “per anar a la Meridiana vam omplir dos autocars només els de Campdevànol”, recorda Albert Calzada, membre de l’organització. Des de Campdevànol, però, ja han sortit diversos cotxes cap a Berga. “Nosaltres preferim anar amb autocar”, comenta Maria Jesús Tubau, “és el que es recomanava i ens sembla molt pràctic. A més, fa més festa”. Puja a l’autocar acompanyada dels seus amics. Són una colla gran, i cada any celebren la Diada junts. Van a Berga perquè “és una manera de demostrar que volem marxar, no volem que ens governi gent que no ens accepta ni ens reconeix com a país”, explica Carme Coromines, del mateix grup.
Cèlia Forment
Un cop tots els viatgers han ocupat el seu seient, el conductor engega el motor per fer camí cap a Berga. L’autocar passa per l’eix i per la carretera de Prats de Lluçanès. “Vam optar per no passar per Borredà per evitar les corbes i els marejos”, diu Calzada. Els viatgers van equipats amb motxilles, aigües i una parella porta cadires plegables, “així veiem més bé l’ambient”.
Mariona Baraldés, regidora de la CUP a Campdevànol, va amb la seva família. Cada any es desplaça a les manifestacions perquè creu que “s’hi ha de ser” Tot i així, també comenta que li agradaria celebrar l’Onze de Setembre un any a Campdevànol, “organitzar un acte a casa”.
Just darrere seu hi seu una representació de l’Agrupament Escolta de Campdevànol. Són tres joves d’entre 23 i 25 anys i “com a Cau, i també com a catalanes, tenim un compromís amb el país”, explica Carla Vidal. Comparteix auriculars amb Maria Bardulet i escolten Brams, “estem repassant les cançons per si decidim quedar-nos al concert del vespre”.
“Ja hem arribat”, anuncia Calzada. Són quarts de 3 de la tarda i el vehicle aparca en un dels polígons que hi ha als afores de Berga. Cadascú agafa la motxilla i algú en treu un entrepà, “ja hi ha gana!”. Els viatgers baixen d’un a un i se submergeixen a la corrua de gent que va cap al centre, vestits de blanc i amb estelades a l’esquena, disposats i molt a punt per demanar la República Catalana.
{{ comment.text }}