Fa 26 anys que Josep Moré és el jutge de pau de Campdevànol, dels quals 16 són de titular. Moré, de 70 anys, que és fill de l’exalcalde Pelegrí Moré (1983-1985), és una persona amb una gran implicació al poble. Ha estat 30 anys posat a dins de la Dansa de la Gala i a les comissions de Reis i Festes. L’any 1998 van proposar-li que es presentés al càrrec i “com que no sé dir que no, m’hi vaig llançar de cap”. Aquesta figura s’exerceix de forma voluntària i sense cobrar cap sou, però la tria l’Ajuntament basant-se en els “mèrits acumulats”. Durant 10 anys va ser jutge suplent, primer de Gaietà García i després de Miquel Colomer, i el 2008 ja va ser-ne el titular. Aquesta dedicació al municipi va tenir recompensa en un acte a l’octubre a S’Agaró (Platja d’Aro), on va ser un dels tres jutges de pau gironins que va rebre la Medalla d’Honor de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia i un diploma de reconeixement de la mà del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, per dur almenys un quart de segle al càrrec. “És la primera distinció que em fan i m’agrada que em reconeguin la tasca”, apunta. Un guardó que el motiva a tornar-se a presentar quan li caduqui el càrrec l’estiu de l’any vinent.
Un jutge de pau té dues funcions principals: una part administrativa i una de mediació per solucionar conflictes veïnals menors. Segons Moré, entre el 80% i 90% dels problemes on ha d’intervenir són per sorolls. La música a tot volum en festes particulars o en bars són dos clàssics, però també s’ha trobat amb persones que passen l’aspiradora a les 2 de la matinada o una senyora sorda que posava el televisor a tot drap sense adonar-se’n. Els arbres també generen conflictes “per les fulles que cauen al jardí del veí”. Moré comenta que se solucionen només el 10% dels conflictes i la resta hi ha el risc que acabin als jutjats. La bona voluntat és la clau per resoldre’ls, però alguns estan molt enquistats. De mitjana, en un any ha de resoldre una dotzena de casos, tot i que la setmana passada en va tenir dos en un mateix dia. “No hi ha varetes màgiques i hi ha gent que es pensa que vas amb una part i deixa de parlar-te”, assenyala.
La part més administrativa es limita a fer casaments. Moré n’ha fet un centenar en tota la seva trajectòria i “és el més agraït d’aquesta feina”. Fins i tot, recorda com va evitar que un nuvi es desdigués del compromís a última hora, tot i que la parella “només va durar dos anys”. Els casaments també tenen un vessant més complicat, en què has de casar una parella on un dels dos nuvis està a punt de morir. D’aquests n’ha fet cinc. Els jutges de pau ja no signen certificats de defunció ni de naixements, però abans sí. Encara recorda, fa molts anys, un accident de cotxe a la sortida de Ripoll en què van morir tres joves de Torelló d’entre 18 i 20 anys i en què va haver de fer l’aixecament dels cadàvers. Una feina de llums i ombres.
