Com cada any pels volts de Corpus, la gran festa de la caritat de l’Església catòlica, Càritas Diocesana de Vic ha volgut fer pública la seva memòria social, institucional i econòmica de l’any anterior. Durant el 2024 les 31 Càritas que conformen la diòcesi van atendre 4.411 persones, de les quals un 60% patien precarietat habitacional, un 40% es trobaven en situació administrativa irregular i un 29% no estaven empadronades. Per això, aquest any l’entitat ha volgut alertar sobre la creixent exclusió residencial que hi ha i també sobre la vulneració de drets bàsics que pateixen les persones que atenen.
“L’exclusió residencial s’ha convertit en una emergència social. Això ja és conegut per tots, però hem de dir que no s’hi treballa com s’hi hauria d’estar treballant”, lamentava durant la presentació el director de Càritas Diocesana de Vic, Ramon Martínez. L’entitat es mostra preocupada perquè la situació la pateixen cada dia més persones i en molts casos, sobretot en els joves, “veiem que afecta la seva salut mental”. Càritas denuncia que hi ha racisme immobiliari i lentitud en el desenvolupament de polítiques socials d’habitatge i això “té conseqüències devastadores”.
La major part de les persones ateses per Càritas Diocesana de Vic l’any passat, un total de 3.654, van passar pel programa d’acollida i acompanyament social i també n’hi va haver 159 que van participar en el programa per a persones sense llar i habitatge digne, 66 de les quals vivint en algun dels 17 pisos d’acollida temporal que té l’entitat. Entre els diversos programes disponibles també destaquen per volum d’atesos el d’acompanyament sociolaboral, per on van passar 608 persones i on es van aconseguir 123 insercions laborals, així com el d’assessorament jurídic, que va acompanyar 273 persones. “Càritas té com a missió atendre aquells que ningú atén. Sempre queden sectors on l’administració no arriba, començant per aquells que no tenen papers, perquè si no en tens ja no existeixes en molts àmbits”, remarcava el bisbe Romà Casanova, que afegia que la prioritat de l’entitat és “atendre’ls amb la dignitat que tothom mereix”. Casanova també va voler “agrair la col·laboració de totes les persones que ajuden a fer possible Càritas, tant la xarxa de voluntaris com totes aquelles persones que fan donacions i aportacions econòmiques”. L’any passat l’exercici comptable va tenir uns ingressos de 3.172.271 euros provinents en un 69% d’aportacions privades i en un 31% d’ajudes públiques. Les despeses van ser de 2.782.045 euros, de manera que hi va haver un resultat positiu de 390.226 euros.
QUEIXES DE VULNERACIÓ DE DRETS AMB EL PADRÓ
Un altre dels aspectes on Càritas ha volgut posar el focus enguany és en la manera com s’està gestionant el padró en alguns ajuntaments. Alerten d’una vulneració de drets quan les persones troben dificultats per empadronar-se, regularitzar la seva situació o ser atesos de manera presencial a les institucions públiques, i afirmen que aquestes situacions afecten directament la llibertat i la protecció de les persones i les aboquen a més situacions de pobresa i exclusió social.
Justament Càritas és una del centenar d’entitats socials que forma part de la Xarxa pel Padró, que fa dos mesos va plantejar la necessitat de constituir un pacte nacional per blindar l’empadronament sense condicions en compliment estricte de la llei de règim local i el reglament que la desenvolupa, així com de la jurisprudència del Tribunal Suprem, que en diferents ocasions ha censurat que els ajuntaments posin traves a un tràmit administratiu que és alhora un dret i una obligació. Aquest pacte es va signar dimecres al Parlament per la majoria de la cambra. Concretament, el PSC, els Comuns, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP es van comprometre a garantir l’empadronament de tots els residents sense preguntar la situació administrativa, si tenen contracte de lloguer o no o si viuen en un infrahabitatge. Per contra, se’n van desmarcar el PP, Vox, Aliança Catalana i Junts, en aquest últim cas assegurant que l’acord no resol “en profunditat qüestions fonamentals per a una gestió del padró que sigui coherent amb les eines i els recursos que té el país en aquests moments”. Tot i això, s’obren a dialogar amb els promotors per incloure-hi les “modificacions necessàries”.
Un dels punts del pacte és la voluntat de combatre “la desinformació que hi ha sobre el padró” i els impulsors recorden que “la seva missió és constatar la residència i no controlar els drets dels residents”, així com el fet que “és una eina de cohesió social perquè ens beneficia a tots que els ajuntaments sàpiguen quantes persones hi ha i les necessitats que tenen per poder planificar les seves polítiques”. També destaquen que hi ha hagut un creixement dels discursos d’odi i una criminalització de la pobresa que són els que feien necessari un pacte polític ampli per garantir la igualtat de drets.
